En poques ocasions, un espectacle creat en basc amb pressupost d'aquest tipus: La web Sustatu.com va publicar el 15 de març, dia de l'estrena de l'espectacle, que At!! podria tenir un embús superior als 200.000 euros (el plec de condicions per a l'organització de l'espectacle contemplava un màxim de 99.999 euros per a la direcció artística; un altre punt per a la producció tècnica; Tanttaka teatroa s'adjudica la primera i Tentazioa Produkzioak la segona). Aizpea Goenaga des de l'altre costat del telèfon diu que això és el pressupost aprovat inicialment, però que no costarà tant. El 16 de març contesta a les preguntes i es desperta amb un dolç dia després de l'estrena: “El més bell d'ahir va ser que el basc va entrar en l'Arriaga vestit de gala; i això, és molt bonic... molt bonic. El teatre estava ple, hi havia 1.200 persones, gent que havia acudit a escoltar alta literatura. Per a això, 200.000 euros, a mi no em sembla car”. No es realitzaran altres campanyes de promoció, ja que es pretén promocionar la imatge de l'Institut Etxepare a través d'aquest espectacle; i Goenaga creu que es donaran anys a la labor de la setmana passada.

A pesar que al juny complirà un any com a director, l'actor i director donostiarra porta molt menys temps en l'equip: encara que ha ocupat el càrrec, durant diversos mesos ha estat patró sense tripulació, sota el patrocini del Departament de Cultura del Govern Basc. A l'agost de l'any passat es va fer pública la convocatòria en l'institut i a partir de setembre s'han contractat dos tècnics, secretari tècnic, secretari i responsable de comunicació. Al novembre va arribar el següent fitxatge de l'institut: Mari Jose Olaziregi, professora de la UPV/EHU, va ser nomenada directora de promoció del basc. Olaziregi és conegut, entre altres, per investigar l'obra de Bernardo Atxaga en el món de la literatura basca.
En aquest moment, Etxepare està formada per set persones, i aquest grup de treball és el que gestionarà totes les subvencions de cultura destinades a l'estranger. D'altra banda, l'institut buscarà, segons Goenaga, que la cultura basca tingui "més espai" en l'exterior que fins ara. “Per exemple, a Madrid cal veure la nostra cultura. S'ha tancat l'admiració que durant anys hi havia hagut per la situació política, o pel que sigui, per la cultura basca; ara hem de tornar, la música té la seva presència a Madrid, el teatre ha de tenir la seva entrada a Madrid... Això donarà visibilitat a molts dels grups d'aquí i després podrà treure més actuacions”.

Com treballar amb els que van sortir abans

L'Institut també s'encarrega de la gestió dels programes de lectura d'universitats estrangeres. El basc s'imparteix a nivell internacional a través d'aquests programes, i estan en marxa des de fa diversos anys en 25 universitats de tretze països, així com universitats amb departaments de basc com la Universitat Iberoamericana de Mèxic, la Boise State University dels Estats Units o la Università Popolare di Roma (UPTER) d'Itàlia.

Etxepare també té intenció de crear nous programes, però no és tan clar el que passarà amb alguns departaments de basc amb funcions més àmplies. La de Frankfurt, per exemple, s'ha tancat. El canvi de rumb també comença a notar-se en les subvencions: El Departament Basc d'UPTER de Roma ha sofert una retallada del 23% des del naixement de l'Institut Etxepare. A més, l'últim conveni subscrit pel Departament de Cultura amb UPTER especifica en el punt tretze el següent: Tots els programes que tinguin relació directa amb els objectius d'Etxepare seran gestionats pel propi institut. És a dir, que el finançament i la gestió seran assumides d'ara endavant per l'institut, encara que l'elecció de la direcció del departament serà a càrrec de la universitat.

Alex Mendizabal, col·laborador d'aquest departament, no està d'acord amb algunes de les decisions que està prenent Etxepare. “Si volen obrir nous programes de lectors, molt bé; però nosaltres som un departament. Ells ens han dit que si no entrem en el programa de lectura ens llevaran la subvenció”. Preguntada pel tema, Aizpea Goenaga ha dit que el clau d'aquest cas és el caràcter "popular" d'UPTER. "Una universitat com aquesta... té alguns problemes", ha dit, "no té nivell acadèmic, no acredita, això és el més destacat. És com estar en una acadèmia; aquí van jubilats o nens... i això està molt bé, té un gran valor, però s'allunya dels nostres objectius”. En aquest sentit, ha apuntat que continuaran treballant amb el Departament de Basc d'UPTER, però que hauran d'adequar "" la situació. L'objectiu és posar en marxa el programa de lectura en una universitat de “nivell acadèmic” com Sapienza o Roma Tren. “Poses un lector i això fa classes, fa accions i optimitzem, costa molt menys diners”.

No obstant això, segons ha precisat Mendizabal, aquest seria l'únic professor i no tot un departament, i ha explicat que han proposat com a grup de suport a les persones que fins ara han treballat en UPTER. No obstant això, prefereix continuar en el departament, encara que veu difícil seguir endavant sense subvencions. “Nosaltres estàvem molt esperançats quan va aparèixer un nou institut; ara estem preocupats perquè creiem que això pot ser un fracàs tremend”.

El lector de Stanford, càtedra Atxaga a Nova York

Fos! A més de presentar, la setmana passada Etxepare ha donat a conèixer dues notícies: d'una banda, a partir del pròxim curs començarà un nou lector en la Universitat de Stanford de Califòrnia (els EUA); per un altre, en la Universitat de Nova York es crearà la càtedra Atxaga de literatura basca. Preguntat per si s'està fent un esforç especial als Estats Units, Goenaga ha explicat que les universitats dels Estats Units són les més prestigioses del moment i que han de prestar "especial atenció". L'institut Ramon Llull i la Secretaria de Galícia estan seguint el camí de Xeral de Política Lingüística, tractant d'introduir el basc en les universitats on es troben catalans i gallecs. No obstant això, també tenen projectes a Europa: “A França no hi havia lectors; aquí hi havia alguna cosa a resoldre” i estan treballant per a posar al lector en Sorbonne III, així com en altres dues universitats de l'hexàgon.

Cultura basca o bilingüe?

“El País Basc, per la seva reduïda grandària, ha hagut de viure sempre obert al món, assimilant, transformant i transmetent, en literatura, com ho han fet Baroja i Unamuno, Blas d'Otero i Lizardi, o Atxaga i Espido Freire” es llegeix en l'apartat “Euskara eta euskal kultura” de la web d'Etxepare. Crida l'atenció que quatre de cada sis escriptors siguin castellanoparlants i obre la porta a preguntar com actuaran en aquest àmbit, el de la llengua. Si els creadors bascos i els castellanoparlants tenen el mateix espai en els projectes que impulsarà la institució. En At! han participat diversos escriptors erdaldunes, per exemple, al costat dels euskaldunes.

Goenaga diu que això ve en la llei que va crear l'institut, 3/2007. La missió d'Etxepare és “promocionar, difondre i projectar el basc i la cultura basca en qualsevol de les seves llengües oficials i en qualsevol expressió, suport, via i forma d'expressió fora de la Comunitat Autònoma Basca”, però el director ha parlat clar: “Ens centrarem més en la cultura que es fa en basca, perquè la cultura que es fa en castellà té altres vies per a promocionar-la. En tot cas, haig de ser molt escrupolós; així ho diu la llei. Els percentatges no seran entre 50 i 50, però el que es faci en castellà ha de tenir cabuda”.