En la societat basca s'ha obert una àmplia finestra a l'esperança, entorn de la qual existeix un ampli consens. Fins i tot els qui soñan amb vencedors i vençuts han reconegut que alguna cosa està canviant en l'esquerra abertzale, això sí, per a tornar immediatament a la teoria del parany de canvi.Una vegada que l'esquerra abertzale ha pres una posició clara, ara toca esperar que ETA digui el que diu, però atenent els seus dos últims comunicats, es nota que seguirà en la mateixa línia, entre altres coses perquè l'esquerra abertzale no li ha deixat més marge. El silenci no seria el millor senyal.

Els antecedents immediats del basc

En 2007, després de les converses de Loiola, l'esquerra abertzale vivia una situació d'incomoditat interna. Per a l'estiu de 2009, la direcció de l'esquerra abertzale va redactar un informe de debat i fins a novembre milers de militants van dur a terme un gran debat. La Declaració d'Altsasu va reflectir el final de tot això:“(…) És el moment del canvi de cicle que portarà confrontació armada, bloqueig i no esperança, diàleg, acord i una solució justa, estable i duradora per a Euskal Herria”. “(…)El procés democràtic ha de desenvolupar-se sense violència total i sense ingerències, utilitzant únicament els mitjans polítics i democràtics“. Era el final d'un cicle i el començament d'un nou.

Les conclusions del debat es van recollir en el document Zutik Euskal Herria que es va publicar al febrer de 2010. A continuació, s'ha començat a materialitzar el full de ruta:Declaració de Brussel·les, Acord de Guernica, Esan Euskal Herria, acord estratègic aconseguit amb EA, Euskal Herria Ezkerretik (amb EA i Alternatiba), Sortu... I, la qual cosa no es pot oblidar, enmig de la treva imprescindible d'ETA, que fa possible tot això, per primera vegada en la seva llarga història pugui ser verificat pels agents internacionals.

Derrota o victòria?

En la presentació de sortu en l'Euskalduna es creia que s'anava a utilitzar el rebuig general a la violència. Però la sorpresa va ser majúscula, ja que Rufi Etxeberria i Iñigo Iruin van superar amb folgança la barrera, rebutjant la violència d'ETA de cara al futur i mostrant uns estatuts preparats per a complir íntegrament la Llei de Partits.Va ser una espècie d'ona de Belharra.

La
perspectiva estatalista ha subratllat que si l'esquerra abertzale s'ha mogut així és perquè l'Estat l'ha marginat de manera immediata. I en part no li falta raó, perquè els qui han impulsat aquest canvi de rumb també han reconegut que l'esquerra abertzale es trobava en una situació de bloqueig i que la clau del canvi d'estratègia ha estat sortir d'ella.

Un dels símbols d'ENAM en la dècada dels 80 va ser “resistir és vèncer” (més exactament es deia “resistir és vèncer”). Encara que amb grans desgastos, aquesta mentalitat va tirar arrels fins al procés de Loyola. Després del fracàs de Loiola, l'esquerra abertzale ha difós per Arnaldo Otegi una visió que deixa enrere el vell lema i resumeix el canvi estratègic: “Va néixer per a guanyar a l'esquerra abertzale, no per a resistir”.

“L'esquerra abertzale ha sortit de Lerín amb disciplina militant [un dels pobles que van resistir els carlistes en la Segona Guerra Carlista] i amb un ordre i cohesió dignes d'arrabassar la txapela. En plena clandestinitat i amb dures penes de presó, els dirigents de totes les institucions que l'han dut a terme han parlat de la força, la flexibilitat i la capacitat de liderar aquest país“. És el paràgraf d'un article publicat per l'editor de l'editorial Txalaparta, Jose Mari Esparza, que probablement reflecteix molt bé com es viu el canvi estratègic en l'esquerra abertzale.

I de cara a les eleccions quines?

En les eleccions de maig es coneixeran els primers resultats de l'acumulació de forces sobiranistes a Euskadi. Però, a més, també es veurà la voluntat del Govern d'Espanya d'abordar el procés de pau des dels seus diferents vessants. La legalització de sortu com a partit de les eleccions seria el millor senyal per a les pròximes eleccions. Si no és així, el procés de pau només es retardarà, ja que perquè això es doni en el seu sentit ampli (presos, víctimes, taula de partits...) és imprescindible que l'esquerra abertzale sigui en primer lloc una institució política legal. I ho farà abans que sigui tard, perquè en una situació de no violència la il·legalitat no fa més que enfortir a l'esquerra abertzale.

El Govern del PSOE ho sap, però davant la societat espanyola voldria adorar la medalla més desitjada i, per a això, aconseguir: L'anunci d'ETA de la seva final a canvi de la legalització de sortu. Hi ha motius per a pensar que això s'intentarà i, en aquest sentit, li interessa que sortu no es legalitzi ara, d'una banda perquè evita la pressió del pp i per un altre perquè pot aprofitar aquest final més endavant de cara a les eleccions generals espanyoles de 2012. Una altra cosa és si el Tribunal Constitucional li donarà l'oportunitat de fer-lo.

Respecte a l'esquerra abertzale, es preveuen dues possibilitats electorals que poden tenir diferents variables: Si sortu és legal, l'acumulació sobiranista es plasmarà al costat d'EA i Alternatiba en les tres diputacions de la CAB. I a Navarra amb EA. Si sortu no és legal, als ajuntaments es repetirà el joc de no legalització de les candidatures populars, com en 2007; i en les diputacions EA i Alternatiba aglutinarien aquest grup de vots, amb o sense candidats nets de l'esquerra abertzale en funció de les condicions.

Es tractaria d'una situació inèdita i hi ha una gran expectació pel nombre de vots que pot obtenir aquest primer brot de pol sobiranista. Tenen elements que solen ser molt atractius entre els abertzales:la situació d'alto-el-foc, l'aliança d'esquerres abertzales i, cosa que és més important, l'oportunitat de superar definitivament la lluita armada.

Per a Guipúscoa, almenys, es preveu una dura competència amb el PNB i caldrà veure en quina mesura Aralar, que s'ha quedat fora d'aquesta aposta, erosiona –noms– Euskal Herria per l'Esquerra. Aralar va decidir abans de la presentació del projecte Euskalduna presentar-se en solitari en la CAB i l'ambient que ha creat la presentació de sortu pot portar-li a una estreta. Aquí es veurà fins a quin punt arriba la fidelitat dels 62.000 vots obtinguts en les eleccions al Parlament Basc de 2009 –Batasuna va demanar un vot nul–, però no hi ha dubte que per a molts d'ells es fa molt atractiu el futur que ofereixen l'esquerra abertzale, EA i Alternatiba.

Sempre s'ha dit que el mapa polític basc canviarà al final de la història d'ETA. A Navarra això ha quedat més clar que en cap altre lloc en les últimes setmanes i els abertzales lluitaran en dos blocs no habituals: El que ha quedat NaBai en 2007 (Aralar, un grup de PNB i independents), d'una banda, i l'esquerra abertzale i EA, per un altre. Avui dia, encara no és clar quin serà l'estructura d'aquests til·lers, però sí que aquests dos blocs estaran en plena competència. Per al 18 d'abril almenys les llistes hauran d'estar formades.

De cara als números, hi haurà moltes comparacions, però aquí hi ha algunes referències: La candidatura Euskal Herritarrok (EH) (HB + Batzarre) va obtenir a Navarra 47.000 vots en les eleccions forals de 1999 i NaBai va obtenir gairebé 78.000 (les candidatures de l'esquerra abertzale il·legalitzades) en 2007. En el cas de la CAB, EH Bildu va obtenir 224.000 vots en les eleccions al Parlament Basc de 1999.

Això dels números no és clau en aquesta època, la prioritat és posar fi a un conflicte de futur digne i per a això l'important és afermar bé les arrels per a aprofundir en el procés de pau. El que faciliti aquest camí, obtindrà la collita; el que l'obstaculitzi, el càstig. O, almenys, hauria de ser-ho. Però, al mateix temps, els números són la clau del nou futur que s'està obrint i, en aquest sentit, es preveu una lluita de números tan dura com espectacular fins al 29 de maig.