Els llibres estan a punt de cremar a la província de Venècia. La negativa del Brasil a l'extradició de Cesare Battisti, militant d'esquerra i escriptor, ha donat l'excusa a les autoritats: El conseller de Cultura de Venècia, Raffaele Speranzon (ahir neo-feixista, avui membre de Berlusconi), ha proposat dues mesures, totes dues contràries a una llarga llista d'escriptors. Raons per a oposar-se a elles? En 2004 van demanar a Battisti que fos excarcerat. Speranzon ha promès dues coses: 1) Que es retirin els llibres d'aquests autors de les biblioteques de Venècia i 2) es prohibeixi qualsevol acte amb ells organitzat (i.e. conferències, tertúlies…).La notícia sembla un material per a un spin-off de la novel·la Fahrenheit 451 de

Ray Bradbury, però no, realment està passant. Entre els autors prohibits, el col·lectiu Wu Ming (abans Luther Blissett; de la seva novel·la Q escrivim alguna cosa quan la van traduir al basc, vegeu el número 2.219), Massimo Carlotto (escriu novel·les negres i a ell també va perseguir la “justícia” italiana), el filòsof Giorgio Agamben, Laura Grimaldi, la llista contra tots Daniel Penu… I potser és això el que els agradi.

Clar que no sols ocorre a Itàlia. Sense anar més lluny, l'alcalde de Basauri (Loly de Juan, PSE-EE) va ordenar el mes de novembre passat la retirada del Manual del torturador espanyol de Xabier Makazaga de la biblioteca municipal, a petició del pàg. El pp també va reclamar la retirada de totes les biblioteques públiques d'Araba, Bizkaia i Guipúscoa, que van ser buidades en un any. La consellera de cultura, Blanca Urgell, va haver de calmar el tràgic al·legant que no és obligació de les biblioteques públiques regular la llibertat d'expressió.

Speranzon ha donat noves idees als quals ja han estat capaces d'utilitzar les tisores. El millor serà anar preparant-se, perquè no trigaran molt a començar a fer noves campanyes (i n'hi ha prou que el pp estrenyi una mica els òrgans íntims al govern de López perquè comenci a veure les enormes barbacoes de llibres).