Chicago (els EUA), tardor de 1942. Philip K. Wrigley (1894-1977) estava preocupat pel conegut xiclet magnat, ja que el seu pare li va deixar en la successió pel perill que corria l'equip de la lliga baseball Chicago Cubs, igual que tots els altres equips. Des que els Estats Units va decidir entrar en la Segona Guerra Mundial, molts homes majors de 18 anys estaven sent reclutats i, en conseqüència, moltes lligues de menor nivell van desaparèixer. Van veure que també la lliga principal s'anava a suspendre quan van anomenar a algunes de les estrelles per a anar a la guerra. Wrigley va organitzar una comissió per a resoldre el problema i la idea va ser que en crear la lliga femenina, aconseguirien ocupar els principals camps de baseball.

Així, en la primavera de 1943 van fundar l'All-American Girls Professional Baseball League (AAGPBL), una de les companyies més influents del món. Van reunir jugadors de les lligues amateur softbol femenines dels EUA i el Canadà –en el softbol, la pilota és més petita i la distància entre bases–, i van triar als 60 millors per a formar quatre equips de quinze jugadors: Kenosha Comets, Racine Belles (guanyadors del primer any), Rockford Peaches i South Bend Blue Sox.

Al matí
es realitzaven els habituals entrenaments de jugadors professionals de baseball, però a la tarda les noies havien de rebre un altre tipus de formació. Wrigley els va obligar a anar a escola d'Encant d'Helena Rubinstein. Allí els ensenyaven l'etiqueta i l'abillament i el comportament que havien de tenir les senyoretes honrades. A cadascun li van regalar un kit de bellesa i li van ensenyar a usar-lo. Segons la normativa de la lliga, els jugadors no podien fumar o beure alcohol en llocs públics, no podien tenir cabells curts, les faldilles d'uniforme –els pantalons eren impensables, per descomptat– no havien d'ensenyar més de sis polzades del genoll i en tot moment tenien els llavis pintats. En cas que es trenqués una norma, havien de pagar una multa de cinc dòlars, deu dòlars en cas de fer-ho per segona vegada, i el tercer error implicava l'expulsió de la lliga.

A
canvi, rebien entre 45 i 85 dòlars per setmana; el salari era excel·lent, però no tenia res a veure amb el que guanyaven els jugadors masculins o amb els beneficis que van obtenir Wrigley i companyia gràcies a les noies.

Veient l'èxit de la lliga de 1943, en 1944 les noies van ser traslladades als grans estadis de les principals ciutats, però se suposava que des de lluny no es podien veure els llavis pintats. Acabada la guerra i amb la volta dels homes, la lliga es va anar apagant a poc a poc, i com el que convenia en la calor de la guerra era inadequat en la Guerra Freda, en 1954 va desaparèixer definitivament.