“Portem catorze anys vivint aquí i sofrint aquest soroll. No es deté mai, el soroll del trànsit es fa de dia i de nit, i cada nit em desperta dues o tres vegades. Al final, també es nota en la salut de cadascun. Estàs nerviós com a et vas de casa, sempre amb estrès. Acostumar-se? No hi ha qui s'acostumi a això”.

Emilio Asla viu al carrer Sabí Arana, a Bilbao, com podeu veure a la foto de dalt, però la foto no està feta des de la seva casa. En realitat, a Assa li passen molt més prop del que es pot veure, 80.000 vehicles per hora en les hores punta, segons dades de l'Associació de Veïns de Basurto. La finestra doble protegeix una mica, però a canvi et condemna a obrir la finestra poques vegades.

Un dels majors mals de la ciutat moderna

El sofriment d'Emilio Asla es deu al fet que es viu just al costat de l'entrada principal de la ciutat, similar a la que sofreixen milions de persones en el món. L'Organització Mundial de la Salut diu que vuit de cada deu persones que viuen a les ciutats sofreixen un soroll més alt del que seria recomanable. En les enquestes mediambientals que es realitzen en l'Estat espanyol, la principal queixa ciutadana és el soroll, i no és d'estranyar, ja que és el segon país més sorollós del món, després del Japó.

Els danys per a la salut són diversos. Més d'un nombre de decibels poden perdre l'audició (vegeu quadre de la pàgina 8), però sense arribar a això es produeixen problemes psicològics i físics. D'ells ens parla César Sant Joan, professor de Psicologia Ambiental de la UPV/EHU: “Un dels efectes del soroll és la falta de somni, la qual cosa té un efecte psicològic: dificultat de concentració, canvis d'humor... A llarg termini poden aparèixer els danys físics que genera la falta de descans adequada”. A més de la intensitat del soroll,

cal tenir en compte la sensibilitat de cadascun: el mateix renou no ens afecta a tots de la mateixa manera. Es consideren també 65 decibels com a límit del que es pot suportar, però pot variar en funció del context. El soroll de 45 decibels pot ser suficient per a evitar el diàleg entre dues persones o per a evitar el somni. Per cert, convé subratllar que els decibels no es mesuren en la progressió aritmètica normal, ja que són una unitat logarítmica. La pujada de tres decibels no significa que hi hagi una mica més de soroll, sinó que s'ha duplicat la intensitat del soroll.

65 decibels durant el dia, 55 nits

Fa poques setmanes, la Federació d'Associacions de Veïns de Bilbao va emetre un informe sobre la contaminació que suporta la capital biscaïna, incloent-hi dades sobre la contaminació acústica, dades preocupants: el 39% dels bilbaïns sofreix un nivell de soroll inacceptable, i el 46% dels bilbaïns a la nit. El president de la Federació, Javier Muñoz, ens ha explicat que s'han basat en els valors que marca l'ordenança municipal per a definir el límit del “inacceptable”. És a dir, un màxim de 65 decibels per dia i 55 a la nit, sempre en zones amb habitatges. Els valors varien lleugerament, segons el cas, en zones amb centres sanitaris o centres educatius, principalment en zones comercials o industrials. Els valors són molt similars en totes les ordenances municipals del País Basc i en la Llei del Soroll d'Espanya. Una llei que només té set anys, també. Una de les raons per les quals l'Estat espanyol està tan elevat en la classificació del soroll és el buit jurídic que ha romàs durant molt de temps.

Tornant a Bilbao, l'informe de la Federació d'Associacions de Veïns assenyala que durant el dia es donen valors superiors als 85 decibels en diferents punts de la ciutat pròxims a l'autopista A-8, inclosa el ja esmentat carrer Sabí Arana, i sobretot en aquest carrer. La principal causa del soroll, igual que a Bilbao a tot el món, és el trànsit. I si no es canvia radicalment l'organització del trànsit, Bilbao i moltes altres ciutats difícilment compliran les seves ordenances; en les taules de decibels que es poden trobar en Internet, s'atribueixen sempre al carrer de molt de trànsit 80 o 90.

La
Diputació de Bizkaia, per no molestar el soroll al jutjat

Per això, o potser seria més directe “escoltant-lo”, s'entenen els maldecaps d'Emilio Asla i els seus centenars de veïns. En realitat, quan Asla va comprar la casa ja havia fet el viaducte del carrer Sabí Arana, i no es podia dir que no coneixia el problema del soroll. “Però ens van enganyar”, es lamenta, “ens van dir que no trigarien molt a fer una nova carretera i tirar-la”. La Diputació Foral de Bizkaia, entitat encarregada de la gestió del viaducte, ha fet diverses vegades aquesta promesa, durant gairebé vint anys, als ciutadans afectats de Sabí Arana, i en més d'una ocasió no l'ha complert. Ara que ja estan començades les obres del nou accés a San Mamés, que substituirà al viaducte, la indignació dels veïns no té marxa enrere: En 2008, els propietaris de gairebé 200 llars van demandar a la Diputació pels danys morals soferts durant anys.L'advocat

que representa als afectats de Sabí Arana en aquest cas és el bilbaí Alfonso Terceño. Especialitzat en qüestions relacionades amb el soroll, és membre del grup espanyol Juristes Contra el Soroll (Juristes Contra el Soroll).“Els danys morals són els sofriments psíquics que té una persona a conseqüència del soroll”, explica, “cal no confondre amb tenir un mal mental o neurosi”. Resulta molt difícil, segons Terceño, demostrar que l'origen de la inquietud és el soroll, però en la pràctica no és necessari: segons la llei, n'hi ha prou amb demostrar que s'ha superat el nombre de decibels establerts per la normativa per a establir el mal moral. En el cas de Sabí Arana, la Universitat Pública de Navarra va ser l'encarregada de realitzar els mesuraments. Emilio Asla recorda molt bé que durant una setmana li van col·locar un mesurador en la finestra. La prova obtinguda a través de la mateixa els permet cobrar fins a 65.000 euros, si el jutge els dona la raó per fi. Aquesta és la indemnització sol·licitada per Terceño per al 90% dels denunciants, els qui han sofert la violència de trànsit durant més de set anys.

Però a pesar que el problema és molt estès, són poques les demandes com la que plantegen els del carrer Sabí Arana. “En aquest sentit, ha estat bastant pioner”, diu Terceño, “en les enquestes de soroll la gent es queixa més de trànsit, però rares vegades s'està acudint als jutjats per això. És molt més comú denunciar els negocis hostalers”. Tal vegada la

causa d'aquesta actitud és les diferents percepcions que tenim de les fonts de soroll. Segons ens explica César Sant Joan, els factors no acústics també condicionen les molèsties per sorolls. “El que estem sentint també ens afecta el que sigui inevitable o el que no ho sigui. Per exemple, si el soroll del trànsit al carrer és de 75 decibels, i al mateix temps el gos del veí borda, amb 75 decibels, el gos ens molestarà molt més; no podem parar el trànsit, però creiem que és possible silenciar al gos”.

Cada vegada més consciència

El major error de la Llei del Soroll a Espanya és que ha arribat massa tard. D'altra banda, és una bona llei, segons Alfonso Terceño. Per això, i també per la nostra creixent sensibilitat al problema, augmenten les reivindicacions contra el soroll i les denúncies judicials. Però això no farà que el nostre entorn sigui més silenciós. César Sant Joan vol subratllar que fins ara només hem mostrat una actitud defensiva davant el soroll: “Fins ara no hem fet més que intentar resoldre amb pedaços els errors comesos”. Per exemple, al carrer Sabí Arana la Diputació va posar les tanques massa tard –i gastant-les molt poc–, que, com vam poder comprovar a casa d'Emilio Asla, no serveixen per a res. “XXI. El repte de l'urbanisme del segle XX és fer el salt de l'actitud defensiva a la prevenció”, afirma el professor de la UPV/EHU, creant espais limitats per a les activitats que generen molt soroll”. No oblidem, no obstant això, que aquesta qüestió del soroll és bastant nova per a nosaltres. Sant Joan ha recordat que les nostres ciutats porten 50 anys en mans del trànsit. Des del punt de vista evolutiu, aquesta gran societat que hem creat és d'ahir a la nit.