Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Petrolio gosea demokraziaz mozorrotzen denean

PETROLIOA  Libiari egindako erasoaren muinean dagoela pentsatzeko arrazoiak ugariak dira, erasoaren arrazoi nagusia zibilen defentsa dela pentsatzeko baino askoz gehiago. NBEko 1973 ebazpena, zibilen babesean oinarritzen da, baina orain arte Frantziak, Erresuma Batuak eta AEBek gidatutako koalizioaren armek ez dela hala erakusten dute, Gaddafiren kontrolpeko era guztietako azpiegiturak suntsitzen ari dira eta. Horren ondorioz, Gaddafiren aurkako operazioari babesa eman zion Liga Arabiarrak adibidez, erasoen izaerarekiko desadostasuna erakutsi du.

Libiako erregimenaren erorketa helburu, eta Irak eta Afganistango inbasio zuzenen akats eta arriskuetatik ikasita,  Mendebaldeko indarrek Libiako azpiegiturak gogor kolpatu eta oposizio armatua indartzea izango dute helburu. Hasiera ezagutzen dugu jada, baina eraso militar hauen esperientziak dioskunez, amaiera aurreikustea oso bestelako kontua da. Beste hainbatetan ere Mendebaldeak bere interesak babestu ditu, baina bertako herritarren egoera okertuz (Irak, Afganistan, Somalia…).

Petrolioa da lehena, ez herritarrak. Marokon (bertakoekin eta sahararrekin), Aljerian, Yemenen, Barhein-en eta Palestinan, besteak beste, zibilen aurkako errepresioa oso gogorra da, baina ez dira gisa horretako neurriak hartzen. Berdin munduko beste hainbat lekutan, hasi Txinatik eta Honduraseraino. Mendebaldeak bere interesen alde egiten du, ez diktadurek zapaldutako herritarren alde.

Libiako petrolioaren %75 Europako Batasunera doa: Italiara %32, Alemaniara %13,4, Frantziara %10, Espainiara %8,6… Eta munduko petrolio erreserben zerrendan, Libia 9.ena da. Une honetan petrolioaren prezioan oso garrantzitsua da eta petrolioa gero eta eskasago izango den munduan estrategikoa.
                                                                              
AITORTU  behar da, alabaina, eraso militar honek Bengaziko matxinatuak eta zibilak babestu egin dituela. Zantzu guztien arabera, eta ikusirik Gaddafiren armada nola ari zen irabazten gerra, badira arrazoi asko pentsatzeko Bengazin mendeku odoltsua gauzatuko zuela. Benetako helburua balizko sarraskia eragoztea balitz, ordea, nahikoa izan zitekeen Bengaziko Gaddafiren indarrak geldiaraztea eta gainerakoan indar diplomatikoa erabiltzea. Errepresio basatietarako lekurik ez dagoela argi utzita, ondorengo guztia libiarrei dagokie konpontzea, eta NBEk horretarako laguntza guztia eskaini beharko luke. Berdin beste herrialde arabiarretan ere.

Ez dago argi orain zer gerta litekeen, baina epe laburrean bi eszenatoki bederen aurreikus litezke. Bata, nazioarteko erasoak aurrera jarraitzea eta Gaddafiren erregimena barrutik ere lehertzea (desertzioak…). Beste eszenatokia luzeagorako litzateke: Libia bitan zatitua geratzen da, erregimena mendebaldean eta matxinatuak ekialdean, eta gerra luzearen ondoren eta Mendebaldeko potentzien sostenguarekin, matxinatuek irabaztea. Era batera ala bestera, argi dago Gaddafirenak egin duela.
                                                                                          
HORI BAI,   beste behin ere, argi geratu da Mendebaldeko herrialde askoren hipokrisia. Azken urteotan denok ikusi dugu telebista eta argazkietan nola ibili den Libiako koronela hiriburuz hiriburu Italian, Frantzian, Espainian… 2005etik 2009ra Alemaniak ia 86 milioi euro saldu zizkion Libiari material militarrean; oraingo erasoekin Frantziak berak Libiari saldutako Mirage hegazkinak lurreratuko ditu agian; eta Espainiak otsailaren bukaeran agindu zuen etetea Libiara saltzen ari zen material militarra…

Herrialde arabiarretako matxinaden funtsa, beren diktadurekiko duten jasanezintasunean dago; pobrezia eta beste hainbat eragile leherkari izan dira. Urtea joan urtea etorri –eta petrolioa eta Israelekiko babesa beti muinean–, diktadura horiek Mendebaldeko sostengua izan dute eta honek bere kasara maneiatu ditu, orain Sadam Hussein Iran-en aurka erabiliz, edo gero Ga­ddafi Al Kaedaren aurka. Lehen kolonialismotik, gero postkolonialismoz jantzita.

Benetako helburua herrien garapena, zibilen babesa eta demokrazia baldin bada, testuinguru horretan ez da lekurik Mendebaleko politika paratxutistentzat. Erantzun bakar eta sinplistarik ez duten egoera konplexuak daude matxinada arabiarren baitan. NBEk diktadura ororen aurka ari diren herritarrak sostengatu beharko lituzke, beti ere zenbait printzipio nagusi eginez: herritarren interesa, herrialdeen soberania eta indar militarra azken baliabidea dela. Baina hori ez da samurra izango, batetik Mendebaldeko herrialde nagusiek oraindik orain beren interesak lehenesten dituztelako; eta bestetik, eredu izateko etxetik hasi behar delako. Esaterako, noizko NBEko erreforma, herrialde nagusien beto eskubidearekin amaitzeko?
 


ASTEKARIA
2011ko martxoaren 27a
Azoka
T'interessa pel canal: Irak
2023-03-30
Per Occident

Aquesta foto compleix 20 anys i que els EUA va envair l'Iraq amb els seus mariachis europeus. Els arguments van ser la deterioració de les “armes de destrucció massiva” i el “alliberament” del país. Un país va ser destruït: més de mig milió d'iraquians, la majoria... [+]


Turquia intensifica els seus atacs contra el Kurdistan, aprofitant que l'atenció de la majoria està centrada en la guerra d'Ucraïna
Turquia va iniciar diumenge passat una nova operació militar en Bashur amb l'argument de la dissolució del PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan). El Moviment d'Alliberament del Kurdistan ha denunciat que Turquia està intensificant els seus atacs contra el Kurdistan en el... [+]

Droneekin milaka zibil hil eta isilpean pasa dituztela frogatu dute Pentagonoaren dokumentu ezkutuek

Gudarako droneen teknologian milioika dolarreko inbertsioak egin ostean, “historiako aire kanpaina zehatzena” iragarri zuen Barack Obama, AEBetako presidenteak. 2014tik gaur arte Pentagonoak bildutako dokumentuak aztertuta, ordea, “aire guda hau inteligentzia... [+]


2021-09-21 | Axier Lopez
Llegat de l'11 de setembre: Yes we dron
A l'octubre de 2001, un mes després dels atacs contra el World Trade Center de l'11 de setembre, un pilot de la Força Aèria dels Estats Units va fer història: va ser la primera persona a cometre un atac mortal amb un dron modern (The Predator). Des de llavors, els drons s'han... [+]

Paraigua mediàtic per a la tempesta en el desert
Golf de Pèrsia, 28 de febrer de 1991. La Primera Guerra del Golf va acabar amb la victòria de la coalició liderada pels Estats Units. En aquella guerra els mitjans de comunicació es van convertir en armes estratègiques per a reforçar el nou concepte de "guerra neta" i... [+]

Mossul reconstruït digitalment
La plataforma Google Arts & Culture, a través de la iniciativa The Art & Soul of Mossul, ha recreat digitalment el patrimoni de la ciutat i ofereix models en tres dimensions per a visitar el perdut durant la guerra dels últims anys.

2020-07-28 | ARGIA
La Policia iraquiana mata a tres manifestants en manifestacions a favor del servei públic
Els incidents s'han produït durant les manifestacions que se celebren a la fi de juliol en la plaça Tahrir de Bagdad. Aquests assassinats tenen el to de la repressió violenta que ha dut a terme l'anterior govern.  

2020-05-25 | ARGIA
L'ONU confirma gairebé 500 morts i 120 ostatges en les protestes de l'Iraq
Des d'octubre de 2019 fins al 21 de març de 2020, l'ONU ha denunciat 490 morts, 7.793 ferits i 123 segrestos de menors d'edat. Les protestes van començar a l'octubre de 2019 a l'Iraq amb l'objectiu de dimitir del govern, dissoldre el Parlament i reformar el sistema polític... [+]

2020-04-07 | ARGIA
Si l'epidèmia a l'Iraq s'estén, el país no podrà fer-li front.
A causa de les guerres que ha sofert, el sistema sanitari iraquià està afectat i no podria fer front a una epidèmia de coronavirus. Així ho han advertit les autoritats.

2020-01-08 | ARGIA
l'Iran ataca amb míssils a dues bases estatunidenques en resposta a l'assassinat de Soleimani
La Guàrdia Revolucionària iraniana ha llançat una dotzena de míssils a l'Iraq contra dues bases que té desplegades en el nord de Síria. Les autoritats dels Estats Units han ratificat l'atac i el ministre d'Exteriors iranià, Javad Sarif, ha dit que es tracta d'una "mesura... [+]

Condemnen en desenes de capitals estatunidenques la guerra dels Estats Units contra l'Iran
Els organitzadors han explicat que la crida es va realitzar "contra una nova guerra a Orient Mitjà i a favor de la retirada de les forces militars estatunidenques".

UU. assassinen al líder iranià Soleimani per míssils a Bagdad
El Departament de Defensa dels Estats Units ha informat que l'atac pretenia "menysprear" els plans de futur de l'Iran.

La sagnant rebel·lió iraquiana entre el descontentament global i la guerra entre l'Iran i els Estats Units
El vent de protesta s'ha propagat pel món com una tempestat l'any 2019. Aquestes revoltes, que han incendiat els carrers de països de governs i models socioeconòmics molt diferents, han estat comparades per alguns experts amb les sèries excepcionals de revoltes de 1848 i 1968... [+]

Eguneraketa berriak daude