Euskaldunizar no és l'únic objectiu
- IRALE, el programa d'Alfabetització i Euskaldunización del Professorat, va abordar aquest repte fa 30 anys. El nombre de professors que no s'han euskaldunizado és petit, per la qual cosa s'ha posat el focus en la millora del basc dels docents. En qualsevol cas, els sindicats consideren que IRALE necessita una recerca en profunditat i un nou disseny que es pugui desenvolupar amb normalitat.
Segons l'estudi realitzat per Siadeco en la Comunitat Autònoma Basca en 1976-1977, menys del 5% dels professors del sector públic d'Educació Primària afirmaven saber basca. A Navarra ocorria el mateix. Després de la mort de Franco, la passió per fer classes en basca era evident, però no suficient per als professors. Alguns no sabien basc, i altres, encara que ho sabien, necessitaven alfabetitzar-se. Les dades actuals són diferents. Tenint en compte l'ensenyament públic i privat de la CAPV i comptant tots els nivells d'Educació Infantil a Universitat, més del 80% del professorat té l'EGA o el Perfil Lingüístic Segon amb el mateix nivell. El 5% té Perfil Lingüístic 1 i la resta no té cap dels certificats de nivell. Això no vol dir que no sàpiguen gens de #basc, ja que entre ells sí que estan els que no han examinat i aprovat l'examen. Per a impartir els ensenyaments és obligatori l'EGA o Perfil Lingüístic 2. L'evolució del procés d'euskaldunización del professorat és palpable, i en part està influenciada pel programa IRALE, adscrit al Departament d'Educació del Govern Basc. Hem parlat amb els sindicats CCOO, ELA, LAB i STEE-EILAS sobre IRALE. Ningú ha posat en dubte el pas que s'ha donat en els últims 30 anys. No obstant això, han subratllat que les retallades pactades per a IRALE en 2010 han frenat en els últims anys el rumb que ha pres el programa, que CCOO i UGT no són d'aquesta opinió, i que IRALE necessita un nou disseny que respongui a les noves necessitats que s'estan generant.
Nou disseny, la reivindicació dels sindicats
L'evolució d'IRALE des de la seva posada en marxa en el curs 1981-1982 ha estat notable. Entre 1998 i 1999 el nombre de professores i professors va augmentar any rere any en els estudis de grau inferior. Per contra, a partir de 1999-2000 el nombre de matrícules en els cursos de grau inferior ha descendit sense interrupció i els cursos de grau superior han augmentat. Els cursos de Grau Inferior són les classes de Primer i Segon Perfil Lingüístic, equivalent a l'EGA, i els de Grau Superior, amb aquests certificats a la mà, són els cursos que estan per millorar el nivell de basc, els denominats cursos R. El canvi d'aquestes xifres té dues raons principals: d'una banda, cada vegada hi ha menys professors que no saben basc, i per un altre, la majoria dels professors que no saben basc són majors de 50 anys; alguns d'ells ja han dissipat les èpoques d'alliberament per a obtenir el títol. IRALE es va crear per a euskaldunizar als professors, per la qual cosa es pot dir que ha complert en gran manera la seva funció inicial.
Ara bé, quin és el requisit d'IRALE? Aquesta és la pregunta que hem formulat als quatre sindicats que hem esmentat anteriorment. En opinió de Jon Urrusolo, de LAB, “l'escola ha canviat molt i IRALE ha de respondre a les necessitats escolars del segle XXI. Al llarg del temps s'han fet petits canvis que ens diuen per on ha d'anar el programa. Sabem quin hauria de ser la nova direcció, però ho sabem intuïtivament. Necessitem dades per a confirmar la intuïció. No s'ha realitzat recerca general”. LAB proposa quatre línies de futur: que el professorat millori la seva qualitat lingüística i aprofundeixi en el currículum basc; que IRALE analitzi què pot fer per a fomentar l'ús del basc per part de tots els agents del centre; que ampliï la línia de recerca i prepari al professorat per a fomentar l'ús del basc per part de l'alumnat; i que euskaldunice al professorat que no s'ha euskaldunizado.
En opinió de Manolo Martínez, d'EILAS, es necessita una avaluació global d'IRALE i cal donar-li un altre enfocament, ja que l'àrea d'euskaldunización ara és marginal. El sindicat reforça l'aposta per la qualitat del basc del professorat. Segons Martínez, l'avaluació del programa no s'ha realitzat seriosament i els canvis s'han produït per cops. CCOO també demana un canvi profund i subratlla que no s'ha fet un estudi en profunditat. Fins aquí va en la mateixa línia que els altres sindicats, però hi ha diferències en els reptes de cara al futur. Ana Uranga, de CCOO, creu que cal prioritzar la línia de millora del basc del professorat i continuar amb l'euskaldunización. També tenen una proposta diferent: Que els exàmens que es realitzin per a l'obtenció dels perfils lingüístics PL1 i PL2 no tinguin un valor del cent per cent, que l'avaluació continuada valgui, és a dir, que les assistències, actituds... de l'alumnat també valguin en puntuació.
El Cap del Servei de Basc del Departament d'Educació, Mikel Zalbide, ens diu: “És evident que IRALE ha canviat constantment des del seu naixement. Innovem constantment, adaptant-nos a les necessitats de cada vegada”. Li hem dit que els sindicats demanen per unanimitat la necessitat d'una recerca profunda i el nou disseny, i ell ens ha respost: “No dic que no. Ja s'ha fet un treball d'avaluació exhaustiu, en més d'una ocasió, i aquesta tasca també està sobre la taula de cara al futur”.
R600 perdedors
El Departament d'Educació i els sindicats CCOO i UGT van signar al juny de 2010 el conveni que es mantindrà fins a finals de 2012. En conseqüència, IRALE ha optat per una via que prioritzarà l'euskaldunización del professorat i totes aquelles que tinguin relació directa amb la llengua, quedant en segon pla, sobretot, la dimensió basca del currículum. Per a entendre millor el canvi de rumb cal esmentar els cursos R, que estan dissenyats per a continuar millorant una vegada superat l'EGA o el PL2. Fa uns quinze anys es van posar en marxa els cursos R300, i més tard han començat R400 i R600. Gràcies a la primera, els alumnes tenen l'oportunitat de millorar la qualitat del basc; la segona, la utilitzen per a preparar el material escolar específic. Per exemple, els professors de Formació Professional solen fer R400 per a preparar el material que encara no s'ha creat en basc. Gràcies a R600 els professors aprenen literatura, història i cultura basca. El Departament d'Educació ha posat en marxa els nous cursos R500 i R700 per al curs 2010-2011. El primer és per al tractament de l'oralitat i el segon és per al curs de glotodidáctica –àrea didàctica que s'ocupa de l'ensenyament d'idiomes–. A causa de la crisi, el pressupost d'IRALE s'ha vist reduït, la qual cosa ha afectat les hores dels diferents cursos i al nombre d'alumnes que pot participar. Les reduccions més importants han estat les de R300, R400 i R600: les primeres per contingent, les segones per nombre d'hores i les terceres per tots dos costats. En una d'elles s'han suprimit, en l'altra s'han ofert 540 places, 102 menys que en el curs anterior.
Koro Esgoti és el director del Centre d'Ensenyament IRALE de Donostia i diu que els canvis en la preparació de les classes han influït molt: “Ha estat un any de canvi. Als professors no els ha fet cap il·lusió el canvi, han de preparar un nou material i el que han fet fins ara l'utilitzaran molt menys. Per exemple, el curs R600 es ve desenvolupant des de 2004. Ara s'ha reduït el nombre d'hores i el nombre d'alumnes i alumnes que cursen estudis en la Universitat. Hem hagut de fer tots els treballs d'adaptació d'un any per a un altre”.
Les decisions preses per IRALE no han agradat a LAB, ELA i STEE-EILAS. Edu Arrieta d'ELA fa una valoració negativa del conveni: “Sobretot en algunes R s'han retallat. Han posat de moda l'Escola 2.0 i estan utilitzant R400 per a crear material. Però el curs dura menys i els professors no tenen temps per a preparar-lo tot. En la R600 també s'han fet fortes retallades. Aquest curs mostra el camí pres per IRALE i ara volen tallar-lo a poc a poc i elegant. Això és fer passos enrere”.
Manolo Martínez, de STEE-EILAS, té clar que les retallades s'han fet per raons ideològiques: “Era clar que IRALE havia d'apostar per la qualitat i valorem molt bé els cursos R. R600 és per a ensenyar la dimensió basca del currículum i el Govern i CCOO l'han posat en qüestió amb les retallades”. Sobre els dos nous cursos diu que estan mal dissenyats, perquè són cursos de poc temps i els professors deixen als alumnes penjats a l'aula. D'altra banda, a Martínez li ha semblat curiós organitzar un curs sobre glotodidáctica: “Els professors sabem almenys una cosa: com cal aprendre per a ensenyar-ho. Crec que han preparat aquest curs pensant en el model de tres idiomes. Tindran en compte als professors que hauran d'impartir les seves assignatures en anglès”.
El curs que més controvèrsia ha generat és el R600. LAB, ELA i STEE-EILAS ho consideren molt útil, mentre que CCOO considera que aquest curs no hauria de ser impartit per IRALE, sinó que hauria de formar part del programa Garatu de formació del professorat. En qualsevol cas, Ana Uranga ha aclarit que no s'han oposat totalment al curs, malgrat les retallades que s'han fet, perquè no li ho han llevat. Al marge de R600, CCOO no està a favor de la reducció de R. Cal veure i donar resposta a les peticions del professorat, a la valoració dels cursos.de
moment, l'oferta i la demanda dels cursos no coincideixen. Els contingents per a R300 i R600 s'han omplert i hi ha hagut professors que s'han quedat fora. Segons la fulla de valoració que emplenen els professors en finalitzar el curs, aquests cursos, igual que R400, els agraden molt. Per contra, no s'han cobert els contingents dels cursos R500 i R700.
Els R que volen fer en el curs 2011-2012 ja han estat triats pel professorat. El 18 d'abril es coneixerà el nombre de professors/as que han realitzat la sol·licitud en cada R. Encara que les dades seran provisionals, ens informaran de les necessitats i desitjos del professorat.
“Tokatu zitzaidan lehenengoa izan zen Artean. Ni heldu nintzenean hara izan zen terriblea, ze ez nuen ezer ulertzen. Nik uste dut... jende horrek pentsatuko zuen ni gorra nintzela. Ze, eske, ematen nuen egun osoa ‘zer?’ esaten. Ez nien ulertzen... irakasleei. Ni nengoen klaustroan, eta piperrik ez nuen ulertzen. Baina, berriz, gogoratzen dut... nik EGA atera berria neukan, eta ikasleek, berriz, esaten zidaten ‘ze ondo hitz egiten duzun, andereño!’ Zergatik? Ba, liburuak bezala hitz egiten nuelako. Nik esaten nien kontrakoa, ‘ze nolako pena daukadan nik zuek bezala ez hitz egitea!’”.
Hori kontatu duen Iraleko ikasle ohiaren ezizena Paula da. Olatz Erdozia eta Josu Unzueta Iraleko irakasleek elkarrizketatutako hamasei ikasleetako bat da. Erdoziak eta Unzuetak behin baino gehiagotan entzun dituzte Iraleko ikasleak kexaka: “Ikuskariak eta datu biltzaileak datoz guregana, paperak eta paperak eskatzen dizkigute, baina inork ez digu galdetzen zelan sentitzen garen”. Alegia, nola bizi duten euskara ikastea. Erdoziak eta Unzuetak Jon Maia bertsolariak Iraleko ikasleei kontatutako hizkuntza bizipenak zituzten gogoan, eta nola, ikasle horiek berak malkoak eutsi ezinik ikusi zuten Bidaia Intimoak dokumentala. Korrika 16rako 2009an ekoiztutako lanean, lau euskaldunek euskararekiko sentipenak kontatzen dituzte. Iraleko bi irakasleek nabari zuten euren ikasleak dokumentaleko protagonistekin identifikatzen zirela, bakoitzak bidaia linguistiko ordezkaezina zuela, eta batik bat, kontatzea merezi zuela. Elkarrizketak egiteko, besteak beste, Bizkaiko Sestao eta Barakaldoko eta Arabako Amurrio, Laudio eta Araia bailarako ikasleak aukeratu zituzten, oso eremu erdaldunetakoak. Bideo kameraren aurrean norberaren hizkuntza bidaia azaldu zutenerako, eskoletan klaseak emateko derrigorrezkoa duten Bigarren Hizkuntz Eskakizuna lortua zuten.
Bi motatako ikasleak dira elkarrizketatutak: batzuek ez zuten inolako harremanik euskararekin, eta beste batzuen kasuan, etxean euskararen belaunez belauneko katea eurengana iristerakoan eten da; gaztelania baino ez dute jaso. Batzuentzat zeharo arrotza zen mundurako bidaia izan da, eta beste batzuentzat, sustraietara itzulera. Azken finean, ikasle horiek barruan dutenaren hustuketa modukoa egin dute bideo kameraren aurrean eta haurrak zirenetik euskararekiko izan duten harremana mahai gainean jarri dute.
Euskara titulua lortzeko prozesua ez da hasi eta buka etenik gabea izan. Elkarrizketatuetako asko Francoren garaian gazteak ziren eta egoera soziopolitikoak eraginda euskarara hurbildu ziren. Ahal zen moduan euskara ikasten hasi ziren, gau eskolara joanez adibidez. Gero, haurrak tarteko utzi egin zioten... eta berriro heldu. Iraleko ikastaroetara iritsi aurretik, hamasei elkarrizketatu horietako askok hamaika saiakera egin zuen euskara ikasteko. Ondoren, batzuek errazago eta besteek ez hainbeste, euskara titulua lortu zuten. Alabaina, euskararen abentura ez da amaitu besapean titulua hartu dutenean.
Ikasleak pozik eta harro daude egin duten ibilbideagatik, bai Irale baino lehen emandako pausoengatik eta baita Iralen ikasi dutenagatik ere. Pozik eta harro egoteak ordea, ez du esan nahi hamaika ezin eta frustrazio ez dauzkatenik. Olatz Erdoziak eta Josu Unzuetak luze egindako hamasei elkarrizketetatik ondorio orokorrak atera dituzte. Eskolak lehen gaztelaniaz eta orain euskaraz ematen dituzten irakasleek laguntza behar dute, titulua eduki arren euskara bigarren hizkuntza baitute, lanabes kamutsa. Irakurri besterik ez dago Paulak kontatutakoa. Orduak eta orduak igaro dituzte euskara ikasten eta titulua lortu arren, beldur handia diote eskolak euskaraz emateari. Gainera, irakasle horietako batzuren ametsa euskara lan hizkuntza baino bizitza hizkuntza bihurtzea zen, eta egoera horretatik urrun sentitzen dira. Ez dugu ahaztu behar irakasle horiek eremu erdaldunetako eskoletan ari direla lanean; sarri euskara ikasleekin aritzeko hizkuntza baino ez dute, ikastetxeko irakasleek beraiek ere euren artean gaztelaniaz egiten dute. Eskola gizartearen ispilua da, ikastetxeko atetik kanpora antzeko egoera aurkitzen dute, bizitza gaztelaniaz egiten dute. Eskolako gazteentzat sarri euskara-eredu dira irakasleok eta ardura handia sentitzen dute bizkar gainean. Elkarrizketa sorta egin duten Iraleko bi irakasleen ustez, irakasle horiek motibazio handia erakutsi dute, euskara inposatu egiten den ideia horretatik oso urrun, baina ezagutzan ahultasunak dituzte eta euskara nahi baino gutxiago darabilte. Dena ez da ezina eta negarra, Erdoziaren eta Unzuetaren ustez, eredugarri dira irakasleok, batetik, norbanako gisa egin duten ahaleginagatik, eta bestetik, sektore gisa halako euskalduntze prozesurik inork egin ez duelako.
Els professors i professores de l'ensenyament públic tenim la necessitat i el dret a actualitzar i millorar el conveni laboral que no s'ha renovat en quinze anys. Per a això, hauríem d'estar immersos en una veritable negociació, però la realitat és nefasta. Una negociació en... [+]
Jaitsiera AEBen muga zergen igoerari erantzun ez dieten eta negoziatzeko prest azaldu diren herrialdeei aplikatu diela argudiatu du Donald Trumpek, Europar Batasuna barne. Txina eta AEBen arteko lehia komertzialak gora egiten jarraitzen du.
Hirugarren greba zikloa iragarri dute Steilas, ELA, LAB eta CCOO sindikatuek maiatzaren 12tik 16ra bitartean, hezkuntza publikoa indartzearen alde. Azaldu dute Hezkuntza Sailak helarazitako azken proposamenak ez diela euren aldarrikapenei erantzun egokirik ematen.
Sarriguren, Tafalla, Noain, Buztintxuri eta Gares herrietako D-PAI ereduko ikastetxeetako familiak kalera aterako dira Hezkuntza Departamentuak foru lege bidez ingeleseko orduak handitu nahi dituela salatzera. Euskarazko murgiltze ereduaren kontrako erabakia dela iruditzen... [+]
Nafarroako funtzio publikoan 30.000 langile zeuden grebara deituta asteazken honetan. Deialdiak jarraipen desberdina izan du sektorearen arabera, eta sindikatuek salatu dute foru gobernuak "abusuzko" gutxieneko zerbitzuak ezarri dituela nahita.
Gerra Hotza bultzatu zuten politiken alboan egon ziren ere bakearen aldeko ildoak. Ez zuten Ekialdea eta Mendebaldea batzeko moduko berregituraketa politiko berririk ekarri, baina errealitate berriak josi zituzten Europako Mendebaldea eta Ekialdearen artean. Horietako... [+]
