Dani Blanco
A les 17.30 hores vam enfosquir les llums i vam veure el muntatge fotogràfic del campionat en la pantalla gran de l'escenari (campionats comarcals, eliminatòries, semifinals…). La gent va aplaudir en veure als bertsolaris de les seves comarques, als seus favorits… Va ser una bona manera d'escalfar l'ambient, ja que va ser emocionant recordar el camí que teníem abans d'arribar a la final. Els bertsolaris de Bizkaia van començar l'edició de tardor, després de finalitzar els campionats comarcals abans d'estiu.
Estiballes, un graó per sobre dels altres
Arkaitz
Estiballes va realitzar una sessió sense errors i, per ordre de treball, va treure la major mossegada en la presó, responent al tema “quan arriba el fred has trobat un número de telèfon en la teva jaqueta”: “He estat quatre anys en la presó i enguany m'he posat malalt. -Per això un jutge m'ha suspès de presó./Estic confinat a París, / vivint en contra de la meva ment aquí. / I tinc les mans fredes. / Ha ficat les mans en la jaqueta i mira què és el que sali. / Fa temps que em van donar dos policies del CNI. / ‘Si hi ha algun problema, home / Flama tranquil·lament aquí’. -Això és el que ens van dir. / I em van detenir”, va dir. El segon el va portar així: “Fa temps que soc al carrer però amb un èmfasi molt positiu: / darrere de mi sempre ve un cotxe. / Avui també quin katxondeo: -Un C4 i dos Ford Mondeo, / llest darrere de mi. / He agafat el telèfon i vaig telefonar ràpidament al número. / Per l'altre costat, una veu dolça: ‘Ministeri de l'interior’. -I li vaig dir: ‘soc Iurrebaso, / potser tu em coneixes’. / ‘Ara es posa, sí senyor’. / Però no s'ha posat ningú”. I el tercer: “Darrere de mi, un home em va dir: ‘Cedir aquest telèfon’. / No és euskaldun però ho fa bé. / ‘Aquest telèfon està cremat / i no cridis més. / No et molestis. / Però aquest nou procés també està embussat aquí, / i creiem que en ell també ets important. / Dins de dues setmanes a Ginebra, / tal com es va fer fa quatre anys, / vagi a aquesta direcció, / i allí ens reunirem’”. Els altres
també van complir amb el seu deure, unes vegades millor i altres més a baix. Això sí, cadascú en el seu estil, a quin: Etxahun Lekue sumant punts, en tots els exercicis, en tècnica directa i en dialecte biscaí fresc; Mirin Amuriza, en vers dolç, en els cors del públic; Onintza Enbeita, en el seu paper encaixat en les sessions d'ofici; Beñat Ugartetxea, en el paper dels bertsolaris provocadors, com a cantant de la plaça; Jone Uria, en la caixa de circ natural;
Els millors números
Després de cantar les salutacions d'inici, va arribar l'actuació puntuable. Estiballes i Lekue van començar amb bon peu l'exercici d'alt nivell en el paper de els/as alumnes/as immigrants, sense arriscar massa, bé. Els dos van complir amb la seva intenció inicial, d'alguna manera volien iniciar el programa amb confiança, sense cometre errors, i sense confrontar-se, en cantar els dos, van aconseguir començar amb confiança i donar pas a la confiança a la resta dels bertsolaris. En l'exercici de
zortziko menor destaca l'actuació de Lekue i Uria. Després de separar-se, es van acomiadar d'ells els seus amics, i en trobar-se en la mateixa discoteca a les poques hores, Jone Uria es va mostrar provocadora: “Com en els vells temps, vinc preguntant:/ Estic a granel, no?”. Etxahun Lekue a continuació: “Jo també et vull com a amant”. En el tercer vers, Uria va tenir una altra vegada una bonica sortida: “Una segona part bona, com no esperar, / la primera després de sortir tan malament”. Mentre Ormaetxea i Estiballes s'ocupaven del paper de vells que necessitaven sonotone, Estiballes va emprar la veu a la perfecció, pujant en pronunciar les paraules que volia escoltar els seus amics, i baixant a dir paraules que al seu amic no li agradaven. Ormaetxea va tenir una bonica ocurrència, contestant el que ella volia sentir. Ja hem dit abans que Enbeita havia estat ficada en els seus oficis en el seu paper, i va deixar un bonic últim punt per exemple, per la boca de qui durant anys havia cavat un forat per a escapar de la presó: “Encara que hagi acabat la condemna abans del forat, vull somiar aquí amb el sol”. En l'exercici de la
desena menor, l'ofici d'Uria i Estiballes va ser el que més punts va repartir. Van fer un gest, des de l'escenari, a Fredi Paia, el seu company de cant, i als seus amics. Lekue també va fer un exercici decent sobre el paper de metge que anava a treballar la Nit de Nadal, de dalt a baix. Enbeita era un pare separat que havia anat a visitar al seu fill Ormaetxea, i Enbeita havia elaborat un discurs convincent: “No parlis de la custòdia avui aquí, / això és complicat per als nens. -Les coses així són mel, fill meu, a propòsit. / Cal estimar per sobre de la còlera, / t'agrada o no soc el teu
pare”. En respondre al punt, excepte alguna escapada, es van sentir alguns exemplars preciosos. Per a enaltir, al seu estil propi, el de Beñat Ugartetxea. “Per quants anys vas començar a cantar el teu bertso?”, va dir el proponent. “Somiava o estava dormint amb dos, / amb cinc munyia les vaques amb el meu pare en els estables, / i amb aquests de darrere sovint en les txosnas”.
Estiballes i Lekue van destacar en solitari, cantant tots dos en “Izarren hautsa”. El primer va cantar al primer cotxe que va trobar en el desballestament. Així va fer el vers més puntuat del programa: “Necessito un retrobisor, anem fins al desballestament, / arribats a un punt, els ulls s'han anat recte: / aiba és aquí Opel Corsita, / tan bonic com antany, / i he començat a emocionar-me. / Recordant de festa en festa, com caminàvem. / Però li vaig estrènyer massa fort i, per descomptat, va morir el motor. / Encara té la placa de Bilbao, / i ‘Nuclear? pegata de no’. / I he començat a recordar-me del feliç que era”. És de destacar la capacitat del bertsolari per a les descripcions i per a portar referències als bertsos, en molts casos en forma de rima. Quant a
Etxahun Lekue, davant de l'armari, va estar de boca d'un nen, bé subjecte en el paper. “Em poso el pijama i a la mà tres o quatre peluixos grossos, / Em van contar que em dormia a tres o quatre de la mare. / I en la televisió, quants dibuixos, / lluita, tolla de sang i tot, / hi ha prou categoria. / En l'armari de peus vaig sentir un o dos sons estranys, / i un murmuri, i per això he tingut por roent. / Però que no hi ha fantasmes / i ens hem adormit / a molts nens i nenes. / Llavors, què és això?” i “Què té la mare aquí? Els pregunto tots els dies. / Obre i respon: no hi ha res. / Però si alguna cosa està segur, / i per això estic terroritzat. / Es complirà? / Cada nit tinc malsons, totes les nits m'atabala. / Preferiria veure la sortida a un altre lloc. / Des de dins de l'hora de l'any, / haig d'anar corrent per aquí. / Em ficaré al llit com sempre, papà i mamà”. Mirin Amuriza i Jone Uria també van realitzar un bonic exercici, responent als temes amb originalitat.Al mà a mà, Lekue i Estiballes van fer l'ullet a Kristina Mardaras i a Justo, dues bertsolaris que coneixen bé els aficionats, cantant per
boca dels aficionats que acudeixen amb el quadernet a les sessions del campionat. Els dos bertsolaris van actuar tan a prop com el público.la
lliurament de premis també va ser emocionant: vídeo d'agraïment als quals van treballar amb les mans a la mà, vaig portar de txapela, vers de “Aita Luis”, ofertes, llàgrimes, riures, abraçades…
Arkaitz Estiballes
«Hurbiletik kantatuta asmatu neban»
Txapela jantzi eta biharamun iluntzean, Arkaitz Estiballesen hurreko lagunartera bildu gara, harekin hitz batzuk trukatuta txapelketaren, finalaren zein bertsolaritzaren inguruko gogoeta batzuk batu guran. Bazkaloste goxoa luzatuta lasai zeuden Arkaitz, umeak, hurrekoak… ganberroenek ekarritako konfeti artean. Berbetarako tartea ostu diogu, aparteko mahaitxoan.
Finaleko momentu hunkigarriez galdetu eta hiru ekarri dizkigu: lehenengoa, hasi aurretik ikasle izandako Peio Ormazabal hartu eta oholtzara eraman zuenekoa, bertan elkarrekin eserita elkarrekin bizi izandako unea berezia izan zen, seguruenik, bientzat; bigarrena, buruz burukora Etxahun Lekuerekin pasatu zenekoa; izan ere, elkarrekin entrenatu dute, eta sarri-sarri kantatzen dute “buruz buru”; hirugarrena, noski, txapela jantzi ziotenekoa. Luis Baraiazarrak txapela jantzi zionean atzera begira jarri ere jarri zela aitortu digu Arkaitzek. “Aita Luis” bera askotan izan du epaile, eta nolabait, bertsotan egindako bidea gogoratu zuen Arkaitzek. Asko hunkitu da Arkaitz prentsako argazkiak ikusita, une politak bizi izan zituen BECen.
Sortzeko momentuetan sufritu egin bazuen ere, oholtza gainean gozatu egin zuela diosku Arkaitzek, asko hitz egin zuela kantukideekin, jendea ikusi egin zuela: lagunak, aita-ama… eta gainerakoen bertsoak ere entzun zituela.
Zertan asmatu zuen eta “hurbiletik kantatu nebala, horretan asmatu neban” diosku. Kartzelako gaian hurreko gaiari kantatu ziola, eta horrek istorioa eraikitzen lagundu ziola. Une batzutan, baina, erreferentziak egiterakoan, dudak ere izan omen zituen (Fredi Paiaren lagunak aipatzean, kasurako; zein Bizkaiko Bertsozaleen artean hain ezagun diren Kristina Mardaras edo Justo aipatzean…); hala ere, haiei omenaldi modukoa egin izanaz gainera, horrek lagundu egin ei zion bertsotan ondo sentitzen, plazan kantatuko balu legez aritzen saiatu baitzen. Izan ere, Arkaitzek bera ez dela txapelketazale dio, formatu txikian, 40-60 laguneko bertso-afarian, berbarako, askoz erosoago sentitzen dela.
Pena bat ere izan zuen finalean, ordea: txapelketetako finaletan zein bestelako saioetan bertsolagun izandako Fredi Paia finalean egon ez izana. Belaunaldi aldaketen auziarekin lotu dugu gaia. Gazteak finalera salto egitea ondo dago, ondo egindako lanaren fruitua ere bada; bestalde, aurreko belaunaldiek bertan egoteari eustea ere garrantzitsua den aldetik, badauka alde negatiboa ere. Arrisku bat ere bada: txapelketarako euren burua “zahar” ikustearren txapelketan kantatzeari uztea. Arkaitzen ustez, “ona da belaunaldi batek eustea”.
Finalean bertsolari gazteek babes handia izan zutela ikusleengandik, eta oso eskertzekoa dela hori komentatu digu Arkaitz Estiballesek. Dena den, babes hori, bereziki gero, plazetan, eman behar zaiela bertsolari gazteei, horixe aldarrikatzen du berak. Azken finean, bertan hezten dira, eta bertan hobetzen dute.
Txapelaz gainera, bertsorik puntuatuena bereetako bat izan zen, 52 puntu jaso zituena, eta ordean 52 txakolin botila jasoko ditu. Horiekin zer egingo ote duen galdetu diogu. Gerora jakin zuela Beñat Ugartetxearen bertso batek (puntu erantzunekoak) berearenak beste puntu jaso zituela, baina Arkaitzek berak 52 puntuko bertso bi zituenez, saria hargatik jaso zuela. Beñaten bertsoa “antologikoa” iruditu zitzaiola eta botilen erdiak hari oparituko dizkiola dio.
Bizkaiko bertsolaritzaz ere galdetu diogu, ea nola ikusten duen. Berak Bizkaia bertsotarako gune naturaltzat duela dio, oso eroso sentitzen dela Bizkaiko plazetan, plazera dela harentzat Bizkaiko plazetan kantatzea. Gainera, kejatzeko motiborik ez omen du Arkaitzek: “Plaza kopuru dexentea deukot eta saio gehienak Bizkaian”.
Egunokin hainbat komunikabideri kasu egin eta ostean, bere bertso-panorama gehiegi ere ez dela aldatuko diosku, hainbat saio dituela, eta saioz saio, orain arte legez, duena ematen saiatuko dela.