El tiroteig de FRANÇA torna a mostrar el que està fent amb el foc… al final, a més de cremar-lo, pot destruir el seu ampli entorn. I en l'estat de treva en què ens trobem, cada part està provocant el foc al seu gust. Més encara quan, en vespres d'eleccions, s'observa el passat i la vida de les persones amb lupes, microscopis i eines tan delicades.

Analitzat des del fred, sembla que això s'ha d'incorporar als imprevistos en qualsevol procés de pau, reprotxable, menyspreable i el que es vulgui, però sempre en la categoria de l'inesperat. És a dir, dificulta, però no modifica el rumb de l'esquerra abertzale cap a Zutik Euskal Herria, ni la dinàmica general d'alto-el-foc d'ETA, ratificada fa dues setmanes per l'organització armada.

Però malgrat l'inesperat del tiroteig, el tiroteig és una bona font de dubtes i desconfiances. Això és inevitable. El que circula amb una pistola per les carreteres sap que en algun moment pot veure's obligat a decidir si la utilitza o no. La llarga història de les detencions i de les fugides en els controls habituals de les carreteres franceses revela que alguns la usen i altres no.

En el context actual, el portador de la pistola hauria de saber que el que és autodefensa per a l'etíop s'utilitzarà en tot cas com a arma contra el procés de pau, sense que mediï la mort. I la qüestió és que no és clar per què i per a què s'emporta la pistola en una treva duradora i verificable, més encara quan aquesta és suposadament de llarga durada i és per sempre en la nova lògica política de l'esquerra abertzale. El que per al militant d'ETA pot ser una simple rutina –o no–, pot convertir-se en una prova o excusa per a qualsevol tipus d'hipòtesi i sospita per a la resta.

La distància entre l'èxit i el fracàs és sovint molt petita i en aquest cas es mesura en uns pocs centímetres de l'espatlla al cor o a la jugular. Afortunadament per al gendarme i per al procés de pau, de moment suficient per a sobreviure.

Per a desviar l'atenció dels tirotejos, es pot dir que això és poc comparat amb la campanya de boicot que el Govern espanyol i la dreta espanyola duen a terme respecte a aquest últim intent de pau, i no faltarà raó. Però això no evita les sospites. Això només es veurà reforçat per les aportacions de tots els agents per a alimentar el procés de pau en els seus inicis, i el primer d'ells és que en aquests moments tota l'esquerra abertzale pugui estar en les eleccions. Deixant la situació legal de sortu per a després de les eleccions, el millor senyal ara seria que totes les llistes de Bildu, o el més possible, es puguin presentar sense problemes.

A més d'oferir la seva versió d'aquest fet, ETA també haurà de dir alguna cosa més sobre el seu futur abans o després de les eleccions. I el Govern d'Espanya també ha de fer passos, primer per a no entorpir i després per a construir, que són els passos que cal donar en el món dels presos. Amb alguns passos, el més probable és que s'iniciï després de les eleccions de maig: llibertat de presos malalts, acostaments, graus, derogació de la doctrina Parot… La pressió del PP i l'excusa de les eleccions de 2012 seria que el PSOE no adopti aquestes mesures.

El silenci i la discreció són inherents a aquesta mena de processos, però no fins al punt de convertir el secret en el centre del procés. Els agents socials han d'integrar-se en el procés i la societat en general ha de saber on està el fil de la negociació. En cas contrari, el risc d'ensopegar en les pedres del passat serà alt.