Quan penso en el port exterior que es pretén construir a Pasaia, en la perforació de Jaizkibel, en la construcció d'espigons fins al fons de la mar perquè els vaixells carreguin i descarreguin mercaderies, en la realització de connexions adequades amb carreteres i vies fèrries perquè les mercaderies arribin i surtin. No tinc cap dubte que la tecnologia tindrà molt de pes.

Sigui el que sigui, no vull que els joves que viuran dins de vint anys ho prenguin com un paisatge normal, com no el crèiem normal els que vam conèixer el desastre urbanístic d'Errenteria; no puc assegurar que la molla exterior sigui un desastre, però estic convençut que el preu que li cobrarà la mar a la nova molla no serà qualsevol.Els

monts Jaizkibel i Ulia protegeixen avui dia el port de Pasaia, mentre que la protecció de la molla exterior, sigui com sigui la inversió, no serà l'actual. Crec que l'esforç econòmic que es farà per a fer i mantenir nous suports serà enorme, per no dir desmesurat.

Però cal millorar, ampliar i adaptar la molla. Pensem d'una altra manera. Per què no pensar cap a dins més que cap a fora? S'està acabant la vida de la central tèrmica, per la qual cosa les terres que ocupa poden estar disponibles a curt termini; les terres que tenia CAMPSA a Errenteria estaven destinades a la construcció de cases, però per què no pensar
en una zona de molla de futur; les noves zones d'estiba i desestiba poden construir-se a través de patis que suren en el centre de la molla; per què no s'ensorra i està sobre la mar en connexió amb la molla de mercaderies; Per contra, donar un descans a l'orografia que tan alegrement hem transformat en les últimes dècades i treure, ordenar i renovar un major rendiment al que hi ha gràcies a l'esforç tecnològic és un model de desenvolupament que podem deixar a les generacions futures.

Però per a això Euskal Herria ha de funcionar com a poble. Estem preparats per a portar l'aeroport d'Hondarribia a Biarritz? O perquè els Ajuntaments d'Hondarribia i Pasaia col·laborin en matèria de molles?