BBK, Kutxa i Vital han iniciat un procés de “fusió freda” que suposarà la creació d'una nova marca. El nou banc comptarà amb actius per valor d'al voltant de 80.000 milions d'euros, segons fonts financeres. Entre els tres van superar els 365 milions d'euros en beneficis de 2010. Si es manté l'ocupació actual, el nombre d'empleats se situa entorn dels 6.000 i 884 sucursals. Una decisió que ha estat imposada pels de fora d'Euskal Herria i que ha estat respectada pels interessos espanyols. La decisió, recolzada pel PNB, el PSE i el PP, ha d'emmarcar-se en la reforma financera iniciada pel Govern espanyol per a “enfortir el sistema financer espanyol”. La reforma va obrir la porta a la privatització i a la bancarización de les caixes d'estalvis, segons el BCE.

Aquestes tres caixes basques, amb permís polític, han fet una aposta capitalista, en comptes de nacional i social. D'aquesta manera, s'allunya de l'objectiu que comparteixen els interessos d'Euskal Herria: crear una única caixa basca forta i solvent, formada almenys per quatre caixes d'estalvis d'Hego Euskal Herria, inclosa la CA de Navarra. Ara, en canvi, els interessos polítics han provocat que la BBK s'hagi arriscat a fer-se amb el control de Cajasur a Andalusia i que s'hagi unit a CA Banca Cívica. Han abandonat el seu objectiu nacional. A més, el procés de privatització i bancarización, és a dir, l'aposta capitalista, posarà en risc l'obra social. Si les caixes es privatitzen i bancarizan, no seran controlades per les institucions (ajuntaments, diputacions i sindicats). Aquest control estarà en mans privades, en els nous accionistes. Lògicament, a l'hora de distribuir beneficis, els interessos privats poden posar-se en contra dels interessos públics. Finalment, el perjudicat serà l'obra social, que fins ara ha estat el símbol de les caixes d'estalvis. L'aposta és, sens dubte, capitalista i antinacional.