Trípoli (Líbia) 1804. La flota de guerra estatunidenca va llançar els ancoratges a l'altura del port de la ciutat. Van intentar, en va, fer esclatar les fortificacions que protegien la ciutat. En l'hivern següent, amb l'ajuda dels rebels libis contra la paxa de Trípoli, van aconseguir aterrar i apoderar-se de la ciutat de Derna. Però l'escassa eficàcia dels marinis estatunidenques, i sense el suport de les potències europees –com els anglesos eren llavors enemics–, no van aconseguir complir la missió de destituir la paxa, i els estatunidencs van haver d'abandonar el nord d'Àfrica. Només dues dècades enrere, en el Tractat de París (1783), la independència dels Estats Units va ser reconeguda internacionalment, la qual cosa va suposar la primera acció de guerra dels marinis del país nounat fora de les seves fronteres. Clar que no seria l'última.

Després d'aquesta acció militar de fa 200 anys, encara no hi havia petroli, però sí interessos econòmics. Entre 1801 i 1805 va haver-hi conflictes entre la flota anglesa de Nelson i la marina de Napoleó en aigües del Mediterrani, però hi havia un problema més antic: Els pirates actuaven sota la protecció de les autoritats del nord d'Àfrica. En el nounat Estats Units, aviat es va despertar l'interès pel comerç al Mediterrani. Per a això, van signar diversos acords amb aquests estats costaners, amb l'objectiu de superar la barrera dels pirates. En 1787 es va acordar amb el sultà del Marroc, en 1795 amb el d'Alger i en 1797 amb el de Trípoli. Però, vist l'èxit dels estatunidencs, aviat van començar a demanar més diners i, quan el president Monroe es va negar, la paxa de Trípoli i altres mandataris van començar a atacar als vaixells dels Estats Units. Va ser llavors quan van decidir atacar a Trípoli.

200 anys després, els vaixells estatunidencs tornen a trobar-se enfront de les costes de Líbia i la capital se cita en l'himne dels marinis: “Des de les muralles del Moctezum a la costa de Trípoli/ lluitem en els conflictes del nostre poble, per terra, mar i aire”.