Anem a la teva casa, pel camí, amb l'alegria dels principiants, l'horta és molt bella, també el riu, el món té el bo, fem-ho amb dolçor.
Parlaven de bellesa, d'impossibilitat d'aconseguir-la. Parlaves de llibertat, et contenies, lluitaves i la vida gratis.
Ara parlem de la vida, del seu futur, de les intencions incomplertes, del mal i de la reparació. Però el temps s'escapa abans que tard, presa, aquesta cancioncilla et va bé, compare.
La quaresma ha tornat a arribar el 9 d'aquest mes. Som els únics a embastar i cantar les paraules de Ruper Ordorika, el gran cantautor.
Heus aquí als de la generació equivocada, als quals no hem endevinat res. Que es cuidi de la vergonya de si mateix, com nosaltres de la nostra. Adeu el mal somni d'ahir, anem per camins estrets.
Axular s'ha reunit amb nosaltres en la borda d'Olhabide. Ens perseguim a la porta, ens donem pas: “No es pot curar una ferida dins d'un xai” ens diu el mag.
És sabut que no es pot entendre tot el que hi ha, però en algun lloc haurem de trobar la clau d'aquesta companyia.
El meu cap fuig, la lluna plena atreu l'aigua. El meu pensament camina d'un costat a un altre, no sap on anar.Al matí
, d'hora, en el pont vell, vaig veure a un home que mirava cap al riu, com si resés aigua ràpida: que els dolors dels homes es precipitessin sobre el riu i que totes aquestes ferides anaven a curar-se en la mar salada.
El
cantant de Sekulabelardi i Bertolt Brecht se'ns han unit en el camí: “Viure cal prendre's de riure, no malgastar el valor, estimar a cada moment, si no fossis aquí per a demà”.
Han passat
trenta anys des que vas escapar a través dels amagatalls del terror. No obstant això, des de llavors ha omplert vostè un gran buit en el regne de les coses petites.
Atahualpa i Etxahun obren la notícia: “De Buenos Aires a Barkoxe fins a Iurreta, ja has endevinat a la gent basca”. Com van cantar
Ruper Ordorika
i Mikel Asurmendi.
Compte amb aquesta mirada del Sud. En primer lloc desmitificar la cega admiració de la terra verda, de les cases blanques i de les teules vermelles, l'amor incondicional, el fetitxisme associat a la parla i al suposat estil de vida. Deixa, com ha escoltat amb freqüència Ruper... [+]
A quaranta minuts de Pamplona, en Arce, el petit poble d'Hiriberri, amb dues dotzenes d'habitants. Juntament amb Ruper Ordorika, Martin Larralde, el vell amic que mai falta en les actuacions de Ruper, va assistir a la seva actuació. És veritat que també van aparèixer moltes... [+]
No pensava que aparcar a Vitòria seria tan difícil. O, més ben dit, no sabia que podia haver-hi marques de tants colors pintades en les vores de la carretera. No, no tinc permís de conduir i sí, el temps anava en contra de nosaltres. En l'últim minut hem arribat al Teatre... [+]
El moment d'escoltar un disc pot marcar-lo. Tu no ets el mateix a cada moment, com el riu en el qual et banyes, i cada cançó té el seu moment.
Amb Amour i toujours de Ruper Ordorika m'ha passat una cosa així. Un dia d'hivern en el qual entrava un sol temperat a l'habitació,... [+]
El diumenge de fi d'estiu, la mandra de la sobretaula, el pla previst per al capvespre… I el concert de Ruper en Lizoain, però sense entrades. De totes maneres, en qualsevol cas teníem més a perdre anant, per a guanyar; si el concert no era, conèixer el poble, passejar i... [+]
Murgiako pilotalekua antzoki bilakatu da gaurkoan. Musikariek eta haien instrumentu eta ahotsek ordezkatu dituzte pilotariak. Ez da entzuten larruzko pilota gogorrek horma berdearen kontra egiten duten soinua, baina haren ordez gitarra, bateria, kontrabaxua eta biolina sumatzen... [+]