ADEL neix en 2006 amb l'objectiu de donar resposta a les inquietuds i necessitats que puguin tenir els dramaturgs i dramaturgs que treballen en basc. Segons ens explica Ander Lipus, ADEL ja ha adoptat una forma pròpia, i en això ha influït la implicació de la gent d'Aulesti: “Això és el que dona sentit al que fem. En ADEL treballem dos àmbits: d'una banda, la formació es dona entre l'alumnat i el professorat, i això té el seu propi recorregut com a punt de trobada. L'objectiu és que el professorat transmeti al públic les seves visions estètiques i tècniques sobre el teatre. D'altra banda, hi ha actes que es realitzen mirant al poble: aquesta línia s'ha convertit en un aparador per a veure petites obres de teatre amateur i professionals en basc”. Els organitzadors d'ADEL s'enfronten al repte d'aprofundir en el seu caràcter de laboratori de cara al futur, entre altres coses, organitzar els dies entorn d'un tema concret. “Un dels reptes de futur pot ser prendre una paraula o un tema com a ‘espai i actor’ i organitzar els cursos entorn d'això”.

Ainara Gurrutxaga, Mirin Tirapu, Maria Urzelai, Mirin Gaztañaga i Iñake Irastorza seran els encarregats d'impartir les classes de basca d'aquest curs. Totes dones, una dada que desgraciadament no ha passat desapercebut. Segons Lipus, ells mateixos ho han tingut present conscient o inconscientment. “L'accident va ocórrer just l'any passat: les dues noies que estaven entre les professores van fallar per diferents motius i per tant totes les professores vam ser homes. És curiós que quan els professors són sol homes, això no crida l'atenció. Jo diria que en el teatre està normalitzat el nombre de dones i homes. Això sí, quan ens dirigim al teatre clàssic, gairebé tots els models són masculins. Això fa pensar. Enguany hem decidit amb un accionista controlat que les professores siguin noies i que se'ls doni una certa igualtat, sense entrar més en qüestions de gènere”.

Gurrutxaga i Gaztañaga, a més d'impartir classes, participaran en dues funcions en ADEL. En el cas d'Iñake Irastorza, la paraula serà la protagonista: “Treballarem des de la comprensió del text, abordant les diferents possibilitats que ofereix un text. He triat petits textos com a punt de partida, l'objectiu final és passar a la pràctica a partir del text”. María Urzelai mostrarà els eixos clau de la seva trajectòria, el primer d'ells “la codificació”: “L'actor pot deixar-lo completament codificat en elaborar un text o un personatge, sense menyscabar la llibertat de l'actor”. D'altra banda, Urzelai proposarà treballar entorn del concepte de “grounding”: “Els actors normalment fem escalfament i comencem a treballar amb molta energia. D'aquesta manera, partirem d'una situació de relax, en la qual l'actor s'arrelarà totalment en el moment, en el seu cos i en l'escenari. Quan portem molt temps treballant, els actors ens inspirem en excés de confiança en les coses que funcionen bé, la qual cosa pot provocar que caiguem en diferents hàbits i clixés. Buscarem la manera de tornar a l'essència bàsica de l'actor”. Urzelai fa una valoració molt positiva d'ADEL: “La gent d'Artedrada sempre intenta emportar-se als professors que tenen alguna cosa a dir. Veient la llista dels d'enguany, crec que, per diferents que siguin, es completaran”. Encara que el temps de treball sigui escàs, Urzelai creu que pot ser intens: “Diria que ADEL és una de les coses més interessants que es fan a Euskal Herria”. Segons Xabino Alkorta, membre d'Artedrada, el caràcter de punt de trobada dona una dimensió interessant a la iniciativa: “Molta gent s'ha conegut en Aulesti, i això s'ha reflectit en projectes que s'han creat posteriorment. Anar més enllà d'un curs normal i la relació amb el poble ens dona força per a continuar treballant any rere any”.

Espai de reflexió

En la mesura en què la formació és un dels pilars de la pròpia ADEL, la reflexió sobre ella sembla inevitable. Lipus destaca que entre els aficionats i els dramaturgs es parla molt que no hi ha a penes llibres ni reflexions sobre les lleis o tècniques de la teoria i el teatre. Al costat d'això, existeix un projecte de l'escola d'art dramàtic, que s'ha esmentat amb freqüència i que de moment no s'ha estructurat. “Els que estem parlant en basc ens lamentem de saber quin lloc tindrà el basc allí. L'altra pregunta és quina projecte artístic es durà a terme en aquesta escola, ja que és molt diferent preparar als actors per al teatre o per a un espai més ampli, com per exemple la televisió. És molt interessant i necessari crear una escola amb un projecte artístic que permeti a l'actor sortir amb un model”. En aquest sentit és important la reflexió, però sobretot portar-la a la pràctica sense esperar a ningú. “Hem de fer autocrítica. És veritat que tenim un treball estupend i potser no tenim força i unitat suficients, però crec que nosaltres hem de començar a discutir aquestes fórmules, que des del món del castellà no vindria la petició que es canalitzés”.

El dramaturg que treballa en basc encara ha de justificar-se. “Estem treballant en la resistència constant. Fa poc, des del món del castellà van preguntar a Ximun Fusch per què no fèiem una obra com a Cendres en castellà i en francès per a ampliar el mercat. Ell va respondre que estem pensant a fer-ho en xinès, perquè el mercat és més ampli. Em crema aquesta necessitat que els bascos ho justifiquin tot el temps. A les nostres trobades i iniciatives sempre cal posar-los l'etiqueta ‘basca’ i això té el seu risc, perquè sembla que som menys i més petits. Això suposa canalitzar les iniciatives en basca des del ‘euskara’, per exemple, i les iniciatives en castellà des de la ‘cultura’. Crec que hauríem de reforçar els projectes de país. Aulesti, per exemple, és un poble molt euskaldun i no tenim per què justificar-nos, perquè el teatre és la nostra llengua i punt. A Euskal Herria ens uneix el basc, però també la necessitat d'expressar-nos i de crear espais per a la reflexió i el debat entorn del teatre”.

ADEL també ha tingut altres efectes en aquests anys, com ho demostra la col·laboració en les trobades d'Usurbil i Zarautz. “En el nostre imaginari sempre parlem de xarxes pseudocientas, perquè no són xarxes oficials, són projectes que parteixen de la iniciativa popular o de les forces personals. Reivindiquem l'autonomia i identitat pròpia de cada projecte, tots són respectables i aporten riquesa a la nostra cultura en l'àmbit del teatre”.

Reflex del teatre actual

Segons ha explicat Xabino Alkorta, a més de la formació, l'oferta d'activitats nocturnes (en el quadre de dalt s'inclou el programa d'enguany) és clau per a canalitzar la participació de la gent del poble. “En aquests sis anys s'han fet moltes i molt diferents actuacions. Encara que hi hagi treballs que agradin o no, en general l'actitud de la gent d'Aulesti ha estat molt oberta”. Amb l'elecció dels espectacles no hi ha un criteri fix, però sí els eixos que s'han anat consolidant amb l'execució. “En primer lloc, moltes vegades es tracta de treballs que poden quedar fora de les xarxes habituals, entre altres coses perquè en Aulesti no hi ha espai escènic adequat i en grans formats els pressupostos són enormes. Per tant, són formats petits o mitjans. Com és natural que durant tot l'any es vegin obres de teatre en basc, sempre tenim l'objectiu de trobar obres que encaixin bé en Aulesti. D'altra banda, sempre hem tingut tendència a portar obres de teatre d'Iparralde. En Iparralde els grups de teatre amateur són molt productius i la paraula amateur s'arregla molt bé amb qualitat”. Normalment sempre queden fora les obres que volen incloure. “Afortunadament per a nosaltres no és un problema complir el programa”.