El Patronat Municipal de Basc de Donostia-Sant Sebastià i la Diputació Foral de Guipúscoa han organitzat per tercer any consecutiu un curs de formació per a presentadors i presentadores que vulguin participar en activitats esportives i d'oci en basc. Entre gener i març, tretze joves s'han reunit en la seu de la Fundació Mintzola per a aprendre les tècniques i els recursos necessaris per a parlar en públic de manera adequada i eficaç. Manu Marañón, Julia Marín, Jon Alegría i Haizea Muñoz han estat els professors que han passat pel programa de formació.
Els organitzadors han coincidit en la necessitat dels presentadors bascos per a aquesta mena d'esdeveniments. Sobretot, s'ha notat el buit en les activitats esportives i d'oci més modestes. En els grans i famosos esdeveniments, no obstant això, és més fàcil trobar a coneguts presentadors de ràdio i televisió. Per això, l'objectiu principal és formar als presentadors. Així mateix, els organitzadors han coincidit en la necessitat de donar a conèixer als presentadors que participen en la iniciativa. De fet, en moltes ocasions, les associacions esportives i de temps lliure no troben als presentadors euskaldunes amb la suficient facilitat i es queixen que no saben a on acudir. Per a fer front a aquest dèficit, s'han col·locat llistats de presentadors disposats a treballar en les webs de www.euskaraz.net i www.kirolaeuskaraz.net.
En la societat actual és important que es comencin a afrontar diverses situacions de comunicació. Formació, treball i pràctica: l'habilitat per a parlar en públic s'adquireix a partir dels tres pilars. L'organització és la font d'una comunicació eficaç. Ser observador és també una oportunitat per a continuar aprenent. El professor Manu Marañón, en les seves sessions, es va dedicar a reforçar l'autoestima, la confiança i la seguretat dels alumnes. Imparteix cursos sobre comunicació oral i tècniques per a parlar en públic en institucions i associacions. “En general, la gent parla bastant bé en públic. Però la seva opinió és diferent, normalment no hi ha connexió entre el que fan i el que pensen. La tendència a centrar-se en els elements negatius és predominant i és difícil canviar aquest pensament”.
Els objectius, el missatge i els oients, la respiració, la velocitat i els silencis, el llenguatge i la veu corporal, la preparació de la presentació, l'autoestima i la confiança, l'actitud i la motivació, el nerviosisme, el guió, el suport visual... Com el salt de la teoria a la pràctica és imprescindible, van realitzar molts exercicis i pràctiques. Es van gravar els treballs realitzats i els alumnes van tenir l'oportunitat de veure's i analitzar-se a si mateixos. “Sempre hem intentat destacar els aspectes positius de les activitats de l'alumnat per a reforçar la seva seguretat. Hem tingut alumnes joves i amb moltes ganes d'aprendre. Principalment procedents de l'àmbit periodístic i audiovisual. Les pràctiques que se'ls han proposat han estat molt elaborades i sempre s'han mostrat disposades a millorar. Crec que s'han beneficiat del curs gràcies a la seva actitud i motivació”, ens comenta Marañón.
D'altra banda, van treballar la pronunciació i l'entonació del llenguatge amb la professora Julia Marín. Primer es van analitzar les característiques dels textos per a la lectura en veu alta, després es va analitzar com organitzar el pensament, com associar les idees i com enfocar la presentació. Quant a la prosòdia del basc, Julia Marín ens va dir que mancant criteris clars, els indicis del castellà són evidents. “Solc treballar la pronunciació amb gent de diferents àmbits, i quan em pregunto quins criteris segueixen, em responen que utilitzen la intuïció i el sentit. Els actors, els professors, els escriptors… jo diria que estan bastant perduts en aquest camp del basc, i és normal. En aquest sentit, tenim tot per fer”. També van treballar aspectes com la correcció del llenguatge i la interpretació del text. En aquest sentit, els alumnes van rebre també explicacions generals sobre la veu en les classes de la professora Haizea Muñoz.
De la mà del locutor esportiu Jon Alegria, es van analitzar els tipus d'esdeveniments esportius i les característiques de les seves presentacions. Van destacar les peculiaritats dels locutors esportius; la necessitat de conèixer l'esport, la capacitat de crear animació i ser bilingüe. L'atractiu de les presentacions, el vincle entre l'esportista i l'espectador i la creació d'animació serien algunes de les competències que haurien de treballar tots els presentadors. També es va parlar de com ha de ser el comportament dels locutors en funció de l'esport.
Ikastaroa egin duten bi lagunekin hitz egin dugu euren esperientzia biltzeko. Abaroa lekeitiarrak Itzulpengintza eta Kazetaritza ikasi ditu eta Gereñu debarra Euskal Herriko Antzerkizale Elkarteko langilea da.
Zergatik ikastaro hau?
A. Abaroa: Herri mailan antolatzen diren ekitaldiak edo jardunaldiak direla, beti jende beharra egoten da gauzak egiteko eta hainbat ekintza aurkezteko. Bestalde, zenbait hedabidetan egin dut lan orain artean, eta aurrera begira ere, nork daki komunikabideetan lan egitea egokituko zaidan. Jendaurrean hitz egiten ikastea eta hobeto moldatzea, beti ondo etorriko den kontua da.
I. Gereñu: Gaur egun, jendaurrean hitz egin behar izaten dut noizean behin, eta oinarri teoriko batzuk jasotzeko, nire burua nola moldatzen den ikusteko eta kanpotik kritika bat jasotzeko helburuz eman nuen izena ikastaroan. Praktikatzeko, nire burua gehiago ezagutzeko eta esperientzia hartzeko, azkenean.
Nolako esperientzia izan da?
A. Abaroa: Oso gustura egon gara ikastaroan. Talde txikia bildu gara eta oso pertsonalizatua izan da trebakuntza. Bakoitzak egin ditugun ariketa eta praktika guztiak, modu pertsonalizatuan aztertu dira. Mintzolan izan ditugu saioak, eta azpimarratzekoa da bertan eskueran izan ditugun baliabideak. Ariketa gisa egin genituen aurkezpenak grabatu egin genituen, eta momentuan bertan geure burua ikusteko aukera izan genuen. Ondo egindakoak eta zer hobetuak momentuan aztertu ahal izan genituen.
I. Gereñu: Niretzat ikastaroa oso baliogarria izan da. Ikastaroan landu diren alderdi teoriko batzuk ezagutzen nituen antzerki mundutik natorrelako, baina praktikak egin ditugun momentu horiek oso interesgarriak iruditu zaizkit. Irakasleak oso jantziak izan ditugu eta antzeman da. Ez da azaleko ikastaroa izan. Praktikan jarri behar da orain ikasitako guztia, eta nire lana dela eta, aukera izango dudanez, saiatuko naiz horri eusten.
EMEADEDEI + MAHL KOBAT QUAN:
2 de febrer.
ON: Gaztetxe de Zuia, en Murgia.
----------------------------------------------------
El 20 de setembre del passat any vam tenir coneixement per primera vegada del col·lectiu musical en el perfil de la xarxa social que acabaven de... [+]
Otsailaren 13a Torturaren Kontrako eguna izanki, Euskal Herriko Torturaren Sareak gutun publiko bat igorri du. Poliziek torturatu euskal jendeen lekukotasunak bildu, eta aitortza egiteko xedea du sare berri horrek Euskal Herri osoan. Torturatuak izan diren 5.000 pertsonei... [+]
L'epistemologia, o teoria del coneixement, és una de les principals àrees de la filosofia i al llarg de la història s'han succeït importants debats sobre els límits i les bases del nostre coneixement. En ell es troben dos poderosos corrents que proposen diferents vies d'accés... [+]