Els bascos no tenen en l'actualitat un sistema de pensions públic propi, encara que així ho demandin sindicats i partits nacionalistes, perquè no tenen sobirania nacional i estan supeditats al que es decideixi a Madrid i París. Així, els vascoparlantes d'Iparralde, malgrat les mobilitzacions i vagues, han començat a sofrir les conseqüències d'una reforma de les pensions que el Govern francès ha aprovat després del seu pas per l'Assemblea Nacional i el Senat. Els bascos d'Hegoalde estem a les portes de la reforma, que serà aprovada pel Govern espanyol abans de final d'any. En les últimes setmanes i mesos s'està debatent en el marc del Pacte de Toledo, entre partits polítics, patronals i sindicats, per a després passar pel Congrés i el Senat. Aquests són els tràmits imprescindibles per a rebre la llum verda del Govern d'Espanya.

Vegem com està el debat sobre la reforma de les pensions en l'Estat espanyol i què pot afectar la ciutadania basca. Aquesta reforma té dues claus: retardar l'edat de jubilació als 67 anys i canviar el càlcul de la pensió de jubilació, que pot passar dels últims quinze als últims vint anys.

Una de les intencions del Govern és retardar l'edat de la jubilació dels 65 als 67 anys. Aquest pas es realitzaria de manera gradual i s'aplicaria en 2013. Com afectaria el futur jubilat? Una de les opcions que es discuteixen és retardar l'edat de jubilació dos mesos a l'any, és a dir, el que es jubili en 2013 ho farà als 65 anys i dos mesos, i així successivament. Així, els nascuts a partir de 1959 es jubilarien als 67 anys.

Cotització per més anys i càlcul de la pensió

Altra de les claus de
la reforma de les pensions que es debat en el marc del Pacte de Toledo és cotitzar durant més anys per a calcular la pensió que rebrà cada pensionista. D'aquesta manera, les pensions fins ara es calculaven en funció dels últims quinze anys cotitzats per cada persona. Sembla existir un consens suficient perquè els anys cotitzats s'allarguin als 20 anys per al càlcul de la pensió. Aquesta és, pel que sembla, la proposta del Govern espanyol. Altres agents i experts, no obstant això, estan d'acord que aquest termini s'ampliï a 25 o 30 anys més. També hi ha partidaris que els períodes de cotització afectin a tota la vida laboral.En aquest

context, què seria una pensió que es cobrés a partir d'aquesta reforma per als futurs pensionistes, millor o pitjor? No hi ha consens, però sí que hi ha alguns estudis i càlculs. Així, una simulació realitzada pel professor de sociologia de la Universitat Autònoma de Madrid, Antonio Antón, i publicada per CCOO, avalua ampliar el període de cotització de 15 a 25 anys. El salari mitjà d'un treballador d'entre 35 i 39 anys ascendeix a 20.964 euros, la qual cosa suposa un increment de 25.469 entre els 55 i 59 anys. L'ampliació de deu anys del termini de càlcul, segons els seus càlculs, suposaria una reducció del 5%. En aquest cas, si s'amplia la vida laboral al llarg de tota la vida, la reducció de la pensió superaria el 16%.Un altre estudi realitzat per

Labour Associats i finançat pel Ministeri de Treball espanyol utilitza com a base la Mostra Contínua de Vides Laborals. Segons aquesta estimació, si es prenen com a període de cotització els últims 20 anys, es cobraria una pensió que és aproximadament un 5% inferior a l'actual. Segons els autors d'aquest estudi, si es prolongués a més anys –sense exigir més de 35 anys per a cobrar el 100% de la pensió–, “la pensió es reduiria bastant”.

Pensió màxima i mínima

En l'Estat espanyol, la pensió màxima per a 2010 ascendeix a 2.466,20 euros bruts al mes (34.526,80 euros a l'any). Entre les pensions mínimes es troben 444,90 euros mensuals per a vídues menors de 60 anys i 725, 20 euros mensuals per al titular de 65 anys o més que tingui al seu càrrec al seu cònjuge. Hi ha desenes de milers de persones perceptores de pensions d'orfandat per valor de 179,40 euros al mes o 375,70 euros mensuals del SOVI.