Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Pobres a l'Argentina trepitjant contra els més pobres

  • A la tardor s'han produït morts violentes a l'Argentina, igual que a Buenos Aires, en províncies llunyanes. A més d'un sol policia, els morts són militants polítics, indígenes o okupes ciutadans. Policies, sindicalistes, sicaris, ultradretans... i altres pobres es barregen en els agressors.
argentina
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.
Martín Caparrós, que ha escrit en el seu llibre Una Lluna la crònica molt viva de les migracions d'avui en el món, acaba de contestar a un periodista preguntant-li pels esdeveniments de Buenos Aires: “El més terrible ha estat veure als pobres lluitant –amb pals, bala, foc– contra els molt pobres, i el menyspreu de l'Estat, perquè els governants van preferir no intervenir, per a després culpar als seus enemics”. Fins a Europa

no han arribat més imatges que les dels enfrontaments ocorreguts al parc Vila Soldati de Buenos Aires. No obstant això, són molts els que estan denunciant l'emergència social. El premi Nobel de la Pau Adolfo Pérez Esquivel ha batejat en la zona d'Alainet Xenofòbia, discriminació i genocidi silenciós, la qual cosa succeeix a l'Argentina. L'anàlisi de l'Argentina: morts simbòliques ha contextualitzat els fets en el context del sociòleg d'esquerres Alzira Argument, que es pot llegir íntegrament en castellà en Sense Permís.El passat 20 d'octubre

els goril·les d'Unió Ferroviària van assassinar a Mariano Ferreyra, militant comunista de 23 anys, i van deixar en estat de coma a la mare de set nens, Elsa Rodríguez, de 56 anys. El succés va tenir lloc prop de l'estació d'Avellaneda, en l'estat de Buenos Aires. Van esclatar els disturbis quan la gent de les subcontractes ferroviàries va convocar la vaga, i quan els sindicats oficialistes van manar als sesiantes que els argentins diuen el patota a rebentar la vaga.El

model neoliberal també ha protagonitzat durant aquests anys grans picardia entre els treballadors de l'empresa argentina. En primer lloc, tres quartes parts dels treballadors d'entre 18 i 29 anys estan en atur o en negre o subcontractats, sense cap mena de protecció social.Mariano Ferreyra era un dels joves perseguits contra les

condicions de precarietat. Fill d'un professor, des de molt petit estava treballant en tallers mecànics, però també havia començat a estudiar Història; també es dedicava a la música, a tocar l'òrgan. Era militant del Partit Obrer.

A l'octubre es van conèixer altres morts a la província de Missions. A la ciutat d'Apòstols van morir de fam Héctor Díaz, nen de dos anys, i Milagros Benítez, de 15 mesos. Encara que són les més destacades, no han estat les úniques. Les autoritats locals reconeixen que la desnutrició infantil està molt estesa. Els empresaris que han invertit en agricultura industrial en la zona contracten en uns pocs mesos als baserritarras sense terra, la resta no és ni treball ni diners.El
passat 16 de novembre es va obrir al públic la mort d'Ezequiel Ferreira, de 7 anys, per un càncer causat pels tòxics d'un galliner industrial. Els ferreirios van aconseguir, suposadament, escapar a la misèria de Missions en contractar els gegants La nostra Petjada, de la província de Buenos Aires.Quan

van arribar, els amos es van adonar que tenien més misèria: per a poder pagar els seus deutes i mantenir-les tots els dies, a més dels pares i les mares, els nens havien de treballar entre les gallines. Així ho han dit centenars de famílies en 70 granges, atrapades en el cep a tots els seus familiars, incapaços de fugir, sense la protecció de ningú. Un milió i mig de nens i nenes sense dotze anys treballen actualment a l'Argentina com a esclaus de grans corporacions agrícoles i de la indústria. Si Charles Dickens s'encengués...

Milions de gent senzilla sense protecció
El
23 de novembre, a la província de Formosa, guàrdies privats i policies de la família Celía van intentar obrir una carretera en la zona. El governador va arrabassar les terres a Qom o Toba per a construir la universitat i les cases de policies. Els turcs van tallar el trànsit en la carretera. En els combats per carretera, un policia va ser assassinat pels vilatans. Per venjança, Roberto López i Sixto Gómez van ser assassinats a tirs.

Si a l'Argentina hi ha algú que viu, són d'aquí. A més de la destrucció que van sofrir durant el segle XX, en les últimes dècades s'estan perdent els últims prats i boscos. En el cas dels Tobatarras, la majoria d'ells viuen en chabolerías urbanes i en províncies com Formosa els últims indígenes no poden sobreviure davant especuladors que volen utilitzar les terres per a la construcció, però sobretot conrear la soia transgènica en granges gegants.

Però l'incident més greu d'aquesta tardor a l'Argentina, que ha arribat fins nosaltres i que ha recordat els esdeveniments oblidats, va tenir lloc el 7 de desembre a Buenos Aires, en el barri de Vila Soldati. Aquest dia, els agents van matar a tirs al paraguaià Bernardo Salgueiro, de 22 anys, i a la boliviana Rosemary Churapuña, de 28, causant 30 ferits de gravetat en la sang.Aquests

estrangers morts, amb centenars d'uns altres, estaven acampats al parc de l'Indoamericano –no és broma–, sense poder llogar amb els seus escassos beneficis una llar millor. Argumentant la brutícia, els sorolls, la inseguretat, etc., els habitants de Vila Soldati demanaven la seva expulsió.

Però no acabaven aquí les morts. Amb Cristina Kirchner de partit peronista i el principal dirigent de Buenos Aires, l'opositor Maurici Macri, cadascun va treure al seu policia del parc i el va deixar fora de control. La situació va continuar augmentant i alguns habitants de Vila Soldati, pinxos de sindicats i hooligans que es mobilitzaven entorn dels equips de futbol, van atacar de comú acord als residents al parc. Es dona la circumstància que Juan Castañeta Quispe, de 38 anys i d'origen bolivià, va ser abatut per una ambulància, que avui es troba desapareguda, després de matar a un altre jove de 19 anys.

“Heus aquí, ha escrit Argumedo, l'altra cruel ironia d'aquests actes irreprotxables: era el 10 de desembre, Dia Internacional dels Drets Humans ”. I resumeix les causes de les morts a l'Argentina en els últims dos mesos: la demanda de condicions laborals dignes, els treballs d'esclavitud, el treball infantil, el saqueig de terres als indígenes, la falta de residència, el menyspreu cap als immigrants...

L'opressió dels indígenes autòctons és un dels països més recents colonitzats com l'Argentina. Per contra, a Europa, igual que coneixem la xenofòbia contra els immigrants d'Àfrica, Àsia i Amèrica, a les ciutats favorites de l'Argentina, sembla que es produeix un fenomen similar en relació amb els indis que arriben de Bolívia o Paraguai.Els europeus també ens veiem en el conflicte que va portar amb si l'assassinat de

Mariano Ferrey. L'ajust neoliberal també ha portat amb si la precarització dels llocs de treball, l'augment de la pobresa, la fragmentació dels treballadors en condicions de vida molt diferents.

Com a l'Argentina, la joventut no té una altra alternativa que acceptar l'atur o els contractes indignes. Vila Soldati podria passar demà a Barakaldo.

Últimes
Oier Sanjurjo
“D eredua bultzatzen eta ikastolen nortasuna zabaltzen ahaleginduko naiz”

Nafarroako Ikastolen Elkarteak lehendakari berria du. Oier Sanjurjok hartu dio lekukoa Elena Zabaleta Andresenari.  Beste zazpi kide izanen ditu alboan Sanjurjok.


2025-03-21 | ARGIA
Ertzainen %20ak eta udaltzainen %30ak ez dute euskara-eskakizunik azken deialdian

ELA sindikatuak azaldu duenez, azken Lan Eskaintza Publikoaren oinarrien arabera, Ertzaintzarako eskainitako lanpostuen %20ak eta Udaltzaingoaren %30ak ez daukate euskara-eskakizunik. Gasteizen, adibidez, udaltzain-lanpostuen erdietan, 24tan, ez dago euskara-eskakizunik.


Donostiako Birunda gune autogestionatua “ilegalki” hustu dute

Ustez, lokalaren jabetza eskuratu dutenek bidali dituzte sarrailagileak sarraila aldatzera; Ertzaintzak babestuta aritu dira hori egiten. Birundak epaiketa bat irabazi du duela gutxi.


Inoren Ero Ni + Lisabö
Eta eromenaren lorratzetan dantzatu ginen

Inoren Ero Ni + Lisabö
Noiz: martxoaren 14an.
Non: Gasteizko Jimmy Jazz aretoan.

----------------------------------------------------

Izotz-arriskuaren seinalea autoko pantailatxoan. Urkiola, bere mendilerro eta baso. Kontzertuetara bideko ohiko errituala: Inoren... [+]


2025-03-21 | Euskal Irratiak
Iparraldeko euskalgintzak Senpereko Larraldea etxea galduko du

Euskalgintzak Senpereko Larraldea etxea faltan botako du. Uda gabe, Bertsularien lagunak, bertan gelditzen den azken elkarteak, lekuz aldatuko du eta etxea hetsiko dute. Euskararen, euskal kulturaren eta arteen ohantzea izan da Larraldea, urte luzetan Andoni Iturrioz mezenasak... [+]


2025-03-21 | Elhuyar
Autismoak: normaltasuna zabaltzeko aukera bat

Berrogei urte dira Euskal Herrian autismoaren inguruko lehen azterketak eta zerbitzuak hasi zirela. Urte hauetan asko aldatu da autismoaz dakiguna. Uste baino heterogeneoagoa da. Uste baino ohikoagoa. Normalagoa.


Euskal Herriko Filosofia Zaleen Sarea eratzeko prozesua abian da

Txinparta izeneko prozesua Martxoaren 21ean hasiko da eta urte bete iraungo du. "Udaberriaren hasierarekin batera proiektu herritar berri bat" aurkeztu nahi dutela adierazi dute. 


Duero ibaitik gora otsoa berriz ehizatzea onartu du Espainiako Kongresuak

PP, Vox, Junts eta EAJren botoekin Espainiako Kongresuak onartu du otsoa espezie babestuen zerrendatik ateratzea eta, horren ondorioz, berriz ehizatu ahal izango dute Duero ibaitik iparrera.


Burlatako gaztetxearen aldeko protesta amaitutzat eman dute Gazte Asanbladako kideek

Protestak 24 ordu bete dituenean, suhiltzaileak bertaratu dira udaletxera eta kateak moztu dizkiete bi gazteei. Bi kateatuek gaua bertan igarotzea "udaletxearen hautua" izan dela adierazi du Gazte Asanbladak, eta udalaren ordezkariek "ekintza deslegitimatzeko eta bi... [+]


Etxegabetzeetara ohitu zaitezke, baina egon, badaude

Ez da gauza berria politikari profesionalak gizarteko arazoak estaltzeko ahaleginetan ibiltzea. Azkenaldian Denis Itxaso -EAEko Etxebizitza sailburua- entzun dugu etxegabetzeei garrantzia kenduz eta aditzera emanez gurean bazterreko fenomenoa direla; eta Begoña Alfaro... [+]


2025-03-20 | ARGIA
“Kateekin ateak hautsi” goiburupean ospatuko da Nafarroaren Eguna apirilaren 27an

Iruñeko Zaldiko Maldiko Elkartean eta Baigorriko Bixentainean aurkeztu da aurtengo Nafarroaren Eguna, egun berean. Ohi bezala, apirileko azken igandearekin bat egingo da festa Baigorrin, eta horrez gain, apirilean hainbat ekitaldi egingo dira eskualdean.


2025-03-20 | Patxi Azparren
Europa eta Euskal Herriaren desmilitarizazioa

Antropozentrismoaren aldaera traketsena eurozentrismoa izan zen. Europako mendebaldea, geografikoki, Kontinente Euroasiarraren penintsula txiki bat besterik ez da, baina lau mende luzez gertaera demografiko, teknologiko eta ideologiko batzuk zirela medio, bazter horretako... [+]


Hezkuntza sistema propioa aldarrikatu dute Hego Euskal Herriko hiriburuetan, Ikamak deitutako ikasle greban

Hezkuntza eredu propioa "ezinbestean" independentziatik etorri behar dela adierazi dute, eta sistema propio hori "publikoa eta komunitarioa" izatea nahi dutela. Ikamak deituta, goizean zehar piketeak egin dituzte Euskal Herriko hainbat hezkuntza zentroetan.


Eguneraketa berriak daude