L'episodi
està pres de l'anàlisi que la direcció de l'Exèrcit dels Estats Units, United States Joint Forces Command, ha fet públic en la primavera d'enguany. No és necessari recórrer a cap mena de filtració o blog, es pot descarregar el document Joint Operating Environment en format PDF des d'Internet. És un dels manuals oficials dels militars, amb cites del clàssic xinès Sun-Tzu: “La guerra té una importància vital per a l'Estat. És la regió de la vida i de la mort, el camí que condueix a la supervivència o a la destrucció. És necessari estudiar-ho a fons”. Els

militars, a més de la reducció del petroli, han treballat els temes estratègics del futur per separat: demografia, economia, alimentació, aigua, pandèmies, desastres naturals, etc. Pel que fa a l'energia, s'han analitzat les àrees que caldrà cuidar en un moment en el qual cada vegada serà més escàs el petroli principal. Es preveuen, per exemple, els efectes sobre l'agricultura i el medi ambient de les enormes quantitats d'aigua que es necessiten per a extreure petroli de les sorres asfàltiques.Els

militars ianquis donen especial importància al que pot fer l'associació de productors de petroli (OPEP). No oculten que als Estats de l'OPEP els interessarà limitar la producció de petroli i mantenir els preus cars, i aclareix amb poca dissimulació que els països rics poden convertir avui en “un espai inestable” amb els seus atacs en “un punt caòtic”. El desconfiat lector pot preguntar-se si l'Exèrcit dels Estats Units està amenaçant o si reconeix implícitament que precisament això és el que ha fet a l'Iraq, que ha creat un caos per a controlar el petroli.Aquestes

tensions militars estan provocant que els militars ianquis es preocupin per enemics petits però rics en energia. Els productors de petroli poden apilar fàcilment armes de tecnologia avançada. D'altra banda, diu textualment: “Una part dels beneficis de l'OPEP pot arribar a les butxaques del terrorisme o als moviments amb objectius en profunditat antimoderns i antimendealdares”. Perquè l'atac dels Estats Units caigui sobre ell, li basta a un ser contrari a la modernitat o a Occident?

A dir a la ciutadania qui s'atreveix?

Més enllà de les importants vicissituds geoestratègiques, crida l'atenció com els militars nord-americans han adquirit la idea de Peak Oil. Es dona per segur que en els pròxims 30 anys la demanda de petroli i la competència per a obtenir-la continuarà creixent. Però no esperis que disminueixi el petroli: “Els mercats es complicaran molt abans que s'esgoti

el petroli”. Als Estats Units cada vegada s'ha publicat més documentació en la mateixa línia. Aquesta tardor el Center for a New American Security ha publicat el següent informe: Fueling the Future Force. Preparing the Department of Defense for a Post-Petroleum Era. És a dir, com preparar a les tropes estatunidenques per a temps d'escassetat de petroli... sense oblidar que els propis militars són grans consumidors.

Tot això ha tingut un ressò especial a Europa quan recentment el periodista Matthieu Auzanneau, que fa d'Oil Man, chroniques du début de la fi du pétrole, ha entrevistat a Robert Hirsch en el blog del diari parisenc Le Monde . Els títols de totes dues parts són els següents: “Peak Oil, el ministre d'Energia de Jimmy Carter ha encès la crida d'alarma” i “Robert Hirsch diu

que a Washington hi ha una conspiració per a tapar la veritat”. L'ex ministre d'Energia, James Schlesinger, ha donat un pròleg al nou llibre que ha publicat Hirsch: The Impending World Energy Mess, un malson energètic que arriba sobre el món. No són qualsevol, com ho són l'u i l'altre. Schlesinger va ser ministre de Defensa tant amb Richard Nixon com amb Gerald Ford i d'Energia amb Carter. Robert L. Hirsch, per part seva, va ser el cap de les cerques de petroli en la multinacional Exxon, membre de la Rand Corporation, molt eficaç a marcar l'estratègia de l'exèrcit i responsable de la comissió creada pel Govern per a l'obtenció d'energia de fusió.

Hirsche va publicar en 2005 un estudi a petició de l'administració en el qual descrivia la reducció del petroli com una de les previsions més pessimistes que, en opinió d'alguns, ha fet mai una administració estatunidenca sobre aquest tema. Allí van acabar els encàrrecs per a Hirsch, que a canvi va aconseguir convertir-se en l'home de referència en el món.Els

comentaris d'Hirsche a Matthieu Auzanneau es poden adquirir fàcilment en castellà a través d'Internet, al contrari que en francès. Està en cru en les seves previsions.En

primer lloc, segons Hirsch, la producció de petroli ja ha tocat sostre, estem en una espècie de plana des de 2004, la tensió de la demanda s'ha relaxat amb la crisi global per un temps curt però s'ha endurit de nou i la producció començarà a decaure en dos o cinc anys. A quina velocitat? Aquí està la clave.si cada any es produeix un 2% menys

de producció, el món sofreix una sacsejada tremenda, però si es produeix un 4% menys podria produir-se una catàstrofe. Escolta això: el Producte Interior Brut de tot el món es reduirà entre un 20 i un 30% en els deu anys següents a la caiguda. Aquesta catàstrofe no podrà ser devorada sense guerra.

Hirsch a penes veu marge de reacció. La dependència del petroli del món és tan gran que en tan poc temps no aconseguirà cap substitut. L'eòlica, el sol i la biomassa no bastaran. Sabent d'on venen tant Hirsch com Schlesinger, a més de les esperances de fusió, d'una banda estaran pensant en la nuclear i, per un altre, a portar a casa amb força militar l'energia que queda en el món.Els funcionaris de

l'Administració i els polítics no tenen esperances que Hirsche estigui conspirant sense descans per a mantenir el pastís en secret, pensant que als ciutadans els resultarà difícil anar-los. No obstant això, els militars del Pentàgon veuen que estan molt més preparats. Per exemple, l'any 2005 es van realitzar exercicis militars entorn d'una crisi de cru al país del Carib.

“Estem parlant de grans danys, d'un canvi gegantesc en la nostra civilització: caos, desastre econòmic, guerres...”, ha conclòs.

Més informació:

- Crònica agra de David Sharrock en The Guardian: “Ireland's young flee abroad as economic meltdown looms”

- Anàlisi en francès de Le Monde Diplomatique Renaud Lambert

- Marxa de protesta a la granja de l'excap d'Anglo Irish Bank, en el diari The Independent

- L'economista Morgan Kelly en el debat televisiu d'Eire al setembre de 2008 presagiant la violència de la crisi, encara amb veu minoritària

- Article en l'Irish Times d'abril de 2010 sobre els anuncis de Morgan Kelly