Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Punt de partida per a debatre sobre la immigració d'ahir i d'ara

  • El documental Euskal Herria Bidean ha donat molt a parlar en els col·loquis que han realitzat després de les projeccions que s'han realitzat en els diferents pobles des de la seva estrena. Aquest treball sobre l'acolliment dels immigrants i dels bascos pretén ser un punt de trobada per a la reflexió i el debat.
Luz Amparo, dokumentaleko protagonista batEuskal Herria Helmuga
Policarpo Fernández va rodar en 1960 els barris de barraques dels voltants de Bilbao en un curtmetratge titulat Bilbao ignorat. La directora Patrizia Muñoz va veure la necessitat de recuperar aquelles imatges de força major per a donar-li un ús útil: repensar la migració de l'època i de l'actualitat. Així neix Euskal Herria Bidean (2009), un documental de 22 minuts i mig. Muñoz ha dibuixat dues temporades: d'una banda, les dels anys 1950-60. Era gent que havia arribat a treballar en la indústria, sobretot des dels territoris de l'Estat espanyol. D'altra banda, se centra en la immigració dels últims anys, immigrants que s'han acostat a tothom per a exercir professions diverses. “Els temps i les persones són diferents, però la impressió que m'ha quedat és que les vivències són semblants. Per exemple, van haver de construir barraques en la dècada dels 60, i avui dia l'habitatge continua sent un dels principals problemes, ja que moltes persones viuen amuntegades en un mateix pis. En definitiva, encara que els contextos siguin diferents, les persones i les èpoques, deixar enrere el teu territori i la teva família genera moltes vegades experiències semblants”, explica el director.

Per a parlar de cada època, Muñoz ha triat a un entrevistat, un local, un altre immigrant: El sindicalista i exdiputat Periko Solabarria ha recordat la dècada dels 60 i ha subratllat la col·laboració i la solidaritat que va sorgir entre els immigrants i els vilatans per a tirar endavant en aquells moments tan durs. Per part seva, la colombiana Luz Amparo Pimiento parla de la situació actual: de les raons que tenen els immigrants per a abandonar els seus països d'origen, de la tendència dels governs a crear amb ells guetos sovint, de les precàries condicions de les dones immigrants, de les possibilitats i motius d'arrelament al País Basc… Pebrot és la responsable de l'alberg Posada de les Abraçades de Bilbao, on es reuneixen i secunden.

Entre altres coses, l'objectiu de Patrizia Muñoz ha estat recuperar la història que ens pertany, “perquè moltes vegades ens ha costat endinsar-nos d'on venim”, i el documental és un homenatge a tota aquesta gent que ve de fora. Es tracta de reflexionar sobre la situació de les persones immigrants d'avui dia, que seran pares de les noves generacions, ja que la migració és un fenomen que es donarà i es donarà de manera contínua. Però, sobretot, la pel·lícula pretén ser un instrument de reflexió i debat: “És a dir, el documental no és un treball fet com a tal, sinó una eina per a pensar en això”. I en aquest sentit, ha de servir als nadius per a reflexionar i adonar-se que en el món no sols som blancs i europeus, sinó també als immigrants, “perquè sàpiguen que alguns de nosaltres som fills d'immigrants i que aquesta història és nostra”.

Aportacions i maldecaps
En el
documental Periko Solabarria hi ha paraules d'admiració i d'agraïment per als immigrants dels 50-60, “perquè ha estat una gent que ha fet una gran aportació a aquest país. Ha estat gent molt generosa, molt útil, lluitadora i amiga. Ens han enriquit moltíssim i continuaran enriquint-nos”. Luz Amparo Pimiento ha subratllat en la pel·lícula que aquesta aportació, que es fa en totes dues direccions, és important perquè cal construir-la de manera conjunta. Però no tot és color d'or: la convivència no sempre és fàcil, entre grups tan dispars geogràficament i socialment, “i hi ha experiències dolentes, per descomptat”, ha reconegut el colombià. Sovint, l'immigrant també li porta dolor i desconsol, perquè deixar enrere la seva terra natal, la seva família i la seva vida anterior és difícil, i això és el que creu que cal entendre, segons Pebrot. Si arriben desemparats, sense xarxes socials, potser no ho construeixen, no respectaran la nova societat, i poden sorgir problemes. La detecció d'aquestes situacions li sembla fonamental.El

missatge del documental, no obstant això, és optimista i sorgeixen dubtes al director: “En un documental d'aquest tipus, donada la seva durada i estructura, vull que el missatge que es transmet sigui positiu, perquè a més és clar que les persones immigrants aporten, però també és cert que el fenomen és molt més complex en la vida quotidiana. En aquest sentit, el treball té límits, no és una anàlisi exhaustiva, i ha de ser una oportunitat per a un debat més íntim. Al cap i a la fi, és un grup molt heterogeni el de les persones immigrants, i les experiències també són variades, perquè la migració actual és un procés

global”. Nosaltres mateixos, segons Muñoz, tenim una percepció molt diferent en funció de l'origen dels immigrants, i aquesta és l'acolliment que els fem. “Vivim junts, però no sé en quina mesura ens toquem, ja que, encara que estem units, cadascun està en el seu món, amb freqüència hi ha parets invisibles”. I la convivència és el camí? “No ho sé, però almenys coneixerem més a l'altra. Ens entendrem millor, o potser no, però tindrem més informació sobre ell, sabrem que existeix, que viu en el nostre barri, i comprendrem que l'immigrant no és sol el que veiem en la televisió, només un número”.

Situació local
En
un any, el documental ha tingut un moviment important. Han estat en molts pobles al llarg d'Euskal Herria i s'han produït debats molt interessants. En el terreny, cada poble i cada comarca ha portat el seu col·loqui a experiències amb immigrants, segons ens ha explicat Patrizia Muñoz, i ha estat palpable la quantitat d'experiències que ha rebut. Que la pena, el documental i els diàlegs no han atret als immigrants tant com volen, perquè és fonamental escoltar també la seva opinió.Per exemple, la reflexió sobre el futur de la colombiana

Luz Amparo Pimiento: “Crec que en el futur la funció de la immigració serà molt productiva i gran, perquè estem disposats a aportar, i nosaltres aportem bastant, no sols el treball, no sols les mans i el cos de treball, sinó una cultura, els valors, el desig d'unir, el desig de veure el que hi ha aquí i de descobrir el que jo puc aportar i el que puc aportar, de construir en aquesta nova societat. La voluntat de construir ja no és poca, ens porta moltes experiències vitals, passos difícils, duros per a la societat, però també enriquidors”.

T'interessa pel canal: Errefuxiatu krisi globala
2024-12-12 | Gedar
Diversos països europeus tallen les peticions d'asil als sirians després de la caiguda del Govern del-Assad
Des de la presa del poder per part d'HTS, diversos governs occidentals han paralitzat les seves demandes de protecció. Alemanya ha suspès de sobte un total de 47.270 peticions d'ajuda humanitària per considerar que "el futur polític de Síria és incert".

2024-10-17 | Gedar
El Govern espanyol no ofereix alternatives d'habitatge a cinc famílies de Gaza situades a Vitòria-Gasteiz
Després de la repatriació del Govern, han hagut de residir gairebé un any en albergs i allotjaments privats, i han estat desplaçats de forma continuada. L'última vegada que se'ls va informar que l'alberg que actualment utilitzen anava a ser abandonat el 31 d'octubre, encara que... [+]

2024-09-27 | Euskal Irratiak
Amaia Fontang
“Hau da etorkinen geroa gobernu berriarekin: kontrola, kanporaketak eta kriminalizazioa”

"Segurtasun gehiago, inmigrazio gutxiago". Bruno Retailleau barne ministro frantsesa argi mintzatu da, kargua hartu berritan. Etorkinen gaineko kontrola azkartu nahi du Michel Barnier lehen ministro eskuindar-kontserbadorearen gobernuak, eta jada Retailleauk aitzinatu... [+]


2024-09-04 | Reyes Ilintxeta
Isa Egiguren
"No hi ha molta diferència entre els guardacostes libis i els mafiosos"
Periodista i apassionada defensora dels drets humans. El reclús ha treballat amb organitzacions no governamentals com a Metges del Món, Suport Mutu o SHM com a voluntari i periodista. En diversos mitjans de comunicació ha publicat nombrosos reportatges des de l'illa grega de... [+]

L'Aita Mari rescata a 34 persones al Mediterrani
El diumenge ha estat el torn de l'Aita Mari, el vaixell de salvament que ha quedat atrapat. Han explicat que la majoria d'ells són procedents de Síria, encara que també es troben entre ells els procedents d'Egipte, Nigèria i Bangladesh, entre altres. El Govern italià ha... [+]

Almenys onze morts i 64 desapareguts en els sinistres ocorreguts el dilluns al Mediterrani per dos vaixells
Un vaixell va naufragar el dilluns a 120 milles de la costa de Calàbria (Itàlia) i en missió de rescat mor una dona embarassada. En un altre vaixell, deu persones moren en el soterrani després d'introduir l'aigua. Entre els desapareguts hi ha almenys 26 nens.

Segons la BBC, els guardacostes gregues ofeguen als migrants expulsats del vaixell en alta mar
Com el 16 de juny la cadena britànica BBC ha fet públic, han reunit testimoniatges que demostren la brutal mort de les persones que van voler viatjar des de Grècia a Europa. S'han realitzat nou casos públics que han sortit de l'aigua grega i han estat llançats a la mar... [+]

Migrazio eta Asilo ituna: Europaren legatu kolonialista denon begien bistan

Europar Batasunean berriki onartu den Migrazio Itunak, asko zaildu dizkie gauzak euren herrialdetik ihesi doazen eta asiloa eskatzen duten pertsonei. Eskuin muturraren tesiak ogi tartean irentsita, migratzaileentzako kontrol neurri zorrotzagoak onartu dituzte Estrasburgon,... [+]


El Parlament Europeu aprova un tractat per a endurir l'entrada dels migrants
L'Eurocambra ha aprovat un tractat per a establir una política migratòria més forta a la Unió Europea després de vuit anys de negociacions. D'aquesta manera, els països podran seguir les idees de l'extrema dreta i utilitzar regles discriminatòries per a augmentar el control... [+]

2024-02-29 | Euskal Irratiak
Otsailean 600 migratzaile lagundu ditu Irungo Harrera Sareak

Migratzaileen kopurua anitz emendatu da Irun eta Hendaia arteko pasabidean. Irungo Harrera Sareak ohartarazi duenez, otsailean 600 pertsona lagundu dituzte, iaz, urte osoan 2.700 izan zirelarik. Iragan urtarrilean, 2.700 etorkin heldu dira Kanariar Uharteetara, egunero 80... [+]


Divuit persones migrants van morir de mitjana l'any passat en el seu intent d'arribar a l'Estat espanyol
Caminant Davanteres és el balanç de l'organització no governamental en la nova edició de l'informe “Monitoratge Dret a la Vida”: 6.618 morts a la Frontera Euroafricana Occidental, entre ells 384 nens.

Eguneraketa berriak daude