Ja és un clixé, però no per això fals, que els ciutadans tenim cada vegada menys poder de decisió en política. Abans ja no seria una cosa extraordinària, però últimament, i més clarament en aquests temps de crisis, associacions, institucions, gabinets i tot tipus de quiosquets que no han estat elegits per cap mena d'eleccions decideixen el nostre destí: El Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial, les agències de ràting… No obstant això, ens fan creure que cada vegada tenim més possibilitats de decidir i participar. Podem enviar SMS a tot arreu a favor de l'una o l'altra opció, Diego Rivas hauria de seguir en la Real?, podem participar en la xarxa en tota mena d'enquestes –Rubalcaba, Chacón, Blanco, López o Bono–, ens truquen per telèfon després de la compra i avaluar-ho, podem avaluar a professors universitaris –compleix el que es preveu en el programa, d'1 a 5–, organitzen referèndums per a decidir el nom d'una plaça.

Doncs
bé, els ttakunkides, també a nosaltres ens ha arribat l'hora, des de fa uns dies, els lectors de la xarxa d'Argia poden avaluar els nostres articles –i la resta de la revista–. A nosaltres també ens ha arribat la democràcia; Déu ens ajudi, i si pot ser també els déus. El lector pot triar entre dos botons, el polze cap amunt Datlíquido o el polze cap avall Desatsegit. El meu últim ttakun, per exemple, arriba 10 i desarosa 10 en el moment en què estic escrivint. L'empat, apoteosi de la democràcia.

Els escriptors, en aquesta nova situació, tenim tres opcions. El primer, la solució liberal-clàssica, la de la mà invisible. Deixar que el poble es pronunciï sense intervencionisme. La segona, la de Cristiano Ronaldo, que ha fet una gran feina.Prémer repetidament sobre el botó dáspero, incansable. El tercer, el de l'autoflagel·lació, prem el botó Desatsegit, ja que se sap que embeni bé ser odiat, ser marginal. És evident que aquestes valoracions es poden manipular fàcilment, però no sols això, ja que la cosa no és tan senzilla. A fi de fer una valoració correcta del text, a més d'aquests, caldria tenir en compte altres dades. Entre altres, retuits i favorits de Twitter, M'agrada i comentaris de Facebook, enllaços d'aquí i d'allà, missatges amenaçadors i elogiosos d'e-mail, trucades telefòniques amb número ocult. Sens dubte, és molt més difícil que el propi text fer el de mesa electoral virtual. En efecte, les preocupacions del pobre Narcís haurien estat terribles si hagués viscut en l'era digital.

Amb
tanta recerca, desenvolupament, innovació i distorsió, amb tanta llicenciatura en administració i direcció d'empreses, no entenc com no ha sorgit al nostre país –que jo sàpiga– cap empresa que gestioni aquestes coses. A canvi d'una quota mensual, es dedicarien a pujar els teus articles, sense descurar, sense caure en l'spam. D'amagat, arribaries a ser l'escriptor més important de la xarxa: M'agraden els científics, les retuits constantment, els vives i les ajudes a pujar.

He aquí la meva idea, protegida, per descomptat, del més dur copyright i del més estricte patentat. Que l'interessat es posi en contacte amb Argia o que em cridi directament per telèfon, això sí, sense número ocult.