Antxeta és una associació de ràdio que té com a base la comunicació i l'àmbit social. Pretén ser un referent de les associacions de l'entorn i fomentar la col·laboració amb els agents socials i moviments de la comarca. D'una banda, la participació d'aquests grups en l'antena és molt alta: Participen Bilgune Feminista, Askapena, l'associació contra el TAV, la cooperativa de verdures de la comarca, Adiskidetuak, associació de gais i lesbianes que treballa amb immigrants d'Irun i Hondarribia, el gaztetxe d'Irun Lakaxita, l'associació musical Psilocybe d'Hondarribia… “Nosaltres sempre diem que això no és el nostre quiosquet, jo soc ara el coordinador, però la ràdio no és meva i jo no prenc decisions, tots tenim aquí cabuda, volem subratllar el dret democràtic a la comunicació”, ha subratllat la coordinadora de la ràdio Aitziber Zapirain.D'altra banda

, Antxeta ha de ser agent dinamitzador i està duent a terme diverses accions amb aturats, immigrants o centres socials. Han impartit recentment tallers de radi en onze centres educatius de Lapurdi, organitzen Txingudi Korrika a principis de març, s'encarreguen de la iniciativa Bidasoa Euskaraz en Pausu, i començaran a fer bertso-afaris en el Dia del Basc.

Antxeta té la seva seu en Hendaia, des que es va fundar al febrer de 2001. Neix secundat per l'Associació Ikusi i l'Associació de Comunicació Pausumedia i immediatament s'incorpora a la Federació de Radis Bascos (juntament amb Gure Irratia, Xiberoko Botza i Irulegian Irratia). Les quatre radis d'Ipar Euskal Herria comparteixen diverses hores i la resta es complementa amb desconnexions regionals. En concret, la gavina té dues freqüències: 90.5 FM Sentir Veure amb l'associació i 89.7 FM amb Pausumedia.la ràdio ha viscut

dues etapes principals, ja que va ser un punt d'inflexió l'ona que van sofrir els estudis en 2006: “Quan va sorgir Antxeta, es va inserir molt bé entre els pobles tractors de la comarca, probablement perquè ells també trobaven a faltar un espai de comunicació i aquí van trobar aquest racó. No obstant això, la inundació de 2006 no va anar només física, les males condicions van condicionar el nostre funcionament, el treball amb els col·laboradors es va tornar difícil i després de tornar a la situació normal a la fi de 2007, vam tornar a aconseguir col·laboradors”, ha explicat Zapirain. I els va bé, ja que han creat una xarxa de més de 70 col·laboradors. Per exemple, l'associació musical Psilocybe ha creat recentment una ràdio en línia, i gràcies a la col·laboració amb Antxeta, aquesta última ha integrat en la seva programació les emissions en basca de Psilocyb.

A més, Antxeta ha incrementat considerablement la seva participació en l'emissió d'Euskal Irratiak, principalment de la mà del programa cultural Kantaire i de la informació de la comarca i d'Hego Euskal Herria. També s'ha reforçat la programació local, a través de les sessions d'Aperitiu i Iparorratza, que cobreixen el dia a dia. En concret, Iparorratza és el programa estrella de la ràdio, gràcies a l'estil propi de Koldo Nausia, un dels locutors. I per descomptat, els temes socials prenen moltes hores d'ona, en el programa Herri Hotsak, punt de trobada de les associacions de la zona, o en l'altaveu de Segi, Gazte asanblada i Antxetamina, en general, dels joves. Els oients no tenen el costum de cridar, segons ens diu el coordinador, però si han tingut seguidors, i cada vegada més. Les últimes dades indiquen que en 2007, només es va tenir en compte a la població d'Hondarribia i Irun, amb 4.000 oients.

Zona especial

“L'actualitat d'aquesta comarca és tremenda. Els agents municipals realitzen un munt d'activitats i des de les institucions hem d'omplir tantes o més rodes de premsa com en Baiona, convocades per l'Ajuntament d'Hondarribia, Hendaia i sobretot d'Irun”, ha assenyalat Zapirain. A pesar que Antxeta és un mitjà de comunicació íntegrament en basc, és necessari dominar tres llengües per a poder treballar a la comarca, ja que el basc en moltes ocasions depèn del castellà i del francès en l'àmbit institucional, no diguem més enllà d'Hendaia (per exemple, en Urruña).

No obstant això, la ràdio no estima el terme “transfronterer” (“que dona molt joc a alguns polítics”) i tenen com a objectiu eliminar les fronteres: “És veritat que les dinàmiques i els costums són diferents en els uns i els altres, i que molta gent d'Hegoalde que viu a Hendaia no fa vida real en Iparralde, la sensació és que la gent de la comarca, sobretot el castellà, no es barreja, i nosaltres d'alguna manera volem fer un esforç per unir tots dos mons, perquè són més el pont entre ells que les característiques que ens uneixen que les que ens diferencien”. Per això, és una alegria treballar en el Baix Bidasoa, quan els nous subratllen aquesta solidaritat: Acords entre les associacions del Nord i del Sud, gent en la Korrika i en

l'Aberri Eguna passant pel Pont de Santiago… El menys satisfactori, l'econòmic: La subvenció del Consorci que integren Hondarribia, Irun i Hendaia, que ascendeix a 6.000 euros, és insuficient per a cobrir el 5% del pressupost. Antxeta és una associació sense ànim de lucre, però que ha de pagar infraestructures i salaris, i es queixa el coordinador: “Un mitjà de comunicació, mentre no sigui privat, té per objecte el servei social, és un dret i correspon a l'administració pagar-lo; igual que tots paguem els impostos, també ens correspon a tots rebre els impostos. I que no utilitzin aquesta etiqueta que es llegeix menys en basca, una mentida, cada vegada és més gran el públic que segueix Bidasoa Mitjana, La Paraula del Baix Bidasoa o Antxeta, les ikastoles estan plenes a la comarca… Que no embenen el missatge a favor del basc, si després el descarten”.