Martín Caparrós, que ha escrit en el seu llibre Una Lluna la crònica molt viva de les migracions d'avui en el món, acaba de contestar a un periodista preguntant-li pels esdeveniments de Buenos Aires: “El més terrible ha estat veure als pobres lluitant –amb pals, bala, foc– contra els molt pobres, i el menyspreu de l'Estat, perquè els governants van preferir no intervenir, per a després culpar als seus enemics”. Fins a Europa

no han arribat més imatges que les dels enfrontaments ocorreguts al parc Vila Soldati de Buenos Aires. No obstant això, són molts els que estan denunciant l'emergència social. El premi Nobel de la Pau Adolfo Pérez Esquivel ha batejat en la zona d'Alainet Xenofòbia, discriminació i genocidi silenciós, la qual cosa succeeix a l'Argentina. L'anàlisi de l'Argentina: morts simbòliques ha contextualitzat els fets en el context del sociòleg d'esquerres Alzira Argument, que es pot llegir íntegrament en castellà en Sense Permís.El passat 20 d'octubre

els goril·les d'Unió Ferroviària van assassinar a Mariano Ferreyra, militant comunista de 23 anys, i van deixar en estat de coma a la mare de set nens, Elsa Rodríguez, de 56 anys. El succés va tenir lloc prop de l'estació d'Avellaneda, en l'estat de Buenos Aires. Van esclatar els disturbis quan la gent de les subcontractes ferroviàries va convocar la vaga, i quan els sindicats oficialistes van manar als sesiantes que els argentins diuen el patota a rebentar la vaga.El

model neoliberal també ha protagonitzat durant aquests anys grans picardia entre els treballadors de l'empresa argentina. En primer lloc, tres quartes parts dels treballadors d'entre 18 i 29 anys estan en atur o en negre o subcontractats, sense cap mena de protecció social.Mariano Ferreyra era un dels joves perseguits contra les

condicions de precarietat. Fill d'un professor, des de molt petit estava treballant en tallers mecànics, però també havia començat a estudiar Història; també es dedicava a la música, a tocar l'òrgan. Era militant del Partit Obrer.

A l'octubre es van conèixer altres morts a la província de Missions. A la ciutat d'Apòstols van morir de fam Héctor Díaz, nen de dos anys, i Milagros Benítez, de 15 mesos. Encara que són les més destacades, no han estat les úniques. Les autoritats locals reconeixen que la desnutrició infantil està molt estesa. Els empresaris que han invertit en agricultura industrial en la zona contracten en uns pocs mesos als baserritarras sense terra, la resta no és ni treball ni diners.El
passat 16 de novembre es va obrir al públic la mort d'Ezequiel Ferreira, de 7 anys, per un càncer causat pels tòxics d'un galliner industrial. Els ferreirios van aconseguir, suposadament, escapar a la misèria de Missions en contractar els gegants La nostra Petjada, de la província de Buenos Aires.Quan

van arribar, els amos es van adonar que tenien més misèria: per a poder pagar els seus deutes i mantenir-les tots els dies, a més dels pares i les mares, els nens havien de treballar entre les gallines. Així ho han dit centenars de famílies en 70 granges, atrapades en el cep a tots els seus familiars, incapaços de fugir, sense la protecció de ningú. Un milió i mig de nens i nenes sense dotze anys treballen actualment a l'Argentina com a esclaus de grans corporacions agrícoles i de la indústria. Si Charles Dickens s'encengués...

Milions de gent senzilla sense protecció

El
23 de novembre, a la província de Formosa, guàrdies privats i policies de la família Celía van intentar obrir una carretera en la zona. El governador va arrabassar les terres a Qom o Toba per a construir la universitat i les cases de policies. Els turcs van tallar el trànsit en la carretera. En els combats per carretera, un policia va ser assassinat pels vilatans. Per venjança, Roberto López i Sixto Gómez van ser assassinats a tirs.

Si a l'Argentina hi ha algú que viu, són d'aquí. A més de la destrucció que van sofrir durant el segle XX, en les últimes dècades s'estan perdent els últims prats i boscos. En el cas dels Tobatarras, la majoria d'ells viuen en chabolerías urbanes i en províncies com Formosa els últims indígenes no poden sobreviure davant especuladors que volen utilitzar les terres per a la construcció, però sobretot conrear la soia transgènica en granges gegants.

Però l'incident més greu d'aquesta tardor a l'Argentina, que ha arribat fins nosaltres i que ha recordat els esdeveniments oblidats, va tenir lloc el 7 de desembre a Buenos Aires, en el barri de Vila Soldati. Aquest dia, els agents van matar a tirs al paraguaià Bernardo Salgueiro, de 22 anys, i a la boliviana Rosemary Churapuña, de 28, causant 30 ferits de gravetat en la sang.Aquests

estrangers morts, amb centenars d'uns altres, estaven acampats al parc de l'Indoamericano –no és broma–, sense poder llogar amb els seus escassos beneficis una llar millor. Argumentant la brutícia, els sorolls, la inseguretat, etc., els habitants de Vila Soldati demanaven la seva expulsió.

Però no acabaven aquí les morts. Amb Cristina Kirchner de partit peronista i el principal dirigent de Buenos Aires, l'opositor Maurici Macri, cadascun va treure al seu policia del parc i el va deixar fora de control. La situació va continuar augmentant i alguns habitants de Vila Soldati, pinxos de sindicats i hooligans que es mobilitzaven entorn dels equips de futbol, van atacar de comú acord als residents al parc. Es dona la circumstància que Juan Castañeta Quispe, de 38 anys i d'origen bolivià, va ser abatut per una ambulància, que avui es troba desapareguda, després de matar a un altre jove de 19 anys.

“Heus aquí, ha escrit Argumedo, l'altra cruel ironia d'aquests actes irreprotxables: era el 10 de desembre, Dia Internacional dels Drets Humans ”. I resumeix les causes de les morts a l'Argentina en els últims dos mesos: la demanda de condicions laborals dignes, els treballs d'esclavitud, el treball infantil, el saqueig de terres als indígenes, la falta de residència, el menyspreu cap als immigrants...

L'opressió dels indígenes autòctons és un dels països més recents colonitzats com l'Argentina. Per contra, a Europa, igual que coneixem la xenofòbia contra els immigrants d'Àfrica, Àsia i Amèrica, a les ciutats favorites de l'Argentina, sembla que es produeix un fenomen similar en relació amb els indis que arriben de Bolívia o Paraguai.Els europeus també ens veiem en el conflicte que va portar amb si l'assassinat de

Mariano Ferrey. L'ajust neoliberal també ha portat amb si la precarització dels llocs de treball, l'augment de la pobresa, la fragmentació dels treballadors en condicions de vida molt diferents.

Com a l'Argentina, la joventut no té una altra alternativa que acceptar l'atur o els contractes indignes. Vila Soldati podria passar demà a Barakaldo.