Al maig de 1996 es va obrir l'espai cultural que avui dia coneixem com El Gegant Txokoa. Els alumnes del Taller Escolar de l'Ajuntament van renovar l'edifici que havia estat convent de les Carmelites descalces al carrer descalços del Casc Vell de Pamplona, sense que fos clar per a què s'utilitzaria. Valentín Redín, reconegut director i autor teatral, i en aquella època Director de Cultura de l'Ajuntament, serà qui decideixi, en gran manera, el futur del nou espai. A més de portar l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament a les seves noves oficines, va preparar un ampli pati cobert de tancaments mòbils per a albergar als Gegants i Capgrossos de la Comparsa de Pamplona. D'aquí el seu nom. Però els que mai han arribat han estat els gegants de cartó, que sempre han tingut com a refugi l'estació d'autobusos: Estació antiga fins a 2007 i nova des de llavors. No obstant això, no es pot dir que aquest lloc no tingui veïns de gran grandària: Fa quatre anys van col·locar en el txoko dos grans hèrcules de pedra que van ser retirats de la façana de la casa consistorial.

Ús

En els
primers anys, amb l'alcalde de CDN Javier Chorraut i el socialista Joaquín Pascal com a regidor de cultura, la sala va estar oberta a les iniciatives ciutadanes. És a dir, es podien realitzar activitats organitzades per qualsevol. En 1999, quan en nom d'UPN va arribar a l'alcaldia Yolanda Barcina, aquest camí va quedar tallat. A partir d'aquí només tindrien cabuda en aquesta sala les programacions organitzades pel propi Ajuntament. Així, a poc a poc, les activitats culturals dirigides des del Servei de Basc es van anar imposant tant en l'escenari del pati com a la sala de conferències de la primera planta.

En
2009 es va aprovar un nou ús: l'Ajuntament va decidir celebrar allí les últimes reunions de comiats civils, però durant aquest temps només s'ha utilitzat en dues ocasions. Un d'ells va ser l'acte de comiat de l'escriptor Pablo Antoñana.

Ampliació del Museu de Navarra

El
motiu principal de la possible desaparició del Gegant Txokoa es troba en l'altre extrem del carrer descalços. El projecte d'ampliació del Museu de Navarra, situat en la zona, ja està en marxa. L'any passat el Govern de Navarra i l'Ajuntament de Pamplona van signar un protocol per a l'obertura d'un nou Aula d'Art Contemporani en aquest museu. D'aquesta manera s'inicia l'execució del Pla General de Promoció i Desenvolupament de l'Art Contemporani, presentat en el Parlament fa dos anys pel conseller de Cultura, Juan Ramón Corpas. Aquest pla proposa la construcció d'un nou edifici de 5.000 metres quadrats i tres plantes, al costat de l'actual museu.

Mercedes Jover, nova directora del Museu de Navarra, ha explicat que encara s'està reflexionant sobre aquest tema, però “serà una oportunitat única per a mostrar les obres d'art contemporani més importants que té el museu”. El director considera que el projecte és molt adequat perquè la ubicació és òptima en el cor de Pamplona.

Sobre l'Art Contemporani, el Museu de Navarra és una de les crítiques més freqüents a l'escassetat d'exposicions temporals i al fet que la col·lecció permanent només reuneix obres d'artistes morts. La directora Mercedes Jover aclareix que aquest criteri es va aprovar fa anys “precisament per falta d'espai”.

L'Art Contemporani ha estat objecte de molts dubtes i preocupacions per part de la
societat i especialment dels artistes. Iñaki Arzoz, artista i investigador diu que a Navarra portem “vint anys de retard”. Així mateix, es mostra cautelós quant a la nova planificació: “Aquí es parla de crear una xarxa de sales per a l'Art Contemporani, però falten nodes per a connectar-se”.

Segons el diagnòstic realitzat el mes d'agost passat per la Plataforma de l'Art, formada per nombrosos artistes i col·lectius, a Navarra existeix una manca estructural considerable. En l'àmbit privat en 2009 van desaparèixer sis galeries, entre elles la més veterana, Pintzel, i la més jove, Reciclar-te. En l'actualitat només queda un en aquest camp de l'art: José Pérez d'Albéniz. En el sector públic no hi ha espais propis per a l'Art Contemporani i la descoordinació és la principal característica.

Segons aquests artistes, les iniciatives que es realitzen a les cases de cultura es basen principalment en el treball dels seus creadors i les exposicions d'art contemporani a les sales municipals han d'alternar-se amb les “divulgatives”. D'altra banda, el Museu Oteiza, un important centre que podria ser pioner, s'ha vist limitat al treball i a l'època de Jorge Oteiza; i el nou Centre d'Art Contemporani d'Huarte està buit. Aquest centre ha arribat recentment a les mans del Govern de Navarra, perquè l'Ajuntament d'Huarte no podia gestionar-lo. En pocs anys ha tingut molts i profunds canvis i ara es troba en un moment de redefinició, a l'espera d'un nou director. En el mateix Huarte de la Comarca de Pamplona es troba també el museu de la Fundació Buldain, que també treballa pel seu compte.

La del Museu de Navarra no és, no obstant això, l'únic espai d'art que existeix en l'actualitat. La Universitat Navarresa d'Opus està a punt d'obrir el seu propi museu, que albergarà la col·lecció d'art que l'adinerada família Huarte els ha concedit.

Canvi d'ubicació de l'Escola Infantil

Segons el projecte previst, per a poder construir un nou edifici contigu al Museu és necessari traslladar l'escola infantil que hi ha en aquest. L'Escola Infantil La nostra Senyora dels Àngels, del Govern de Navarra, és l'única existent en el Casc Vell.

Convertir el pati actual en una escola per a nens petits no sembla una tasca fàcil, almenys a la vista.

Alfredo Hoyuelos, professor de la Universitat de Navarra i membre de la Plataforma per l'Educació 0-3 ha subratllat que la llei és clara i que cal complir els requisits tècnics precisos per a organitzar les escoles infantils. A més, ha subratllat la necessitat que hi hagi més escoles infantils públiques a Pamplona. “Públics i de gestió pública”, ha precisat. També caldria augmentar clarament la presència del basc. Actualment existeixen a la ciutat tretze escoles infantils públiques municipals amb 1.111 alumnes aquest curs i altres cinc dependents del Departament de Benestar Social del Govern de Navarra, amb 332 alumnes. Tres d'ells, els més recents, ofereixen el model castellà-anglès i només dos ofereixen ensenyament en basc. Tots dos se situen, a més, en el mateix barri, en la Chantrea. Un gran desequilibri per tots costats. Fins ara no s'ha donat a conèixer el model lingüístic que oferirà l'escola que s'instal·larà en el Racó dels Gegants, però en els últims anys l'aposta de l'Ajuntament per l'anglès és evident.

El futur?

A l'hivern
en el refugi, al raig de les estufes, i a l'estiu, amb les mampares obertes, sota les estrelles, són moltes les xerrades, concerts i representacions teatrals que hem pogut gaudir en el Racó dels Gegants durant aquesta última dècada (veure quadre d'aquesta pàgina). En l'organització d'aquestes activitats, organitzades per la Secció de Basca de l'Ajuntament, han participat en nombroses ocasions altres institucions com l'Ateneu de Navarra o l'associació Bertsolarien Lagunak, entre altres.

A partir d'ara
no es pot saber què passarà amb aquestes programacions. Iñaki Azkona, tècnic de basc de l'Ajuntament, ha denunciat en diverses ocasions que en la xarxa de civivox que l'Ajuntament està duent a terme en diferents barris de la ciutat el basc està totalment descartat. Desapareixeran aquests camins culturals que s'han anat configurant a poc a poc durant anys, sense seu física?

L'últim
a caure en aquesta fila de dominó serà, pel que sembla, el de la programació entorn del basc.