El congrés Euskal Hiria celebrat al novembre de 2009 en el Palau Euskalduna de Bilbao a penes va tenir cabuda en algunes línies en els principals mitjans de comunicació. En aquest Congrés, no obstant això, el Govern Basc va presentar l'esborrany de les directrius que regularan la política territorial per als pròxims anys: Directrius d'Ordenació Territorial (DOT). Entre altres coses, dona més importància a les plataformes logístiques i a la mobilitat. Les

DOT actualment en vigor van ser creades en 1997 amb l'objectiu de servir de referència als plans d'ordenació de la CAPV, tant sectorials com parcials. Si un Ajuntament vol fer un poliesportiu, una Diputació una carretera, o el Govern Basc un parc natural per a l'oci, tot això tenint en compte el que posa en les DOT. Les DOT donen una funcionalitat a cada població, turisme, habitatge, residus, aigua, infraestructures, medi ambient... No obstant això, aquests ardits han passat desapercebudes.

Hora de revisió de les directrius

Les
DOT han de ser revisades o readaptades cada vuit anys per llei, i el Govern Basc ha començat a fer-lo. El director d'Ordenació del Territori, Alfonso Sanz, ha dit que hi ha raons per a dur a terme la remodelació: “L'estructura del nostre territori no ha canviat en la base, però en els últims anys han sorgit reptes que no existien quan es van escriure les DOT: canvi climàtic, innovació, reciclatge de residus...”. De moment, només es pot accedir a l'informe de reflexió anomenat Revisió Euskadi.net, presentat en

el Congrés de Bilbao. Vegara té experiència en aquest camp, ja que ha escrit directrius territorials de diverses comunitats espanyoles a través de l'empresa Taller d'Idees, entre les quals es troben les actuals de la CAPV. Per part seva, Vega va rebre el Premi Europeu d'Urbanisme 2006 amb el projecte Euskal Hiria Net. A la vista d'aquests antecedents, els experts han mirat amb lupa a Revieta, document en el qual es pot considerar la filosofia de la pròxima LAA. La teoria bàsica de la

Fundació Metròpoli és el “món de les ciutats” i el projecte realitzat per a la CAPV el reflecteix: Euskal Herria seria la “ròtula” dels eixos Milà-Lisboa i París-Madrid. En conseqüència, l'informe atorga gran importància al desenvolupament d'infraestructures de transport i logística (TAV, superpuertos, noves autopistes...). A més, l'informe parla de la innovació i de la “societat del coneixement” per a fer front a la competència “global”.

No obstant això, segons Alfonso Sanz, Berriskusketa no substituirà a les anteriors DOT, sinó que “les actualitzarà i ampliarà amb noves propostes”. Per exemple, en les directrius anteriors també es definia el “Sistema Polinuclear de les Capitals” i la reconversió actual reforçarà aquesta figura, però també es tracta de “una regió urbana policèntrica” més “equilibrada, diversa i interconnectada”, segons Sanz.

Crítiques a la revisió

Col·lectius socials, partits i sindicats han passat per sobre de les paraules i conceptes urbanístics de Berriskusketa. La conseqüència és que les noves directrius impulsaran la ciutat i prioritzaran les infraestructures. En el blog crític Hiripublika, dedicat a la disciplina urbanística, han escrit el següent sobre el Sistema Polinuclear de les Capitals: “Les capitals, els vèrtexs del sistema, es converteixen en l'origen i la destinació de les principals activitats, i l'obsessió és llavors reduir la distància entre els vèrtexs”. Els membres d'aquest blog han explicat que ni les directrius de 1997 ni la reconversió actual tenen en compte a les regions com a estructura orgànica i han convertit el territori interurbà en un mer “camp de transició”. De fet, una de les principals crítiques del sindicat EHNE a la reconversió de les directrius

és que convertirà als territoris rurals en espais de “oci”: “Ompliran el territori de ciment i ciment –diu l'advocada del sindicat Iratxe Arriola–. Tenim 240.000 hectàrees dedicades a l'agricultura, i necessitaríem quatre vegades més. L'any 2000 s'han artificializado 26.000 hectàrees i en 2009 van ser 56.000... Això és incompatible amb el model alimentari que necessitem”. Segons Arriola, els pobles més petits sortiran amb aquestes DOT dels afectats, “el sistema polinuclear els portarà una gran pèrdua de personalitat”. Però les crítiques d'EHNE no es limiten a això. Segons ha explicat el sindicat, els qui han remodelat les DOT preveuen un mercat “global” per sobre del “local”, i atès que el flux entre regions s'incrementarà, “caldrà construir noves infraestructures de transport, cada vegada més compactes i amb major capacitat”. EHNE posa com a exemple el que es proposa per a l'aeroport de Bilbao. L'informe de Vegara avisa d'un gran hub –anglicisme per a referir-se als aeroports en els quals es realitzen nombroses transferències– intermodal en aquest aeroport, relacionat amb l'estació del TAV i el port marítim.El

Govern Basc nega que la remodelació acceleri el procés d'urbanització: “La revisió assenyala expressament que el manteniment de l'ús actual és el més desitjable per a les zones rurals”. A més, Alfonso Sanz ha explicat que la remodelació no proposa la construcció de grans infraestructures ja existents, sinó una millora de la “funcionalitat i integració” de les actuals. A més de

la reconversió de les DOT, molts han qüestionat la seva aplicació fins ara, al·legant que s'han utilitzat per a fins justos i contraris als que van néixer. Dani Maeztu, expert en temes mediambientals i membre d'Aralar, ha criticat durament el desenvolupament de les directrius que s'han desenvolupat fins ara. En la seva opinió, les DOT “són com tenir un Quixot en xinès”. Diu Maeztu que tenien esperances que amb les DOT es treballessin estratègies de manteniment dels espais rurals: “Però els plans sectorials que haurien de regular aquestes qüestions no han vist la llum. En el seu lloc, les DOT han servit per a donar suport a les activitats que alimenten l'actual model de desenvolupament”.

Com s'ha realitzat la participació?

El
Govern Basc ha donat a conèixer la reconversió de les DOT entre les institucions: el Consell Assessor de Política Territorial, el Fòrum d'Experts, el Fòrum Municipal... De moment, l'única oportunitat oberta per a conèixer la remodelació de les directrius va ser el congrés Euskal Hiria que es va celebrar l'any passat a Bilbao. L'escassa participació de la ciutadania ha estat molt criticada pels qui s'oposen a aquesta remodelació. No obstant això, el Departament de Planificació Territorial ha assenyalat que el procés encara no ha començat i que la participació ciutadana encara no s'ha obert, “això es farà en el seu moment”, ha dit el director, Alfonso Sanz, qui ha afegit que per a això s'utilitzaran “les noves eines de treball actuals”.

Abans de completar la Revisió de Directrius, el Departament de Medi Ambient va encarregar un informe a cinc experts per a conèixer l'evolució i valoració de les DOT. El Govern Basc diu que aquests informes van ser tinguts en compte per a la revisió de l'OPE. Tots els experts coincideixen que les DOT tenen una gran importància per a dur a terme la política territorial i en la necessitat de reconversió. No obstant això, aquests informes es mostren més rigorosos amb algunes observacions. Per exemple, segons el catedràtic de sociologia Jon Leonardo, fins ara s'han saltat les normes per a protegir els espais rurals: “D'aquesta manera, els nostres pobles rurals s'han convertit en un espai per a dormir d'alt standing”. El professor de la UPV/EHU José Allende també parla de la necessitat de recuperar els sòls agrícoles i de la màxima de “producció local, consum local”. Les

DOT no es “canviaran”, sinó que es “remodelaran”. En conseqüència, els passos a donar són molt més senzills: una vegada definits els punts a modificar, i després de passar pel Consell de Govern, s'aprovarà per decret. Segons ha explicat el Departament de Planificació Territorial a aquest setmanari, podria transcórrer al voltant d'un any fins que es culmini tota la tramitació.