Des de la seva sortida en 1991, el vaixell d'UEMA s'ha vist embolicat en una mar desapacible. En 1988, a iniciativa d'EHE, diversos ajuntaments van aprovar el Reglament Municipal per a la Normalització de l'Ús del Basc. Així va sorgir el Moviment de Municipis Bascos, que tres anys després es va convertir en UEMA en un acte celebrat en Aizarnazabal. L'objectiu era el mateix d'avui: obrir vies perquè tota la vida social de la ciutadania, tant pública com privada, estigui en basca. Naturalment, l'activitat d'aquests ajuntaments anava a ser exclusivament en basc. Per a ser membre de la Mancomunitat calia complir dos requisits: que ho desitgessin i que almenys el 80% de la població sigui euskaldun. Posteriorment, quan el Govern Basc va publicar el Pla General de Promoció de l'Ús del Basc, van baixar el límit fins al 70%, per coincidir amb els trams establerts en aquest.Els setze primers ajuntaments que van crear la

UEMA no tenien massa agarris en la legislació, i els 59 actuals no tenen més que llavors. De fet, des del naixement d'UEMA, el Tribunal Constitucional espanyol havia dictaminat que el funcionament monolingüe era il·legal, si és que es tracta de basc. A mitjan anys 80, aquest Tribunal va declarar inconstitucional l'article 8.3 de la Llei del Basc: “Quan per la situació soci-lingüística de l'Ajuntament no es vegin perjudicats els drets dels ciutadans, els poders públics, en l'àmbit de l'Administració Local, podran utilitzar únicament el basc”. No fa falta aclarir que “monolingües”, “només basc”, etc. no reflecteixen la realitat: els drets dels monolingües castellanoparlants estan plenament garantits, igual que en tota Hego Euskal Herria, també als pobles d'UEMA. L'alcalde d'Aulesti i president d'UEMA, Jon Bollar, ha subratllat que “no hi ha queixes dels quals no són bascos”. Per contra, els ciutadans d'UEMA no tenen garantida la prestació de tots els serveis en basc, ja que no tot depèn de la voluntat de l'Ajuntament.

A Navarra, la legislació ofereix encara menys: l'oficialitat del basc en la zona vascófona ha estat i és una garantia legal per als membres d'UEMA d'aquest país. En la pràctica, la mancomunitat va mantenir la filosofia de l'afortunat article 8.3, tal com el manté. En paraules de Jon Bollar, “nosaltres funcionarem només en basca, independentment que la llei ho autoritzi o no, perquè els drets lingüístics estan per sobre de la llei”.

Intents per aconseguir protecció legal

Que ningú interpreti que UEMA
no busca el suport de la llei. Segons ens compta Iñigo Urrutia, assessor jurídic de la mancomunitat, en la dècada dels 90 es va sol·licitar en diverses ocasions al Govern Basc crear una espècie de cobertura jurídica per als municipis bascos, però en va. L'any 2000 va suposar un nou cop: el recurs de l'advocada de l'Estat contra els estatuts d'UEMA va ser declarat il·legalment pel Tribunal Suprem.

“L'argument principal era que les mancomunitats han de constituir-se per a oferir obres o serveis, i que el basc no és ni obra ni servei”, explica Jon Bollar. En 2008 es van elaborar nous estatuts i van ser aprovats per ajuntaments, però mentrestant, més d'un poble es va quedar sense poder entrar en UEMA, el passo a donar és que la corporació aprovi els estatuts de la mancomunitat. Per cert, en la dècada dels 90 també es va impedir l'entrada en UEMA a alguns municipis, encara que llavors, per descomptat, els arguments legals eren uns altres. És curiós, no obstant això, que abans i després de l'any 2000 molts municipis s'han convertit en membres d'UEMA sense cap mena de trava. Bollar considera que “l'advocat de l'Estat tria aleatòriament a quin municipi acudir”. En els estatuts

aprovats en 2008 es va resoldre el que el Tribunal Suprem els va imposar: UEMA ofereix ara diversos serveis. Una d'elles és la d'integrar als nouvinguts. “En els últims anys cada vegada són més les persones que venen de molt lluny als municipis euskaldunes i, en general, no se'ls informa de la realitat d'aquesta. Se'ls deixa fora de la cultura basca o del basc”, han explicat. Per a atreure a aquestes noves persones al basc, s'ha posat en marxa un programa pilot denominat Auzo en Berriatua, Bergara i Zestoa. A més, en molts pobles tenen un protocol d'acolliment, segons ens explica Bollar: “Cada vegada que ve un foraster a inscriure's en el cens li donem una fulla dient que ha vingut al País Basc, que la llengua oficial del municipi és el basc... Aquesta pàgina es fa en dos idiomes: basc i un altre”. Malgrat tot, els nous

estatuts d'UEMA no han provocat cap reacció de l'Estat espanyol de moment. Els membres de la Mancomunitat es mostren esperançats: si ja no ho han fet, no creuen que els “toquin”. Mentrestant, continuen intentant que el funcionament en basc sigui recollit d'alguna manera en la legislació. I no sols això: UEMA s'està redefinint.
Des de 1991 moltes coses han canviat al País Basc. La necessitat d'adaptar-se als temps ha portat a UEMA a un procés de reflexió que es durà a terme a la primavera. Amb els objectius de sempre, això sí. Per descomptat, un dels temes que està reflexionant és la construcció d'un marc jurídic per als municipis monolingües bascos. Desgraciadament, el punt de partida no és molt forta.

No es pot donar prioritat a l'idioma propi

Una de les anses que tenen en aquest moment és la següent frase de l'informe Euskara 21 publicat pel Consell Assessor del Basc de la CAB: “Si no es cuida, es crea i, si és possible, es difon aquestes respiracions, tota la resta d'intents serà en va. Per tant, caldrà donar un tractament clar i prioritari a les zones respiratòries del basc en la política lingüística de principis del segle XXI”. Per a UEMA, la teoria continguda en aquestes paraules hauria de fer un salt qualitatiu quan estem. Pitjor encara. Iñigo Urrutia ha recordat que en un futur pròxim no es pot esperar res bo després de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'Estatut de Catalunya. “En ell es diu que no es pot donar prioritat a la llengua autòctona per sobre del castellà”. A la vista d'aquests antecedents, Urrutia s'ha mostrat convençut que una possible llei dels municipis bascos seria declarada no constitucional.

Malgrat les dificultats, eficaces

El fet que
la llei no sigui favorable no els ha impedit avançar. Entre 2006 i 2009, el Consell va realitzar un mesurament de la política lingüística en més d'un centenar d'ajuntaments, i els deu que van obtenir els millors resultats van ser membres d'UEMA. “Això demostra que la nostra elecció és la més eficaç per a impulsar la normalització del basc”, afirmen.

No els falta dificultat, ja que és gairebé impossible parlar només en basca. “Per a intentar que tota la vida del municipi sigui íntegrament en basc cal fer molta “baralla”, amb diputacions, departaments de salut, companyies de transport, empreses privades...”, diu Jon Bollar. A falta de llei, el fet que els serveis que no estiguin a la disposició de l'Ajuntament siguin en basc està supeditat a la voluntat del prestador. Per descomptat, els esforços d'UEMA no sempre aconsegueixen la recompensa, i hi ha zones en les quals existeixen veritables forats negres, per exemple, en el servei de salut.

Potser això desanima a molts ajuntaments a entrar en UEMA. En paraules de Bollar, “moltes vegades ens parlen de dubtes, no saben si seran capaços d'adaptar-nos a la nostra política lingüística”. La majoria dels municipis de la Mancomunitat són petits i petits els que compleixen els requisits per a ser membres d'aquesta. “El seu major problema és la reparació de la carretera, la política lingüística és per a ells una preocupació bastant llunyana. Molts pensen que el basc està molt bé als seus pobles, perquè es fa al carrer, i no li donen tanta importància al fet que l'Ajuntament funcioni en basc”. En qualsevol cas, la

UEMA s'esforça constantment en la captació de nous membres i els resultats indiquen que tenen èxit: en aquesta legislatura han entrat divuit ajuntaments, més que mai. No obstant això, la dada ja té el seu revers, ja que al mateix temps han sortit més que mai: vuit, set d'ells biscaïns. En total, són 77 els municipis d'Hego Euskal Herria que poden o no pertànyer a UEMA.

Difícil relació amb el PNB

No és
fàcil mesurar fins a quin punt la posició del PNB té a veure amb això, però és innegable que actua. A tall d'exemple: El govern d'aquests vuit últims pobles, abandonats per UEMA, està en mans dels jeltzales. També és cert que altres municipis que mana el PNB segueixen allí, i que algun ha entrat en aquesta legislatura. En relació a aquest assumpte hem preguntat al PNB i el seu servei de premsa ens ha contestat en un comunicat: “Les relacions amb UEMA del Partit Nacionalista Basc són com les relacions amb qualsevol altra institució d'aquest país. No obstant això, i atès que la UEMA és una institució intermunicipal, queda en mans dels Ajuntaments la relació directa i la seva gestió”.

Enguany han sortit d'UEMA Arratzu i Bermeo. L'Ajuntament d'Arratzu va al·legar que no utilitzava en excés els mitjans que se li destinaven des d'UEMA, mentre que el de Bermeo ja compta amb quatre tècnics de basc i que la seva labor de promoció del basc és suficient. Aquests arguments semblen coincidir amb l'autonomia municipal a la qual fa referència la nota del PNB. No obstant això, els fets d'inici de legislatura fan pensar que pot haver-hi una política de partits ben definida, i no d'urgència, respecte a UEMA.Segons ens ha explicat el president d'UEMA,

Jon Bollar, la Junta Directiva de la Mancomunitat es regeix pels resultats obtinguts per cada partit en les últimes eleccions municipals. En aquests moments, l'Esquerra Abertzale compta amb quatre parlamentaris, el PNB amb tres, i els altres tres estan repartits entre la resta de partits. “Però quan celebrem la primera Assemblea General després de les eleccions, precisament per a la constitució de la Junta Directiva, algú del partit va anar a dir als del PNB que eren allí que havien de marxar-se d'allí”. Des de llavors, els tres escons que li corresponen al PNB romanen vacios. Hem preguntat a la formació jeltzale sobre això, però no ens ha contestat. Bollar ha dit que tampoc s'han rebut peticions de reunió per part d'UEMA.

Els fantasmes continuen vius?

Els enfrontaments entre
UEMA i PNB no s'han produït durant la nit d'ahir, dilluns. La relació enfosquida pels fantasmes, deien en Argia en 1997. Els “fantasmes” eren, en aquella època, l'excés de presència de l'esquerra abertzale en UEMA –des del punt de vista del PNB-, i en sentir algunes declaracions sembla que el nucli de la mala relació és el mateix. “Vincular-se o trencar amb cap sigla pot significar molt poc treball a favor dels drets de promoció i ús del basc. El basc és un tresor que està per sobre de les disputes ideològiques”, ens ha dit el PNB, encara que no li hem preguntat sobre les disputes ideològiques. Per part seva, Jon Bollar diu: “La Junta Directiva d'UEMA pren decisions a favor de la normalització lingüística, no decisions polítiques. I no tenim objeccions a fer una crítica a la política d'un poble de l'esquerra abertzale, si ens sembla errònia”.