Es parla molt de les conseqüències de la globalització en l'evolució de les cultures i de les llengües. En la majoria dels casos es plantegen inquietuds relacionades amb la difusió de models anglosaxons i anglesos.Per contra

, hi ha altres tendències en la globalització que demostren que aquesta és un fet complex i contradictori. Una dada: avui dia el 20% de la població dels Estats Units parla a casa d'una llengua que no és anglesa; fa trenta anys el percentatge era l'11%. Una altra dada: a tot el món es dirigeixen més de 1.000 funcions de televisió per satèl·lit en anglès a països no anglesos, mentre que es destinen més de 900 representacions als EUA en idiomes no anglesos. D'aquesta manera, l'Estat, com molts europeus, té cada vegada més dificultats per a construir la unitat cultural; per tant, per a assegurar el sentiment nacional.

Sembla que amb la globalització les ciutats i països del món s'assemblen cada vegada més. Però, al mateix temps, es van fent cada vegada més heterogenis en si mateixos.
Almenys, una singular globalització.