L'alabastre val l'or en la comunicació basca
- En el nostre palau no trobaràs moltes monedes, però sí que recompenses d'alabastre que costen or. El nostre palau és petit, però no s'estremeix quan el tro el colpeja. En el nostre, quan fa fred fora, el foc interior porta calor. Menjaràs un pa ric en el nostre palau, acabat de treure del forn per l'escultor Antton Mendizabal.
El Palau Atxega d'Usurbil ha acollit enguany la celebració dels premis Argia Sariak. Com és habitual, en el petit lunch que va precedir al menjar es va poder ballar la llengua, després es van asseure en les taules rodones i tots els convidats van gaudir d'un bon menjar. Va haver-hi moltes converses: La Llei del Tabac, la vaga del dia anterior, la situació política, les declaracions del lehendakari sobre el basc...A la volta de les
postres i el cafè, Olatz Korta, d'Argia, va donar inici al lliurament de premis. Per a llavors, fotògrafs, locutors de ràdio, càmeres de televisió, tots estaven disposats a desxifrar el secret ràpidament. Prèviament, el director Xabier Letona va fer una exhaustiva anàlisi de la situació que sofreixen els mitjans de comunicació no públics bascos (ponència en la pàgina 41) i va anunciar que respondrien de manera conjunta a aquesta situació. El lector trobarà en l'inici d'aquest número de la Llum l'editorial editat pels mitjans de comunicació de manera conjunta, expressant la nostra opinió.
I després, els companys d'Argia es van repartir els premis. Asier Sarasua, d'Ahotsak.com, va agrair a les institucions la seva contribució al finançament del projecte, però sobretot als 3.014 ponents que han donat el seu testimoniatge oral, ja que el projecte és de tots. La revista Gaztezulo va dir que el premi és important perquè serà una “manxa” en el treball de cara al futur: “L'any passat vam complir deu anys, no va ser un any fàcil, no ens enganyem: vam tenir dificultats econòmiques, amb retallades. Però d'alguna manera hem aconseguit complir amb els nostres objectius i aquest premi arrodoneix un cicle de deu anys” va dir Igone Fernández. L'Ajuntament de Donostia-Sant Sebastià ha rebut el Premi Argia per la campanya de publicitat en basca, nik ere. La representant de l'associació, Ainhoa Beola, va donar les gràcies a les 14.000 persones que han participat en la iniciativa: “Encara cal recordar a alguns, 14.000 no, que som molts més els que volem viure en basc”. Ara, Natxo Escobar, del programa de televisió, va explicar que són dolents i per això “volíem posar la imatge a la gent que parla bé, a la qual ha de dir alguna cosa”, aquesta és l'essència del programa. Per a acabar, Fermin Etxegoien, conductor del programa Ekaitz Perfektua, va agrair sobretot a la directora de Gaztea: “Perquè han cregut en aquesta fórmula en la ràdio comercial. La Tempesta Perfecta és això, totes les músiques alhora en una
hora”. Així, el so d'Aitor Furundarena va saludar als Premis Argia 2011, un petit tresor de la comunicació basca.
Oso gomendagarria den Autopsiarako frogak, Koldo Izagirreren liburutik hartutako pasartea da, eta aste honetan bertan euskararen gainean izandako adierazpen eta ika-mikaren harira ekarri dut hona.
Adierazpenen egileak, jakin badaki ez luketela txarto interpretatuko esandakoetako batzuk esan ez balitu. Esandakoak, gainera, ez dira berriak eta 2008an Eusko Legebiltzarreko hauteskundeetarako egin zen Euskara Askatasunez manifestuan inspiratzen dira.
Baina uste dut garrantzitsuena ez dela Patxi Lopez lehendakariak euskara eta askatasunari buruz esandakoa. Esan zuen baita ere bortizkeriaren amaierak bide berriak urratuko zituela eta horrek gauzak asko erraztuko dizkiola euskarari. Uste dut puntu hori dela garrantzitsuena, hor zentratu behar dugula guztiok eta, gainera, hor adostasun handia dagoela.
Gauza asko erraztuko dizkio euskarari eta baita ere euskal gizarteari oro har. Denok dakigu hori. Horrexegatik bultzatu behar dugu indar handiz euskal gizartean sortu den egoera berria. Lortu behar dugu hiltzea iraganeko kontua izatea, eta tortura, eta mehatxua, eta beste hainbat bortizkeria. Lortu behar dugu bake prozesu sendoa bideratzea. Lortu behar dugu berradiskidetze bideak irekitzea, horrek dituen ondorio guztiekin.
Eta hori guztia egin behar dugu krisi ekonomiko sakon bat kudeatzen dugun bitartean. Beste sektore batzuk bezala, euskarazko hedabide ez publikoen sektorea ere gogor astintzen ari den krisia da. Sinetsidazue, gure medio asko egoera oso estua igarotzen ari dira. Baina nola ez da hala izango ba erraldoiak ere ixten ari badira: 2010rekin bat itzali zen CNN+ Espainian, eta oraintsu jakin da Prisak, El País egunkaria egiten duen enpresak, 2.500 langile kaleratuko dituela. Nola demontre ez ditugu guk gorriak biziko?
Horrexegatik, euskarazko hedabide ez publikoek instituzioen sostengu handiagoa eskatuko dugu elkarrekin. Batu egin gara aldarrikapen hori egiteko, eta datorren astean entzungo duzue gure ahotsa modu bateratuan. Eta gizarteko beste sektore batzuk bezala, bagatoz aldarrikatzera gureak ere merezi duela konfidantza eta sostengu handiagoa. Hori funtsezkoa dela guretzat, baina baita euskararentzat eta euskal kulturarentzat ere.
Gauza asko egiten ari gara, prentsan, irratian, telebistan, Interneten… bitarteko gutxirekin gauza ugari egiten ari gara. Bitarteko apur bat gehiagorekin askoz gehiago egingo genuke.
Badakit instituzioei beti iruditzen zaiela nahikoa sostengu ematen zaigula, eta gainera batzuek pentsatuko dute: “Begira hauek, beti eskean!”. Ez da orain zenbaki dantzan hasteko unea, baina gure erakundeetako aurrekontuak aztertuz gero eta konparaketak eginez gero, edozein euskaltzale zintzok ikus dezake gauza “inportante” batzuetan zenbat gastatzen den eta beste “inportante” batzuetan zenbat.
Klabea ez dago instituzioetan, gure sektorean dago, gure medioetan… baina une honetan instituzioen sostengu handiagoa ere giltzarri da. Argiakook pozik gaude ekimen bateratu honetan hedabide asko elkartu garelako eta elkarlan horretan gure alea jartzen jarraituko dugu.
Gauza onak lortzeko inoiz ez da beranduegi. Inoiz ez da beranduegi bakea lortzeko, ezta berradiskidetzeko ere… ez instituzio eta euskarazko hedabideen arteko elkarlana areagotzeko… Edo, adibidez, inoiz ez da beranduegi pentsio justuen alde borrokatzeko… Eta, jakina, inoiz ez da beranduegi Argiaren Interneteko albistegi berria ikusteko. Gure ibilbidean hau beste urrats bat da, sartu argia.eus-era ikusi Beranduegi eta emaiguzue zuen iritzia.
Argia Sariak banatu aurretik emandako hitzaldiaren pasarteak dira honakoak.
Ió Celestino deia en ARGIA que el folklore era aquesta cosa que s'ha cristal·litzat. I deia que la tradició és la flor que dona un moment determinat.
Els premis ARGIA s'han convertit avui en una “tradició”. Per a començar, i sense pensar massa, perquè s'han repartit... [+]
