el Japó es troba en estat crític després del terratrèmol del passat 11 de març i la catàstrofe nuclear deslligada, que ha causat diversos ferits. Això ha provocat un debat sobre la situació de l'energia nuclear a Euskal Herria i a tot el món. Abans que això succeís, el Govern espanyol estudiava la possibilitat d'allargar la vida de les nuclears, entre elles la de Garoña, la central nuclear més pròxima al País Basc, i plantejava la necessitat de l'energia nuclear per a garantir el futur energètic. El desastre nuclear que s'ha produït al Japó ha desbaratat aquestes expectatives i, encara que per un moment, el debat s'ha suspès. Els grans grups industrials i financers, per contra, segueixen aquí, ja que compten amb el suport dels seus lobbies i dels seus recursos mediàtics. Una vegada que l'ambient es calmi, ara que ja està molt candent, tornaran a mantenir el debat i pressionaran perquè continuem utilitzant l'energia nuclear en el món i perquè la utilitzem més.
En aquest context, quina és la situació de l'energia nuclear a Euskal Herria i en el món? En l'actualitat hi ha en marxa un total de 442 reactors nuclears i s'estan construint 65 reactors en diferents parts del món. A Euskal Herria no hi ha centrals nuclears en funcionament. De totes maneres, algunes centrals estan molt prop de nosaltres. Per tant, si ocorregués un desastre nuclear similar a l'ocorregut al Japó, estaríem en perill.
A Euskal Herria hem estat molt de temps tement que es construís una central nuclear, per exemple, en Lemoiz. Finalment, aquesta central no va ser construïda. No obstant això, Euskal Herria està en un lloc perillós, ja que el nostre país està envoltat de 66 centrals nuclears, de les quals quatre estan molt a prop. En l'Estat espanyol hi ha vuit reactors amb una capacitat total de 7.727 megavats, mentre que en l'Estat francès hi ha 58 i la capacitat total és de 63.423 megavats.
Aquests són els 8 reactors nuclears espanyols: Garoña, la més pròxima al País Basc, Almaraz I i II, Ascó I i II, Cofrents, Trillo i Vandellos II. Dels 58 reactors nuclears francesos, tres més pròxims al País Basc: les dues de Le Blayais (I i II), en el departament de Braud et Saint Louis, prop de Bordeus; i la de Golfech, en el departament de Tarn-et-Garona, prop de Tolosa.
El nostre país està envoltat per 4 reactors nuclears que es troben a una distància d'entre 5 i 200 quilòmetres de les fronteres d'Euskal Herria. Garoña es troba a Burgos i té una capacitat de 466 megavats, malgrat ser baixa. Va ser construït en 1971 i es troba a 5 quilòmetres d'Àlaba. Els tres reactors francesos es troben a uns 200 quilòmetres de Lapurdi, Zuberoa i Baixa Navarra. Les dues centrals de Le Blayais, amb una capacitat de 910 megavats, van ser construïdes entre 1981 i 1983, segons ha informat el Departament basc de Seguretat. La central de Golfech té una capacitat de 1.310 megavats i va ser construïda l'any 1991. La central nuclear de Le Blayais és una de les tres més importants de França.
Totes aquestes centrals han sofert en els últims anys algun accident en les seves instal·lacions, com a inundacions i incendis, encara que aquests accidents no són comparables amb els succeïts a Fukushima, el Japó. No obstant això, si es produís un desastre nuclear, de la mateixa gravetat o de menor gravetat que el del Japó, afectaria la població del País Basc... Les conseqüències més greus serien les de la central de Garoña, els plans d'evacuació de la qual d'accidents nuclears evacuen a una població que es troba a 30 quilòmetres de la central.
Zorionez, Euskal Herrian oraingoz ez dago zentral nuklearrik. Hala eta guztiz ere, 60ko eta 70eko hamarkadetan hainbat plan egin ziren Hego Euskal Herriko kostaldean zentral nuklearrak eraikitzeko. Zentral nuklearrak Lemoizen, Ea-Ispasterren eta Deban egitea proposatu zuten. Lemoizen (Bizkaia) hasi ziren: Iberduero elektrizitate-enpresak, egun Iberdrola deritzonak, bi erreaktore nuklear eraiki zituen. Erreaktore nuklear horiek prest zeuden 70eko urteetan abian jartzeko.
Iberdueroren, Espainiako Gobernuaren eta Eusko Jaurlaritzaren plan horiek –EAJk kudeatuak–, bertan behera gelditu ziren herritarren oposizioari eta ETAren esku-hartzeari esker. Herritarrek manifestazio itzelak egin zituzten, eta ETAren esku-hartzeak hainbat hildako eragin zituen –zentrala eraikitzen ari ziren langileak, erakunde armatuko militanteak, eta Iberdueroko ingeniari bat–. Ondorioz, inoiz martxan jarri ez ziren bi erreaktore haiek betiko geldiaraztea lortu zuten. Gainerako proiektuak ere bertan behera gelditu ziren. Basordaseko kalara joaten denak munstro hura ikusiko du oraindik ere; izan ere, ez dute eraitsi. Euskal Kostalde Ez Nuklearraren Aldeko Batzordea 1976an eratu zen. Batzorde historiko hartako arduradunen lana, gizon eta emakume haien lana, aitortzeko eta eskertzeko garaia da oraingoa.
Aitor Esteban izango da EAJko EBBko hurrengo lehendakaria eta jeltzaleek salduko dute horrela, zuzendaritza berrituta, buruzagitza berria prest dagoela alderdiaren berrikuntza prozesuarekin jarraitzeko.
Grup Itzal(iko)
bagina: Flores de Fang.
Actors: Els comentaristes seran Araitz Katarain, Janire Arrizabalaga i Izaro Bilbao.
Adreça: IRAITZ Lizarraga.
Quan: 2 de febrer.
On: Saló Sutegi d'Usurbil.