El servei de protecció als amenaçats per ETA, llegeixi's el servei d'escorta, s'ha reduït alguna cosa en els últims mesos, amb el cessament de l'activitat de l'organització armada. No obstant això, no hi ha manera d'assegurar que una cosa sigui conseqüència directa de l'altra, ja que ningú que tingui la responsabilitat d'això ho ha manifestat públicament. “Reorganitzar el servei de protecció als amenaçats”, en paraules del Conseller d'Interior del Govern Basc, Rodolfo Ares, es va conèixer el passat estiu, pocs dies abans de l'anunci per part d'ETA de la “bretxa de les accions armades ofensives”. Els rumors d'una possible treva circulaven amb totes les seves forces, difícilment es pot creure que els responsables del Departament d'Interior desconeguessin que ETA estava a punt de fer aquest pas. Sigui com sigui, en els primers dies de setembre l'Associació d'Escortes del País Basc va denunciar la suspensió del servei de protecció a mig centenar de persones –càrrecs públics, empresaris i periodistes–, la qual cosa va obligar a Rodolfo Ares a dir públicament que la mesura no tenia res a veure amb una possible treva d'ETA, sinó amb una readaptació del servei. Tres dies després, el comunicat d'ETA es va fer públic i el que era possible es va fer realitat.

Rodolfo Ares va afegir llavors que les 50 persones a les quals se'ls va retirar l'escorta no corrien el risc d'estar en el punt de mira d'ETA, ja que feia temps que havien deixat els seus càrrecs o altres responsabilitats. Des de llavors no s'ha sabut que l'escorta se li hagi llevat a ningú, excepte a uns pocs que l'han sol·licitat. No es poden conèixer xifres concretes, perquè pocs casos arriben als mitjans de comunicació. Rodolfo Ares va demanar en el seu moment prudència i silenci als quals tenien dades sobre el servei de protecció, i sembla que s'ha tingut en compte la petició del conseller. Així, un dels pocs que va generar la cerimònia va ser José María Ruiz Urchuegui, que l'ex president d'Adegi va enviar a l'octubre una carta oberta al màxim responsable d'Interior, en la qual anunciava que renunciaria al seu escorta. Poc després, el diari Público va assenyalar que aquest tipus de decisions no són tan rares, i va citar a l'Ertzaintza i a les empreses privades de seguretat com a font d'aquesta informació. Sempre segons aquestes fonts, les peticions d'anar sense escorta sempre han estat contínues, i no es pot dir, almenys a la tardor de l'any passat, que el nou escenari polític hagi augmentat el seu número.

Reducció sí, però fins a on?

En resum, es pot dir que l'ús dels serveis d'escorta no s'ha reduït dràsticament des que ETA va declarar un alto-el-foc. I quan parlem de serveis d'escorta, ens referim sobretot a empreses de seguretat privades. Una de les fonts d'aquests comptes són les pròpies escoles, que tenen onze fòrums en Internet. En una d'elles, es llegeix que en 2009 en Hego Euskal Herria eren 1.492 les persones que necessitaven la cura dels escortes i el 86% d'elles el rebien d'empreses privades. El pressupost previst per a aquestes empreses per a 2011 ascendeix a 88 milions d'euros. Nou milions menys que l'any passat.

Al novembre, quan va comparèixer davant la Comissió d'Interior del Parlament Basc els pressupostos del seu departament, Rodolfo Ares va reafirmar que el motiu de la retallada no era l'alto-el-foc d'ETA, que ja era públic, sinó la necessitat d'un ús més adequat dels recursos. És a dir, que estem en crisi. En concret, en el concurs de serveis d'escorta s'ha tingut molt en compte el preu, tal com ens explica Mikel Martínez (PNB), membre de la comissió, i de la lectura de l'acta d'aquella reunió es desprèn de les paraules d'Ares, encara que el conseller no parli tan clar. Martínez afirma que totes les empreses han ajustat els preus en les seves ofertes.

Adeu a un gran negoci

El curiós és que, segons ens ha dit el parlamentari jeltzale, cada vegada es presenten més empreses a aquest concurs. Els temps canvien, però la inèrcia sembla que no és tan ràpida; no oblidem que Euskal Herria ha estat un camp de negocis excel·lent per a les empreses de seguretat privada des que ETA va anunciar públicament que tots els regidors del pp i del PSE, entre altres, serien objecte de les seves accions. Durant molts anys han estat en l'escuma les empreses que oferien escortes, encara que –novament hem recorregut als fòrums d'Internet– el saldo de treballadors que el feia, uns 2.000 segons les dades de 2009, no ha tingut unes condicions laborals dolços. Ara està a punt d'esclatar una greu crisi en el sector i ja estan en marxa els acomiadaments dels treballadors. Si el procés iniciat amb el comunicat de gener d'ETA va per bon camí, el negoci s'enfonsarà, com ja va florir en el seu moment. Tornaríem a la situació de seguretat a principis dels 90: la policia seria suficient per a satisfer les necessitats de protecció dels càrrecs públics, com en qualsevol altre país.

Ni un pas enrere

És un panorama que qualsevol pot imaginar a un termini no gaire llarg. Però ja sembla clar que alguns intentaran allargar aquest termini. Els grans partits espanyols, sobretot el PP, i alguns sectors afins a aquests, han insistit que no hem de confiar en les declaracions d'ETA, en què cal estar atents, en què les mesures de seguretat no s'han de suavitzar en absolut. Els responsables de les empreses de seguretat, els policies... També els que fan d'escorta: en els fòrums es pronuncien malament del patró, però, d'altra banda, subratllen la necessitat de la seva tasca amb un discurs curull d'ideologia. Així que no tot és negoci. Així les coses, la despesa pública en escortes pot ser un element més en la lluita política. Una reducció significativa de despesa en seguretat seria considerada com un pas enrere en la “lluita contra el terrorisme” per sectors que no volen avanços en el procés de pau.

“En qualsevol cas” diu Mikel Martínez, “hi ha més d'una lectura en aquest camp. És veritat que d'una banda diuen el que diuen els representants polítics, perquè aquesta és la seva estratègia. Però, d'altra banda, hi ha un problema de pura seguretat. És a dir, jo puc entendre la posició de les persones que durant molt de temps han estat protegides durant el dia i la nit, si de sobte es quedessin sense aquesta protecció, sense estar completament segur que tot això ha acabat. Alguns s'han queixat ja que se'ls ha retallat, sense llevar-los totalment la protecció. Alguns dels dos escortes tenen ara un, i a alguns que només tenien un se'ls ha llevat això, i només reben el servei de contravigilancia”.

Podria haver-hi retallades en el pressupost aquest mateix any?

Per a donar una idea de l'evolució que tindrà aquest tema en els pròxims anys, serà interessant veure com es troba a final d'any aquest pressupost de 88 milions d'euros en 2011. Martínez ens ha recordat que la quantitat destinada a la protecció de les persones és molt variable, fins i tot dins de l'any: “És una cosa sabuda, i ha succeït en moltes ocasions, que en funció de l'evolució de la situació calgui ingressar molts diners en el centre de l'exercici”.

Quan parla de l'evolució de la situació, Martínez vol dir que moltes vegades ETA, de paraula o d'acció, ha posat al punt de mira a un sector que fins llavors estava lliure d'aquesta amenaça. Això li ha obligat a incrementar les mesures de protecció i, per tant, a gastar més diners. Podria succeir el contrari, o cosa que és el mateix, seria legítim destinar part dels 88 milions a altres tasques, a mesura que es reforci la posició actual d'ETA?