Bilbao 1906. Els germans Elespuru van publicar Ressenya de les festes d'Elorrio en honor del Beat Valentín de Berrio-ochoa bisbe i màrtir, d'Aristides Artiñano. El treball també incloïa una sèrie de fotografies i, al peu d'aquestes , “Fotografia de la Sra. Signatura “d'Olano”. La dona del lesakarra Juan Narcís Olano es deia Eulalia Abaitua.
Va néixer a Bilbao el 25 de gener de 1853 i va ser batejada com María Elvira Juliana. Però Eulalia va morir poc després del part de la seva mare, i en el seu honor també es deia Eulalia. El seu pare, Luis Abaitua, era comerciant i Eulalia va passar la seva infància aquí i allà. Es creu que va realitzar els seus estudis en el col·legi Sagrat Cor de Jesús del barri de Sarrià de Barcelona, però no hi ha proves d'això per haver destruït el seu arxiu durant la Guerra del 36. Però sí, els que van viure a Anglaterra en 1871, en el barri Everton de Liverpool. Allí va conèixer a Juan Narcís Olano.
En 1878 el matrimoni va tornar al País Basc, concretament a Begoña. Al costat de la basílica es va construir el Palau del Pi, d'estil anglès, i en el soterrani de la casa, Eulalia va preparar un laboratori fotogràfic. Gràcies a la seva excel·lent situació econòmica i als seus viatges al llarg de tota la vida, es va formar en aquella època en una activitat extraordinària per a les dones, la fotografia, considerada la primera fotògrafa d'Euskal Herria. Va fer retrats a Venècia, Roma, el Marroc, Creta... però no va anar lluny per a fer les obres més excel·lents. Les millors fotografies d'Abaitua mostren a persones anònimes i escenes quotidianes del seu entorn.
Eulalia Abaitua va morir en 1943, als 90 anys d'edat, però el seu treball es va quedar en l'oblit fins que va ser adquirida pel Museu Basc de Bilbao. Aquests dies, i fins al 29 de maig, es pot veure una projecció composta per 55 fotografies i 161 reproduccions –la majoria desconegudes– del bilbaí. L'exposició es diu Eulalia Abaitua (1853-1943).