Les preguntes que durant els anys 70 del segle passat es van trobar en plena actualitat en la societat han tornat a ser sobtadament contínues. Pel que sembla, no ha canviat res en els últims quaranta anys, ni en matèria de seguretat, ni en l'avanç tecnològic. Al cap i a la fi, sembla que haver estat poc el que ha ocorregut en aquests vint anys caldria atribuir-ho a la sort.

En aquestes línies donarem poques dades tècniques, ja que la majoria d'ells estan ben amagats; el nostre intent és fer una anàlisi del que s'ha escrit i s'ha dit en les tres setmanes següents a l'inici dels problemes. Ho abordarem des del punt de vista que mani el sentit comú, i el farem amb el punt posat, utilitzant la informació que prèviament se'ns ha donat des dels mitjans de comunicació.

Ens van informar que a causa del terratrèmol i al tsunami la majoria de les centrals nuclears del Pacífic s'havien quedat sense sistema de refrigeració i que dies després es van produir diverses explosions a Fukushima, però que tot estava sota control.

Com en els reactors de Fukushima el sistema de refrigeració es va esfondrar, l'aigua que refreda el combustible es va evaporar i va succeir de manera semblant al que ens hagués succeït en la cuina de casa, és a dir, que l'olla de pressió esclatés i es dispersés per tota la cuina; però com a l'interior del reactor nuclear és aigua, urani i plutoni, quan els reactors van esclatar o el vapor d'aigua es va desprendre, o el vapor d'aigua es va desprendre. Per tant, es va produir una radioactivitat, s'està traient i continuarà traient fins que s'esgoti tot el combustible.

En mullar-se amb aigua de mar, han aconseguit refredar una mica els reactors.

És cert que amb l'aigua bombada de la mar s'aconsegueix un cert control de la temperatura, però la major part d'ella torna a la mar, una altra cosa s'evapora i la que queda en les piscines de combustible oxidarà les canonades i eines que hi ha en elles. Per tant, si bé s'aconsegueix una reducció temporal de l'emissió de radioactivitat a l'aire, l'aigua de mar que envolta la central es contamina abans, i els aparells que estan en el reactor també s'oxidaran abans i més del necessari.

Encara sort que en el primer moment la radioactivitat va fer el camí cap al Pacífic.

En els primers moments bufava vent de l'oest i és cert que la radioactivitat es va dirigir principalment al Pacífic, però dies després de l'explosió la borrasca en el Pacífic va refredar el vent que venia de l'est del Japó i va tornar al Japó, de nord a neu. Aquesta neu era una neu radioactiva que va contaminar amb radioactivitat les terres de les zones on es va formar la neu. Es desconeix la magnitud de la contaminació, tant aquí com al Japó.

Les terres situades en un radi de 20 km de la central de Fukushima van ser evacuades i recentment el radi s'ha estès a més de 30 km.

En la propagació de la radioactivitat la direcció dels vents és important i és normal que en els primers moments es desviïn les zones que estan en un radi de 20 km, però com la situació es prolongarà, el radi s'anirà incrementant gradualment i no seria sorprenent tocar Tòquio d'aquí a uns mesos, per efecte dels vents o les pluges.

Els operaris que treballen en la planta són kamikazes, han trobat un Plutoni on no es deuria, però tal com està no és perillós per a l'ésser humà; estem intentant controlar la situació, però encara estem davant una situació greu i pot ser que sigui més greu.

Els informants ens parlen cada dia d'aquest tipus de frases. És cert que els treballadors que treballen en la central moriran, uns abans i altres després, però la majoria d'ells es veuran afectats per la radiació que han sofert.La
troballa del plutoni on no s'esperava indica que en aquesta central les coses no es realitzaven correctament, que les mesures de control eren bastant lentes. O bé, que el material se'ls ha escapat d'un lloc desconegut. No sabem si és perillós o no. Dir que la situació és greu i que es pot agreujar més és aplicar un sentit comú. Estic convençut que a través d'aquesta frase s'està dient la veritat, però no se'ns diu què pot ser més greu que l'actual. Suposo que això se sabrà també molt aviat.

Nombre real de morts

Al Japó, fins ara els morts pel tsunami i el terratrèmol s'han situat en unes 30.000 persones, segons diferents fonts, però a aquesta xifra cal sumar els morts per Fukushima. És molt difícil saber-ho, perquè la gent morirà d'aquí a dues, cinc o deu anys i les conseqüències físiques i neurològiques seran evidents en les pròximes generacions. Però qui moriran? Entenem que el conjunt de riscos està format per: Treballadors a Fukushima o que tenen contacte físic amb ells, que mengen aliments amb radioactivitat, que sofreixin radioactivitat pels vents (encara que viuen a centenars de quilòmetres)...

És més fàcil contestar a la següent pregunta. Qui sobreviuran? Al nostre entendre, aquells que abandonen el Japó i emigren a un altre territori. Aquesta és una de les poques opcions reals que té el Japó: emigrar.