Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Zozorbatuta

Zumaiko gaztelu eliza
Iñaki Aguirre

Amaikalandarieta parajea omen da Aranon. Hamaika horietatik zeini heldu eta tira? Garaikoari. Ipinabarren garaikoari, alegia. XVI., XVII. eta XVIII. mendeetan ipinabarren basoetako egurraz egiten ziren ontziak hiru lanetarako ziren, batik bat bi eta hiru: bakailaoaren eta balearen arrantzarako, merkataritza garraiorako eta gudarako. Bazuten, baita, bestelako lanik ere. Zumaiamiko gaztelu-eliza nagusia lekuko: ontziak motor zituen garaiko ekonomiak uraparretaratutako burges berriek egindako bokaziozko dohaintza parea bertan. Bietan erlijiozko margo garaikoenetan emaileak berak azaltzen dira, lotsagabe asko. Batean, bere salgaiekin batera Flandriara joan zen Juan Perez Elorriaga almirantea, han onen artean hoberenetakoa izan behar zuen margolari bati bere familia santu artean margotuarazi zion triptiko batean. Hortxe dago elizan ikusgai. Margo honen aipagarrietan lehena “irudien ugaritasuna eta aberastasuna nahiz arropa eta oihaletan azaltzen den handinahia” dela irakurri dut. Bestean, Errege Katolikoak babesteko Portugalgo itsasontziak Gibraltargo gudan txikitu zituen Juan Martinez de Mendarok emanean, bera ere santu artean ageri da errezoan, guda hartan galdu zuen semearen alde, agian. Baita ere flandriar estilokoa omen den honoko honen azpiko aldean, 1475eko apirilaren 4ko borroka hartako itsasontziak dotore azaltzen dira, bandera, bela eta abarrez harro apainduta. Arraroak ziren, garai hartan, ontzien margoak bezala jendearen erretratuak. Ur gaineko bitsetan itsasontziak, ekonomia eta jendea.


Erregeengandik hurbilegiko bitsetan jendea zozorbatu eta, jakina, usteldu. Bitsak ezeri eusten ez dionez, itsasontziak hondoratu eta ekonomia urdindu. Eskerrak bitsik gabeko itsasoetako arrantzontziei, Zumaiami aldameneko Zestoako Ibañarrietako basoetako zurezko artelan horiei. Flandriako eskolakoak sona, baina geurean errioetako arotz eta zurgin haiena bai artea. Eta arrantzaleena. Bakailao gaziak eta balearen lumerak edo sainak elemenia bat lagun mantendu zuten gerora ere.
 


ASTEKARIA
2011ko otsailaren 20a
Azoka
T'interessa pel canal: Bestelakoak
2019-05-17 | Jakoba Errekondo
Guanyant cavallers

El dia sobrepassa la nit amb l'equinocci de primavera. Enguany ha ocorregut el 20 de març, a les 22.59 hores, obrint la porta de la primavera. El prefix Eki significa el mateix. Fins llavors la nit havia estat més llarga. El dia i la nit van tenir dotze hores. Des de llavors el... [+]


2019-03-28 | Jakoba Errekondo
Canvi climàtic i paisatge

Fa molt temps que el temps està en la nostra línia, però el clima és relativament recent. No cal aclarir massa el que és el canvi climàtic. Explicar què és el paisatge sí que és una necessitat més vermella. Està en plena actualitat organitzar conferències, taules... [+]


2018-09-11 | Jakoba Errekondo
Dones de la sidra

És el moment de recollir els fruits i posar-los en camí a l'almàssera. Pera (Pyrus communis), poma (Malus x domestica), raïm (Vitis vinifera)... Sembla un camí curt i ràpid, però cal treballar un munt de marrades i les seves variants fins que el fruit es converteixi en... [+]


2018-07-19 | Jakoba Errekondo
Menjar pertot arreu

Al País Basc l'agricultura és la història de la colonització permanent. Com a tot arreu. Abans no es conreava la terra; abans no se sembrava la collita; es gaudia del que abans no es menjava. Ho havien portat tot d'una altra part. Moltes d'aquestes històries han estat escrites... [+]


2018-04-20 | Jakoba Errekondo
Corba

Tornant als vins que s'elaboren amb els cultius, el lligabosc esquerre (Humulus lupulus) és conservadora i agregadora de tast amarg. La unió de cultius i lligaboscs produeix molts bruts dolls, especialment als països de la cervesa. Un amic m'acaba d'explicar les històries de la... [+]


2018-04-15 | Jakoba Errekondo
Lligabosc

A la nostra casa ho vam conèixer amb el nom de lligabosc (Humulus lupulus). De fet, s'ha treballat a tort i a dret en les riberes del riu del nostre país, coincidint amb l'expansió de la cervesa. Hem après que se'n diu també llagosta, cervesa, cervesa, berruga i herba a... [+]


2018-03-23
Olor d'olor

La primavera m'ha portat el tema al nas. C. treballava en diversos centres de recerca de Nova York. Bushdid, M. Oh! Magnasco, L.B. Vosshall i A. Un article publicat pels científics Keller al març de 2014 en el prestigiós “Science Magazine” va produir un gran renou. El... [+]


2018-01-16 | Jakoba Errekondo
Sidra Möet & Chandon

Acaben els curiosos dies interanuals, els que es mengen i beuen de les emanacions de la terra. Menjaré del millor al millor. Suposadament. Ampolles de cava i xampany pesades són fàcils de ballar. Encara que avui dia són de tota mena, abans era la sidra de l'altre barril. Quan... [+]


2017-05-23 | Jakoba Errekondo
Gel en la fusta
El gel ha fet el seu: el mal. A la fi d'abril s'han registrat grans gelats blancs que no s'han vist des de fa molt temps. Un treball de ras però a la vista, sense cap vergonya: l'astúcia. Ha plogut terriblement en el sud d'Euskal Herria.

2017-05-15 | Jakoba Errekondo
Mil un més
Igual que la sèrie de contes Mila gau eta bat gehiago, el relat d'aquests mil i un articles dels últims 22 anys ha passat en algun moment. En aquest racó va escriure el primer senzill article de Cerezi, Sasoi aparta, que pren l'aspecte de Nur al-Din, el jove d'aquesta sèrie de... [+]

2017-05-01 | Jakoba Errekondo
Les cuques de llum a casa
Hem començat un bell mes de maig. Per a quan ens adonem, estem en els dies més llargs de l'any. Seran llavors les nits més curtes de l'any, però amb un espectacle únic. No em refereixo a aquestes furioses festes que posen banyes a les festes. Les cuques de llum són més... [+]

2017-04-25 | Jakoba Errekondo
Suor amb suor
Les plantes són una gran ona o bomba. Grans arbres, no cal dir. Una hi hagi (Fagus sylvatica) amb un metre i mig de caravana, necessita uns 400 litres d'aigua al dia per a contenir el metabolisme. Ha de trobar 400 litres d'aigua en algun lloc, desenvolupa un enorme sustraedero... [+]

2017-03-07 | Jakoba Errekondo
Tortotx net
Amb tota la intenció d'apreciar-ho, va obrir una ampolla de sidra, va acostar el got al nas i va aspirar l'olor de la truita amb l'ampolla tancada, quin infern!

2017-01-31 | Jakoba Errekondo
Recuperació de colors
Em sembla increïble la simfonia de colors que ens està tocant i oferint aquest hivern. Serà pel temps ridícul? De dolça calor a gel, de punt de sequera a inundació. Enguany tinc nous ulls...

2017-01-23 | Jakoba Errekondo
Sidres i fures
Getozka és cosmopolita, Portulaca oleracea. Hem viatjat pel món, a gratcient o sota paraula, i en molts llocs viu bé. És noruec i omnipresent. Com tot el que sabem, no sabem molt bé d'on és. Quan parlem de plantes, tenim una tendència terrible: aquesta és la d'aquí, la... [+]

Eguneraketa berriak daude