Quin ha estat el resultat de la recollida porta a porta en Hernani, en la generació i reciclatge de residus, i quina valoració feu d'aquests resultats?

Marian Beitialarrangoitia: Cal tenir en compte el context. La quantitat de quilos de residus per habitant s'està reduint i el porta a porta s'ha posat en marxa en aquesta tendència. No obstant això, la recollida porta a porta ha aconseguit en molt poc temps augmentar el reciclatge fins al 83%, es recullen 115.000 quilos d'orgànic de molt bona qualitat, i amb això la baixada del rebuig ha passat de 400.000 quilos al mes a 78.000 quilos al mes. Això és real, les dades avalen. Perquè moltes vegades, els que s'oposen a aquest sistema parlen de turisme d'escombraries, però si prenem dades dels municipis veïns no es pot dir que la quantitat d'escombraries hagi pujat. A més, estem parlant de 300.000 quilos, això són molts camones plens d'escombraries.

Andoni Amonarraiz: Jo estic en contra d'aquest sistema i el ratifico amb el pas dels mesos. Quant al Reuso, tinc una incògnita: com és possible que Usurbil, amb 6.000 habitants, generi 67 tones, mentre que Hernani, amb 20.000 habitants, generi 69 tones de combustible? D'altra banda, la quantitat total de residus ha descendit de forma exajerada: Al juny de 2009 s'han comptabilitzat 672 tones enfront de les 434 de juny de 2010. Això no és una baixada, això és que les escombraries ha desaparegut.

I quina és la teva hipòtesi, Andoni?

A.A.: La reducció de residus també està en mans dels governs i les lleis, perquè les empreses redueixin els embalatges, etc. No obstant això, no s'ha donat cap llei d'aquest tipus, i el sistema de producció continua sent el mateix, com el fa el ciutadà que abans comprava els filets recollits en els vaixells. Jo crec que Hernani continua generant la mateixa quantitat de residus, i si ha baixat un 45,4%, aquesta quantitat és al carrer o s'ha anat a altres localitats. Per part seva, Marian ha dit que la qualitat de l'orgànic és molt bona. Com he llegit en la premsa [El Consorci de Residus de Guipúscoa] ha passat un avís a la Mancomunitat de Sant Marcos perquè l'orgànic que arriba a Lapatx és de mala qualitat.

M.T. : A mi no em valen els articles de la premsa, sinó els papers oficials. En l'última caracterització el consorci assenyala que la qualitat és del 98,4%. Imagina't la bona dada que aporta el Consorci quan sabem que està posant el major nombre d'obstacles a la porta a porta, quan estan fent caracteritzacions sense que nosaltres siguem presents, i quan s'estan fent l'endemà d'arribar a Lapatx amb la pèrdua que això suposa. I, tanmateix, és la dada que ha donat el Consorci. El que

fa el porta a porta és que un s'ocupi dels seus propis residus i una de les raons per a reduir-los és que els gremis ja no poden camuflar les seves escombraries en contenidors destinats a residus urbans. I parla de lleis: la primera llei diu que hem de recollir tot l'orgànic per separat, avui dia l'única cosa que fa possible és el porta a porta.

A.A.: I el cinquè contenidor.

M.T. : El cinquè contenidor no ho permet, perquè és voluntari, no obligatori.

A.A.: Però, segons les meves dades, tampoc es recull tot amb el porta a porta, han desaparegut 366.00 quilos i part d'això és orgànic.

M.T. : Cal demostrar que han desaparegut, i si no, no s'han creat.

 

Els ciutadans
que fan autocompostatge són molts més ara.

M.T. : Han passat de més de cent a gairebé set-cents. A conseqüència del debat sorgit, el ciutadà és més conscient que la seva actuació pot ser important per a treure l'orgànic del circuit.

A.A.: El porta a porta ha fet que en Hernani es parli molt dels residus. La gent ha vist que cal collar fort més el caragol amb el qual va al contenidor verd i s'ha creat el dilema dels dos sistemes de recollida: el porta a porta o el cinquè contenidor. És cert que el número d'hernaniarras que han decidit fer autocompostatge ha augmentat, sempre hi ha un graó inicial, veurem si es manté a aquest nivell, serà bonic si es manté.

Quins efectes pot tenir la gestió dels residus en termes de salut i medi ambient? El porta a porta s'estableix com a alternativa a la incineració...

M.T. : La porta a porta posa la salut per sobre de qualsevol altra cosa. El futur passa per generar menys residus per a anar a la profunditat de les escombraries zero. Ningú vol una incineradora contaminant al seu costat, es poden posar mil informes sobre la taula, però continuen sent els principals emissors de dioxines i furans. I jo no estic disposada a deixar la salut dels hernaniarras en mans d'un lobby incansable que busca fer negoci. La porta a porta, encara que té molts assoliments, deixa una part que no es pot reciclar, però també la incineradora. La diferència radica en el fet que el rebuig del porta a porta és inerta, mentre que la incineradora necessita un abocador contaminant per a recollir les cendres i les escòries. Si el porta a porta s'implantés en tota Guipúscoa, la incineradora no tindria per on menjar, per això els que estan a favor de la incineradora aposten pel cinquè contenidor, perquè en el millor dels casos suposa una taxa de reciclatge del 35%. Hernani rep en un dia la mateixa quantitat d'orgànic que els municipis majors que ell van rebre en un mes. D'altra banda, els contenidors del carrer són zones que perjudiquen l'olor i la salut, ja que no es respecten els horaris.

A.A.: Per a mi no és gens saludable ficar els residus en el congelador durant diversos dies, o que els treballadors els recullin manualment. A més, s'ha posat en marxa una zona de transferència els lixiviats de la qual s'han canalitzat per la canalització per a recollir la pluja, hi ha fotografies. Jo crec que és il·legal i el Govern Basc no ho sap.

I en la línia de la incineradora: no conec, avui dia, ni la incineració ni cap altre sistema per a acabar amb el rebuig. No ho diem només nosaltres, també a França, Alemanya, el Japó, Noruega... Tampoc és cert que sigui l'element més contaminant; les incineradores han estat l'objectiu principal dels ecologistes i per això han aplicat les lleis més restrictives a les emissions de CO₂, exigint que s'emetin deu vegades menys que a les cementeras. Jo no dic que no emetin, però sí que dic que emeten els cotxes, i per això no deixem de rodar.

M.T. : Tots podem posar llistes de pobles. Jo puc citar a un poble que abans d'instal·lar la segona incineradora ha posat el programa zero residus, començant per San Francisco. No es tracta de posar exemples, sinó de recórrer a una alternativa no contaminant.

És econòmicament sostenible aquesta recollida d'escombraries?

A.A.: Jo crec que és una catàstrofe. El manteniment del sistema anterior i la implantació del cinquè contenidor suposaria un cost anual d'1.660.000 euros. Des de la posada en marxa del porta a porta fins al 13 de setembre, dades de l'interventor municipal, s'han gastat 1.354.000 euros. No es comptabilitzen les hores extres dels funcionaris, ni les despeses d'ús dels vehicles; falten les despeses de tractament de la matèria orgànica; l'aportació a Sant Marco no s'ha calculat... I, no obstant això, falten 300.000 quilos d'escombraries que no sabem on estan.

M.T. : Quan s'estableix un sistema existeixen unes despeses d'inversió afegits que han de ser amortitzats en un termini. La viabilitat del porta a porta no es mesura pel menor o major despesa en la implantació del sistema, sinó per les despeses corrents anuals que aquest té una vegada consolidat. Hernani no es troba en aquesta fase. Jo sempre he defensat que el porta a porta és d'un altre sistema quant a despesa, però continuaria protegint fins i tot si fos més car, perquè crec que la sanitat no té preu.
No obstant això, aquí hi ha dos tipus de despeses: el que es genera per la recaptació i el que es genera pel tractament. La recollida porta a porta té una major despesa, per descomptat, no és el mateix recollir 7.000 penjolls que 50 contenidors, però genera més ocupació. Quant al tractament, el rebuig és la part més cara i no té res a veure amb el que pagàvem abans. I d'altra banda, com s'entén que qualsevol empresa privada composti una tona de matèria orgànica per 60 euros i que la Diputació cobri 100? Desgraciadament, el tema s'ha polititzat i sota hi ha una mica d'interès a abaratir preus, ja que els beneficis del porta a porta quedarien més presents. L'Ajuntament d'Hernani ha aconseguit incrementar els ingressos pel reciclatge d'envasos, paper i vidre en el municipi. A Catalunya només hi ha un poble que ha llevat el porta a porta –per una decisió política–, i tots sabem com els catalans controlen la pela. És cert que els càlculs inicials no estaven totalment adaptats, però és un sistema nou i jo estic orgullós de ser els primers.

A.A.: D'una banda, la Mancomunitat de Sant Marcos està pagant aquest preu pel compostatge de la matèria orgànica perquè no ha signat aquest conveni amb el Consorci [té a les seves mans]. Amb això costa un 25% menys, i nosaltres no ho hem signat. D'altra banda, ara sembla que el valor del porta a porta és la creació de llocs de treball. Una altra manera de fer-ho és llevar els ordinadors per a crear llocs de treball i escriure'ls manualment. M'agradaria saber quants mitjos mecànics i humans necessitarien tots els hernaniarras si deixessin les escombraries acumulades al carrer per a recollir tot en l'horari indicat. Però si no es compleix el porta a porta proposat inicialment, mentre que si s'estableix un sistema porta a porta amb horaris de recollida amplis, el cost és diferent.

M.T. : El sistema no ha canviat. Una altra cosa és que el càlcul no estigui totalment adaptat. Hi ha pobles que han necessitat tot l'any per a optimitzar el temps de recollida. De totes maneres, m'agradaria aclarir aquesta qüestió del 25%. En primer lloc, no és cert. El consorci, que en els primers mesos no havia cobrat un 25% més barat, ara l'està cobrant perquè sap que el que estava fent era il·legal. I en segon lloc, Sant Marcos no va signar el conveni, no perquè no va voler que l'orgànic es compostés un 25% més barat, sinó perquè li lligava les mans i passava el Consorci a tenir tot el control, la qual cosa sembla un monopoli.

I com afecta aquesta gestió al ciutadà en la taxa d'escombraries?

M.T. : Nosaltres hem dit que la ciutadania, malgrat pagar una gran taxa d'escombraries, no té dret a contaminar-la. Fins ara, part de la taxa d'escombraries l'ha pagat l'administració; seria difícil reduir-la a curt termini a la ciutadania, perquè primer hauríem d'aconseguir anar reduint la part que paga l'Ajuntament. D'altra banda, en l'actualitat existeixen diferents taxes: les persones que realitzen autocompostatge o les que han de portar els residus a la zona de recollida en zones rurals paguen menys perquè fan un esforç major.

A.A.: Seria ideal que la ciutadania pugui pagar tots els serveis que ofereix l'Ajuntament. Però jo crec que mai arribarem a això, tractar el rebuig és car, els ciutadans se sorprendrien si sabessin el cost.

M.T. : Diu vostè que és car tractar el rebuig. Serà encara més car amb el sistema d'incineració...

A.A.: És millor gastar els diners amb aquest sistema de tractament que tornar a dipositar el rebuig en els abocadors. Quan vam estar a Barcelona, al rebuig se'n deia “gairebé inert” i es pensava recollir-lo en les pedreres fent packs... Nosaltres fèiem la creu, això cal tractar-ho.

M.T. : Si li llevem la major part de l'orgànic i posem de veritat els recursos de R+D+i perquè els bolquers siguin autocompostables, no em dirà que no podem passar d'un rebuig del 20% a un 10%? No estic inventant, s'està fent en el món. Es podria inertizar i recollir en molts llocs més petits.

A.A.: Vostè em parla del futur. Tots estem d'acord que el rebuig ha de ser el més petit possible, i per a això proposo la conscienciació i el cinquè contenidor. Em refereixo a facilitar la vida als ciutadans que viuen avui i aquí, i no a perjudicar-los a costa de futurs problemes de salut. Hem d'utilitzar els mitjans actuals i millorar-los fins a arribar a l'ideal, però mentrestant no podem estar hibernats, hem de viure.

Com ha canviat la vida quotidiana dels hernaniarras el porta a porta?

M.T. : Es tracta d'un petit canvi de costums, però és tan petit que la gent s'ha anat adaptant molt aviat. Davant la crispació generada, la ciutadania s'adona que no és tan complicada. A mi la gent m'ha dit al carrer que és més fàcil, que és més pròxim per als majors... Hi haurà qui no vulgui fer bé les coses, però els que s'oposen al porta a porta no poden fer-ho. Això significa que es poden o no respectar les normes que s'estableixen per al poble, segons el gust de cadascun.

A.A.: Jo crec que hi ha una part molt important de la població que està fent desobediència civil i que estan molt consternats. Tu coneixes una realitat i jo conec una altra. Tenir escombraries a casa durant més temps que vulguis...

M.T. : A la meva casa no és així: tinc tres dies per a l'orgànic, per als dos plàstics... Jo trec el rebuig una vegada al mes, perquè no tinc obsessió per treure de casa el que jo he creat.

A.A.: Jo, si tinc les mans brutes, les rento. I tracte de mantenir la brutícia tan prop de mi com puc.