Dues persones han mort i altres dues han resultat ferides de gravetat en un incendi registrat la setmana passada en un restaurant abandonat en la localitat biscaïna de Santurtzi (Bizkaia). Les víctimes són joves, immigrants. Altres dues persones també van perdre la vida fa uns mesos en un succés similar ocorregut a Barakaldo (Bizkaia). Passaven la nit en caixers i al carrer. El passat 31 d'octubre, una persona va morir a Vitòria-Gasteiz mentre dormia en un pàrquing del barri d'Adurza de la capital alabesa, segons van informar fonts policials. A l'agost, dos nens van resultar ferits en l'incendi d'un edifici en mal estat en la zona de Kastrexana, a Bilbao. L'any passat, una dona va morir en un incendi registrat en una casa del casc vell de Baiona (Iparralde), que també es trobava en males condicions. En 2006, quatre persones van perdre la vida en el barri bilbaí de San Francisco, en l'incendi d'una antiga “pensió” d'una associació que treballa per als sense sostre. Es produeixen més casos similars d'exclusió social, no sols al País Basc, sinó a tot el món.

Per tant, la tragèdia de Santurtzi no és un fet aïllat. És un indicador de l'exclusió social que mata. I ho mata, perquè el capitalisme, el famós “mercat”, és un sistema salvatge, terrorista i assassí. Es tracta d'un sistema que socialitza les pèrdues i privatitza beneficis a costa dels contribuents. Un sistema que genera misèria, desigualtat i exclusió social. Sistema que obliga l'ocupació d'habitatges, a viure amb dificultat al carrer o en barraques, o a emigrar. Un sistema amb mecanismes de “rescat” de bancs i entitats financeres amb càrrec als nostres impostos. Per a això, el sistema retalla drets i prestacions socials, i és incapaç d'oferir uns albergs dignes a les persones que viuen al carrer. Hi ha diners per a construir grans infraestructures com el TAV, però no per a construir albergs. Es tracta d'un sistema que no és capaç de rescatar a les persones de l'exclusió social. Per això, l'exclusió social mata.