Són molts els nens que estan mirant la televisió mentre desdejunen i altres punts que han d'escoltar els programes de ràdio que els agraden al costat de la llet tèbia. Per a evitar aquests hàbits, Antonella Fornon, Begoña Mariscal, Catherine Verbgruggen i Paloma Migliaccio van començar a preparar una oferta diferent. “En la nostra opinió, el panorama del desdejuni no era res bo. D'altra banda, a més de ser mares, treballem en altres àmbits relacionats amb els nens (educació, mitjans de comunicació), és a dir, estàvem àmpliament conscienciats de la situació. I perquè els nens tinguessin una altra oportunitat a l'hora de desdejunar, se'ns va ocórrer organitzar un programa de ràdio que ells mateixos havien fet”, diu Mariscal. Aquest va ser el punt de partida d'Axa Mixa. El programa es pot escoltar en la Ràdio Lliure Tas Tas de Bilbao –també en Hala Bedin de Vitòria-Gasteiz i Eguzki Irratia de Pamplona- els dies laborables, des de les vuit del matí fins a dos quarts de nou, mentre que els caps de setmana es pot escoltar a les deu. La

televisió, o al seu judici, eren molt agressius per a evitar els programes de ràdio del matí, però l'únic objectiu que es va fixar a l'hora de realitzar el programa era fomentar la passió i l'ús del basc i donar a conèixer altres cultures que existeixen a Bilbao.
“Cal tenir en compte” diu Migliaccio, “que aquí hi ha nens de molts llocs i vam voler crear un espai per a la difusió de les seves cultures. És a dir, també volíem donar importància a altres llengües que no siguin el basc”. A Bilbao, en l'actualitat, s'utilitzen més de 25 idiomes: “Nosaltres no hem inventat res; aquí estan totes aquestes llengües. En el programa de ràdio hem volgut mostrar aquesta diversitat tan valuosa. L'àrab, el rus, l'aimara, el ketxu, el gallec, el francès... tots han aparegut en Axa Mixa en els últims quatre anys. Volem que els nens i nenes coneguin les frases, les salutacions i els números bàsics; coses simples. Perquè sàpiguen que hi ha moltes cultures”, explica Verbgruggen.Axa Mixa té com a objectiu fomentar l'ús

i el coneixement de la llengua basca a tot el món. “Moltes vegades, els nens i nenes relacionen el basc amb l'escola, com si fos una assignatura més. Els nens i nenes, almenys en la zona de Bilbao, viuen en un context castellanoparlant. Alguns venen de fora o han nascut en famílies de fora; uns altres, encara que siguin d'aquí, tenen pares castellanoparlants. No saben parlar de temes que no són de l'escola, no tenen més destresa que en el llenguatge matern. No saben explicar els temes que no treballen en classe. Els resulta difícil parlar amb naturalitat del que no han vist a l'escola (sentiments, per exemple) i nosaltres volem donar-los l'oportunitat”. Els continguts els proposen nens i nenes d'entre

4 i 12 anys, i després l'equip dona forma a tot això. Cada programa de ràdio té un tema. Pallassos, ídols infantils, música, vacances, jocs, com dormen, esports, animals domèstics, meditació, càstigs i premis, aparells electrònics, celebracions i festes són alguns dels temes que s'han abordat. També són molt variades les maneres de publicar-les: contes, acudits, endevinalles, opinions, diàlegs i música. Els nens inventen i conten acudits i endevinalles i realitzen entrevistes. “La lògica que utilitzen és molt curiosa; no és, per descomptat, la mateixa que tenim els adults. És bonic veure quines preguntes fan o quina ordre tenen per a fer-les. Una vegada, un grup va entrevistar un pallasso i la primera pregunta va ser si estava casat. Una altra vegada se'ls va preguntar als bombers com sonaven les sirenes”, diu Verbgruggen, rient. A pesar que moltes de les gravacions s'han realitzat en el propi estudi, el carrer i l'escola són els escenaris habituals. Han estat en escoles de tota Bizkaia, també en algunes d'Àlaba. Sense oblidar l'estranger: A Bèlgica, Catalunya, Txèquia, Espanya i Galícia també tenen notícies d'Axa Mixa. En aquests quatre anys més de mil nens i nenes han participat en el programa. El basc és la

llengua principal del programa de ràdio. Hi ha coses que sempre es fan en basca, com les presentacions. Com fan amb altres llengües, són coses senzilles, fàcils d'entendre, perquè els que menys saben també adoptin una actitud positiva cap al basc. Gairebé totes les coses que han fet els nens i nenes són també en basca. Segons els

responsables del programa, la labor que més els agrada als nens és la de fer gravacions. Gràcies a la Xarxa, els programes de ràdio s'escolten l'hora que volen i, el més important, al poble que volen. “Han estat molt boniques les converses que els nens i nenes han mantingut amb les seves aitit-amamas, parlant d'ahir i d'avui”. D'altra banda, els familiars que viuen a Àsia o Amèrica també tenen l'oportunitat d'escoltar programes de ràdio. Per això no es pot deixar de costat a altres cultures i llengües: Contes d'Amèrica del Sud, cançons de Romania, costums del Magreb...Els membres

del programa treballen amb els centres escolars i, en la mesura que sigui possible, acorden amb el professorat una sèrie d'aspectes per a unir-se a les programacions. La ràdio, per exemple, és una bona eina per a treballar els valors que aporta el currículum. L'Associació de Pares i Mares de Bizkaia (BIGE) s'ha fet càrrec de canalitzar les relacions amb els centres escolars. A més d'en la web de

Tas Tas Ràdio Lliure, el programa també es pot escoltar en el blog del programa http://axamixa.blogspot.com. Cada setmana posen alguna cosa en aquest blog: a vegades contes, a vegades entrevistes... Solen ser coses curtes, que es poden escoltar o usar en qualsevol moment, tant a casa com a l'escola.

I a mesura que els fills dels quals fan Axa Mixa han crescut, la franja d'edat que volen adquirir s'ha tornat més àmplia. De fet, el programa de ràdio ha donat a llum als seus fills: Mikamada, programa dedicat als nounats, i Makina Vas esborrar, que se celebra en el Teatre Principal de Vitòria-Gasteiz. Perquè tenen cabuda tots els anys de Tas Tas Tas.