Estem a les portes d'un nou procés de pau o normalització? S'ha considerat així aquesta terminologia?

No, no podem fer-ho. Ara, de per si mateix, no hi ha un procés de pau. No com s'ha entès en democràcia: el diàleg i la negociació entre l'Estat i ETA –o Batasuna–, amb acords, trobades i desacords. No és el terreny de joc en el qual ens trobem. Hi ha una reflexió autònoma de la Unió, i això és innovació. Batasuna pensa que estem en un nou temps, que vol desmarcar-se de les accions violentes i obrir un camí autònom cap a ETA. Sembla que la Unió ha pensat que arrossegarà a ETA en el seu camí, per la qual cosa aquí no estan negociant dues parts. Potser Batasuna està fent una reflexió seriosa i irreversible, i la nova és molt bona.

Què ha canviat exactament per part de la Unió respecte al procés anterior?

Si Batasuna hagués dit el que ara diu en l'anterior procés de pau, segurament el procés no hagués acabat amb l'explosió de la T-4 de Barajas. Ho reconeix, són autocrítics respecte a la seva actitud, és a dir, respecte a la dependència excessiva d'ETA. Pel que sembla, ara es tracta d'una ruptura d'aquest vincle.

La Unió Europea ha assegurat que "complirà amb el que la Llei de Partits ens exigeix".

Això ja ho va dir Rufi Etxeberria en la compareixença d'Iruñea, però això no es va explicar en el comunicat que ha publicat Gara. Etxeberria assegurava que el nou estatut del nou partit “complirà amb els estatuts que marca la llei de partits”. Garan no s'explicava aquesta obligació. Ni tan sols deia que menyspreava les accions violentes. Algunes coses ho van comentar amb paraules, però no per escrit. Bé, esperem, esperem que el document oficial es presenti amb claredat. En qualsevol cas, les paraules no s'han dit fins ara, però falten diverses coses...

Per exemple...

Referència a l'activitat d'ETA. Quan diuen que renuncien a la violència i que trencaran la via exclusivament política, ETA té molt a dir en això. Batasuna no ha dit res del que està fent ETA, ja que encara hi ha indicis que ETA està amenaçant amb alguna cosa d'aquest tipus.

Quant a la solució del conflicte, veient l'actitud del PP sembla difícil que hi hagi una solució, no?

Aquí i ara no. A Espanya és cert que el to del PP és més crític que aquí, aquí sempre apareix alguna sospita: El pp diu a vegades que estem negociant amb ETA. Però de fet, en política nacional [Espanya] les relacions del Govern amb el PP són molt fàcils. El discurs del pp basc té matisos amb el pp espanyol, però el lehendakari, Patxi López, i Antonio Basagoiti tenen confiança mútua i això ajuda al fet que l'anàlisi sigui més compartit. De fet, les anàlisis que hem fet dels últims comunicats d'ETA i Batasuna són molt semblants, i no sols el PSE i el pp d'aquí, sinó també el PNB està molt prop de les expressions. Aquest component és molt positiu. Compartir l'anàlisi entre aquests tres aspectes, per descomptat amb cautela, és positiu. Els tres coincidim en un punt: Reconeixem a Batasuna que s'està movent, però no tant a ETA. S'escenifica el divorci entre Batasuna i ETA, tots mirem amb optimisme, cadascun amb els seus matisos, però som escèptics respecte a ETA.

Estan els partits bascos en el camí de constituir una taula de partits?

A
Basagoiti se li ha preguntat recentment si "si s'hagués trobat amb l'assassí de Miguel Ángel Blanco, li hauria saludat". "Si en aquest moment ETA no està, si el terrorisme ha acabat, em molestarà, però no em queda més remei que acceptar-ho", va dir. Això és positiu. Però per això no estem, com ha dit algú, en el moment en el qual “parem a ETA o parem, formem la taula de partits”. No, no... D'aquesta manera, ens pagaria el preu polític perquè el terrorisme es detingui. Quan ETA desaparegui, des del moment en què Batasuna o el que sigui és democràtic, llavors constituirem la taula de partits. I no al revés. I en això estem tots d'acord.

El PSE i el lehendakari Patxi López insisteixen que compleixen la centralitat. No obstant això, Batasuna no està en el Parlament Basc i el PNB va ser el partit més votat pels bascos.

La
centralitat no es concreta en l'espai fiscal que vostè ocupa en el Parlament, sinó en les posicions polítiques que vostè defensa. Des del punt de vista dels socialistes bascos, la centralitat es fa així. Evidentment, no és el cas dels partits nacionalistes. El PSE creu en l'autogovern, té una interlocució amb els dos mons nacionalistes. No em refereixo a l'il·legal, sinó al PNB i al PP. La postura del PSE està assumida per l'electorat nacionalista i pel no nacionalista, segons Ortuzar. Aquest és el projecte polític que defineix la centralitat. Una altra realitat és la dels vots. És cert que el PNB va obtenir més vots i escons que nosaltres, però la centralitat es materialitza mitjançant acords, i el PNB no va ser capaç de fer-ho. Nosaltres deixem la iniciativa al PNB per a formar Govern, però no va tenir suport, nosaltres sí.

El president del PSE-EE, Joseba Egiguren, també s'ha referit a Patxi López. Què opina de la seva postura respecte a la solució del conflicte?

Exerceix un paper molt important. D'una banda, des del seu coneixement i visió intel·lectual pròpia de la realitat basca. D'altra banda, la seva implicació directa en l'últim procés de pau li ha proporcionat dades i elements clau i valuosos per al seu reconeixement. Jesús Egiguren és un dels autors de la política antiterrorista del Govern, que ha imposat una política contundent i sense espais de càstig. Però, al mateix temps, Egiguren té una visió molt positiva, potser excessivament optimista, del camí que ha de recórrer la Unió. Haig d'haver-me equivocat. Jo al nostre president m'agradaria donar-li la raó al cent per cent, perquè això significaria que estem avançant més ràpid del que alguns pensen en el camí de la pau. En qualsevol cas, la qual cosa diu Egiguren el pensa de veritat. Tindrà dades per a explicar així les seves percepcions, però per a mi és massa optimista, aquí és on deixo el tema.

En aquest sentit, no és millor que estigui Arnaldo Otegi al carrer?

Això ho decideixen els jutges...

Sí, conec la resposta, però què em diu vostè com a polític?

No puc contestar més.

Altres
membres d'eta amb càrrecs similars als d'Otegi es troben al carrer per motius similars.

Sí, però gairebé totes les decisions judicials són interpretables. Un jutge pot prendre una decisió i un altre prendre la mateixa però no la mateixa. Jo prefereixo el respecte als jutges en aquest tema.

Què li van suggerir les últimes declaracions de
Felipe González. Li han fet un favor al PSE?

Les seves paraules van ser molt mal interpretades, jo no he sentit cap escàndol per la conversa de González entre els nostres votants...

No serà per a tan poc!

És cert que l'expressió que va utilitzar va donar peu a pensar que ell justifica el GAL i el terrorisme de l'Estat. Però no crec que hagi volgut dir això. El mateix va dir en una altra entrevista a Xile, així que no va ser lapsus linguae, el descuit o l'oblit... Ell volia dir, jo crec, que ell va tenir l'oportunitat de fer alguna cosa més contra ETA i no ho va fer.

Per tot això, què ha estat això de González, casual o causal?

Bé, en realitat no va ajudar molt a la situació política. Casual o causal, no sé, no sé què pot passar pel cap d'un ex president. Va ser intencionat o buscat o una espècie d'alleujament? No ho sé.

El lehendakari, Iñigo Urkullu, ha proposat un “Pacte de Silenci ” entorn d'aquest tema.

Està bé, però cal practicar això. Perquè el senyor Urkullu, al mateix temps, en aquest silenci, llança les paraules de manera agressiva i contínua. Perquè el Pacte de Silenci sigui creïble, és millor fer-lo sense dir res. L'anterior procés de pau hauria anat molt millor, si en comptes de comptar cada dia en els mitjans de comunicació s'hagués comptat menys i s'hagués actuat amb discreció. Això és el que necessitem.

Suposem, per raons, que Batasuna no compleix la Llei de Partits...

No es presentarà.

Podria trencar el camí de les plataformes...

Tampoc.

Podria repetir-se el succeït fa quatre anys...

No.

Anem a la part...

Espera, espera... Si els tribunals entenen que el nou partit polític no compleix la llei, no es podrà presentar. La Unió diu que es presentarà amb dificultats, però no el que es vulgui. Passem a l'altre camp, al qual juga habitualment Batasuna, a les plataformes electorals. Amb l'última reforma de les lleis electorals i de partits, Batasuna no es podrà presentar a través de les plataformes. Més encara, encara que s'integrin en un partit polític democràtic. Suposem que en una llista d'EA, en una X municipal, dues de cada 13 noms tenen relació directa amb Batasuna o són els seus hereus, per la qual cosa la llei permet que els dos noms surtin de la llista sense il·legalitzar la llista d'aquest partit.

M'has menjat dues preguntes. És a dir, la Llei de Partits no és antidemocràtica en la seva actuació?

No, no és antidemocràtic. És una llei excepcional...

També coneixia aquesta resposta.

Maleïda sigui! Hi haurà nombroses i variades plataformes electorals en els barris i pobles. Però estem parlant del que estem parlant, sense fer paranys en el Solitari. És a dir, estem parlant d'una plataforma electoral inspirada en la Unió. Estem parlant o ho estem intentant, no?

Sí, però...

Si es demostra que aquestes
persones no tenen relació amb la Unió o que els seus hereus no estan en marxa, però si es demostra el contrari...

Realment confies en la llei?

El
legislador l'ha legislat per a aquest fi. Jo no entraré en la interpretació que facin els jutges. És més, encara que es presentin, no tenim gens de por, un altre que parli molt del tema té més por...

Parles de PNB, d'Aralar?

Sobretot penso en el PNB.

Com afrontarà el PSE les eleccions municipals i forals tenint en compte el pacte que té amb el pp en el Parlament basc? No ho tindreu fàcil?

No era tan difícil. El PNB no va guanyar ni en les eleccions d'Àlaba ni en les de Guipúscoa. A Guipúscoa va ser segona i a Àlaba tercera. A Àlaba, en aquella època, l'escassa relació entre el pp i el PSE ens va permetre donar l'oportunitat al PNB. En això i per tant, no es pot dir que, com en el Parlament, la llista més votada va ser respectada. A Àlaba no es va respectar la llista més votada, com diu el PNB. La política alabesa no respon a aquest esquema o lema, però la dirigeix el PNB. A Guipúscoa, el PSE va guanyar amb 5.000 vots, mentre que el PNB no van respectar la llista més votada, segons l'estudi del PNB. A Guipúscoa, tal vegada per la nostra incapacitat no arribem al govern. D'acord. En Bizkaia és una altra cosa. De totes maneres, jo no renuncio a guanyar les eleccions a les dues Diputacions Forals ni a liderar-les, sempre segons el lema del PNB.

Pactat potser amb el PP.

No, no, no. El pacte d'aquí no està fet per a això.

Amb quins altres grups llavors si és necessari?

En
aquest moment, existeix una política d'acords oberta amb tots els partits, per la qual cosa podem arribar a acords amb el pp en ajuntaments i diputacions, però també amb PNB, Aralar, EB i EA. El partit socialista està obert a pactar amb tots els partits demòcrates. No és una cosa nova, tenim molts pactes en diversos ajuntaments: Sestao amb EB, Donostia amb EB i Aralar. En Muskiz amb EA, també amb el pàg. Ho estem fent altres vegades, amb el PNB fins ara en cap lloc, en aquest moment.

Potser algun dia amb Batasuna... En el camí que pretén seguir Jesús Egiguren.

No sé quin serà el nom de la nova formació, però suposem que sigui així per a donar-li caràcter: La unitat. Doncs a mi m'agradaria que algun dia deixés de costat la dicotomia nacionalista en aquest país i s'establís una dialèctica política entre progressistes i conservadors. Evidentment, farà falta temps, almenys dues generacions, però serà normal que d'una banda, el PNB i el PP, partits de dretes i conservadors, un de tall nacionalista basc i un altre del nacionalisme espanyol, i per un altre, en l'àmbit progressista i d'esquerres, el PSE, arribin a acords amb altres partits d'esquerra, siguin o no nacionalistes... o al marge de la seva condició nacionalista.

En
fi, si es comença a interrogar i concretar el nacionalisme a dalt i a baix, el tema hauria de ser un diàleg únic i complet.

Sí, donaria per a una tesi.