“Em sembla un miracle que la vostra llengua estigui visqui en el segle XXI. Enhorabona!”. Així ens ho va dir Salloum quan li vam dir que la seva entrevista s'anava a publicar en basca. El jove investigador sap perfectament que aquest món uniformador és molt difícil per als pobles “petits”. No cal dir que a l'Iraq...

Qui són els iraquians?

l'Iraq és un país molt plural. Hi ha moltes cultures i llengües: àrabs, kurds, turcs, cristians assiris, mandeses… Són iraquians d'avui i de sempre.

Però les seves relacions solen ser complicades, no és així?

La qüestió és que a Orient Mitjà els conceptes d'ètnia i religió van estretament relacionats. Entre els àrabs distingim als xiïtes dels sunnites. El segon equip de l'Iraq està format pels kurds, que estan concentrats a l'Iraq. La majoria són musulmans sunnites, però en aquest cas els diem “kurds” i no “sunnites”.

I els altres?

Els cristians tenen la seva pròpia llengua, l'assiri, i es divideixen en catorze subgrups; escalfaments, armenis, ortodoxos… Abans de 2003 eren més d'un milió. Els ferits han sofert una repressió de tal magnitud que més de la meitat han marxat de l'Iraq.

Els turcs, els manes…

Els turcs parlen turc. Van arribar en l'Edat mitjana, coincidint amb l'obertura de l'Imperi otomà, i poden ser xiïtes i sunnites en l'actualitat. Els Manes tenen profeta Sant Joan Baptista. Moltes vegades es diu que són cristians, però ells sempre ho han negat, diuen que no són seguidors de Crist. Porten més de 2.000 anys celebrant cerimònies en les mateixes ribes del Tigris i de l'Eufrates. A penes seran 20.000 avui dia. Igual que els cristians, han sofert un càstig terrible en els últims anys.

I les egües?

Diuen que són ells els que han conservat fins ara la religió d'origen kurd. Tots parlen kurd, però alguns diuen que no són kurds. Com s'ha dit, aquí l'important és mantenir la religió o l'ètnia. En el nord de l'Iraq també es poden trobar shabakhs kurds xiïtes, així com cadells i serbis d'origen xiïta. Aquests últims han mantingut la seva creença en secret. Diuen que creïn en la reencarnació. No obstant això, és molt difícil conèixer les característiques d'aquesta fe.

Hi ha alguna altra ètnia?

Els negres iraquians poden ser el grup més desconegut del país. Des del segle VII es troben a Mesopotàmia, la majoria d'ells portats esclaus d'Àfrica. El grup més nombrós es troba a la ciutat de Bàssora, al Golf Pèrsic, amb unes 300.000 persones. Malgrat els seus més de mil anys al país, sofreixen una enorme discriminació pel color de la seva pell. Encara ara, molts ho criden “abd” (“esclau”, en àrab). Molts negres iraquians van celebrar al carrer la victòria d'Obama, que va ser derrotat pels militars. Estan reclamant els seus drets i, en el fons, volen el mateix reconeixement que tenen els kurds, xiïtes, sunnites i cristians.

Hi ha jueus també a l'Iraq, no és cert?

Precisament, els jueus han estat alguns dels grans intel·lectuals iraquians. Desgraciadament, la majoria dels desplaçats s'han traslladat a Israel, on es calcula que només hi ha tretze d'ells. Hi ha un gran desconeixement d'aquest grup a l'Iraq. Fa poc vaig impartir una classe sobre jueus als estudiants de la universitat. Al final em van preguntar: “Però què són els jueus, els xiïtes o els sunnites?”.

Pel que sembla, la tendència d'anar-se ha estat bastant generalitzada entre les minories aquí.

Aquests últims anys han estat molt difícils, sobretot per als grups més petits. Aquests grups estan sent objecte de constants atacs per part d'Al-Qaeda, de les forces de seguretat o d'altres forces armades. Els kurds, els rebels, els cristians i els turcs tenen diversos seients reservats en el Parlament iraquià. El Parlament del Kurdistan iraquià, precisament, separa el 10% dels escons de la regió dels cristians, dels egües i dels turcs. El Kurdistan iraquià s'ha convertit en el blanc de molts cristians en els últims anys.

La Constitució de 2005 diu que a l'Iraq hi ha "diverses nacions, religions i sectes", però la llibertat religiosa no s'exerceix en la vida quotidiana. L'obstacle més evident és l'aparició de la nostra religió en el document d'identitat dels iraquians. Això deixa obertes les portes a la discriminació. És una gran contradicció, perquè l'Iraq no és una República Islàmica. En qualsevol cas, fins i tot sense el DNI, es poden distingir ràpidament els noms kurds i cristians, així com els xiïtes i sunnites. Per exemple, el nom d'Ali és molt comú entre els xiïtes, mentre que Omar és el nom que més els agrada als sunnites.

Què creus que pot millorar la convivència entre els pobles de l'Iraq?

En primer lloc, respectar la legalitat constitucional, començant pel Govern. A l'Iraq, els xiïtes són els amos absoluts de la situació. Els cristians, els que ataquen als rebels o als mandeses, entre altres, hauran de comparèixer davant el jutge de l'Audiència Nacional. Els assaltants són sovint sicaris del Govern que estan a sou en les urnes.

La coalició governamental està formada per dos partits xiïtes, un dels quals és el partit de Moqtada al-Sadr, un dels quals està estretament relacionat amb Teheran. Els no xiïtes són exclosos dels llocs de comandament o de seguretat. I és que, en l'actualitat, el Govern està aplicant la tendència religiosa que s'està estenent al llarg de l'Iraq.

Però, en el fons, l'educació és la clau aquí. Durant segles, Mesopotàmia ha estat la casa i l'encreuament de nombrosos pobles i civilitzacions. El petroli no, la diversitat cultural és el major tresor dels iraquians. Si la gent no ho entén així, tenim festa.

Perdoni, abans d'acabar voldria informar-lo d'una minoria cada vegada major.

De qui?

No creem en Déu.