Comencem per arbres alts o freixes, travessem la tolla i ens endinsem en la perillosa ombra dels fràgils mugarros. De tant en tant, es tallaven les branques que el mugarro portava abillades amb fulles i es recollien en el graner per a alimentar als animals durant l'hivern. Algú coneix a algú que ha fet aquest treball o, millor, a algú que el sosté? M'agradaria arrodonir una posta de sol amb una pregunta: en quina lluna els tales? Quin arbre és el més adequat? Com es diu la branca de fulla seca? Quins feixos s'associen amb el vímet o amb quin piros o heders? Quin sabor aporta aquest farratge a la carn de bestiar, a la llet, al formatge? Etc.El
rabillo del nostre bosc, la chara, el tàrtar, es floreix en els milers d'anys de senderisme que ho circumden. El següent pas en aquest camí és el d'Ipurua, sí. Com el seu propi nom indica, les branques de l'arbre es col·loquen, es col·loquen. És un desenvolupament de l'arbre mugarro. La fita es fabrica deixant íntegrament uns ramals especials. En la nostra es deixaven dues banyes, un recte i l'altre tort. Aquests dos grans ramals es destinaven a satisfer les necessitats de construcció de cases i vaixells. Eren d'una grandària i forma especials. L'ús de les crineres és de la nostra cultura: els cavalls de ruc en la construcció i els quaderns de construcció naval. És ressenyable la forma d'aquests últims, ja que per a l'estructura dels vaixells es requerien inclinacions concretes. Els que encara són conscients d'això se sorprenen cada vegada que veuen les mateixes estaques senceres que les de les drassanes que es fabricaven en les nostres drassanes. La fusta endurida en el bus es posa a treballar en tota la seva dimensió, amb les fibres pertot arreu sense tallar. La fusta presenta una consistència excepcional, durabilitat i fragilitat.
Aquest pas de mugarro a xarop va afegir, a més de la primera, un gran benefici al bosc: al camp i al combustible, el material de construcció.Les
drassanes de fora de la XVI i XVII.eko i els arqueòlegs, forestals, historiadors, etc. d'avui dia, estan fascinats per aquest immens coneixement que parteix de l'elaboració del bosc.
El febrer passat. Adeu a l'hivern i benvinguts a la policia municipal, a la gespa o a la gespa. És bonic que t'ennegrecas, però per a una pròxima vegada deixaré aquest camí. Encara vull tirar de la fusta...
L'altre dia Berria portava la història de la desolada façana... [+]
De la fusta sorgeix més que estella, entre altres expressions... Però el proverbi diu: "Estella per la fusta". Volta del queixal: de la llavor a la planta, llavor a la planta. Molts d'ells han estat Gotzon Garate. Preparada per al gaudi?
Quina fusta, quina estella. Quin tronc,... [+]
Fustes dures, resistents, que hauran de suportar molta tensió i força, es tiraran en aquestes tenebres, com deia l'altre dia. Si per casualitat et talles algun arbre per a aconseguir una fusta d'aquest tipus, la lluna minvant de febrer es tancarà amb un mes, i aquests són els... [+]
L'hivern sol ser l'època de la fusta i la fusta. La majoria dels quals s'usen en la nostra cultura es tallen a l'hivern. Les fustes resistents, resistents, resistents a la tensió i a la força, es tiraran en aquestes llunes. Els treballs de demolició de troncs que donin lloc a... [+]
Les condicions meteorològiques han acabat; l'aigua, l'aigua i l'aigua. De què parlar a l'ascensor o en la parada de l'autobús? No hi ha novetats i cal començar a tirar d'una altra cosa per a contar històries. L'avantatge que es diu que fa mal temps, cal pensar... El fang ha tornat... [+]
El carrozillo o caragol (Rhamnus alaternus) no és abundant. És berozale i viu molt bé entre altres arbres i arbustos que comparteixen aquesta mateixa afició, com l'arboç (Arbutus unedo), la surera (Quercus suber), el lauro (Laurus nobilis), la maternitat (Quercus pyrenaica)... [+]
L'última vegada que vaig estar envoltat de tu. Jon Maia s'ha fet càrrec de la força que té el bosc i l'arbre sobre nosaltres, i de la influència que té en la nostra cultura per a fer un d'aquests grans documentals; Gutik Zura es diu Gutik Zura i qui vulgui ajudar amb uns... [+]
Igual que a l'arbre, és cultura posar l'arbre damunt i subjectar les branques. Gran coneixement, cultura. En cas contrari, trencant les branques i deformant-les, ajudaria a una planta que seria rapaç i donaria al seu torn un nou futur. Cultura: treballar. Ajudar a créixer. A... [+]
Biolina jotzen det. Biolin-jotzaile baino harpa-jotzaile hobea naiz, baina biolina dut bizibide. Uda beroa; beroak luze jotzen du. Guk jo eta berak jo. Uda partean dut nik pagotxa, kontzertu korda. Alferra, udan, lehenaz gain, harrotu egiten da, eta batzuek kontzertu batean edo... [+]
Umeak ginela, txakurren bat azkura baretzeko edo arkakusoak haizea hartzera bidaltzeko hankarekin hazka egiten ikusten bagenuen, “gitarra jotzen” ari zela esaten genuen. Txakurrek, ez dakit, baina zakurren batek joko du biolina. Biolin-jotzaile zakurren bat izango... [+]
Els arbres, arbres i arbustos es mejillan, poden i encongeixen. A vegades llangardaixos i brots, a vegades ramitas, bufones banyes, i fins i tot branques dures. Li ho vaig llevar i vaig deixar la ferida de retorn.
Tallem les plantes per a donar-li una forma determinada: per a... [+]