La situació de les centrals nuclears de Fukushima, afectades pel sisme de l'11 de març i el tsunami posterior, està canviant ràpidament. Tots els dies ens sorprenen amb les noves notícies, i no sabem quin és el seu impacte real, ni tampoc quina és la causa i les conseqüències d'aquest desastre nuclear. Basti dir que les explosions en els reactors 2 i 4 van llançar material radioactiu a l'exterior, i que aquesta boira no sols s'ha notat a Tòquio, sinó també en llocs més allunyats del continent asiàtic. La gravetat del succés depèn de la dispersió de la boira –i de la disminució de la radioactivitat– o del seu manteniment d'aquesta manera. L'última opció afectaria més la salut de la població, els riscos per a la salut són evidents: cremades i alteracions en la pell, cataractes i ceguesa, possibilitat de lesions en la medul·la òssia, avortaments i malformacions, limfomes de glòbuls blancs i plaquetes, càncer, etc.

És necessari que les autoritats, no sols els japonesos, sinó també les organitzacions mundials i sobretot els experts independents, diguin la veritat sobre el que ha ocorregut, i expliquin quins seran les conseqüències concretes de la catàstrofe, sigui nuclear o d'una altra índole, per als japonesos i la humanitat, tant immediates, com a curt termini, mitjanes i a llarg termini. Els lobbies pro-nuclears volen continuar fent negoci, com les seves terminals mediàtics i governs, i ja estan desmuntant la sinistralitat i limitant la solució a la seguretat de les centrals nuclears. Què volem, una energia renovable més segura però més cara avui dia, o una energia nuclear més barata però perillosa? Cada país, també Euskal Herria, hauria de decidir en referèndum.