Quan li vaig dir que anava a fer una recerca sobre els mitjans cubans, aquest pedigrí turista de l'esquerra va deixar anar un acudit: “Serà un dia de treball, no?”. Perquè aquest cacerolito a favor del bloqueig mediàtic vol ajudar a difondre el mite del mig únic. Però en un país d'onze milions d'habitants, els mitjans de comunicació són més d'onze. I no crec que en les seves línies editorials hi hagi menys pluralitat que en les d'aquí.L'Afegitó

és l'invent dels primers anys de la revolució cubana. Curiós dret dels treballadors dels mitjans de comunicació: escriure la notícia com mana l'amo del periòdic, com aquí, però després en un comunicat: “Aquesta notícia no és del tot certa, i el periodisme va en contra de l'ètica”. Si això existís al nostre voltant...

És molt difícil lluitar contra els mites. La majoria dels mites s'utilitzen per a mantenir el sistema de poder vigent, el poder econòmic, polític, simbòlic... I si el bloqueig contra el poble que han condemnat en aquests 50 anys anés genocidi? Dona espai, paraula, recompensa a qui ajuda a difondre els bons mites que necessita el poder mediàtic.

Després d'unes vacances a Mèxic, el nostre turista parla de l'artesania com a asteca i pebre. Ni una paraula dels periodistes allí morts, de la pobresa capitalista. Per contra, a la volta de Cuba ha reivindicat "el canvi polític" en nom de la democràcia i la llibertat. Déu meu! El País Basc

també ha comptat enguany amb la presència de nombrosos turistes. Què podria escriure el turista accidental sobre les cues que estaven a principis d'estiu per a renovar el passaport –la burocràcia a Cuba?–. O, veient el periòdic que més es llegeix en Bizkaia, tindria clar quin és el servei més anunciat aquí, on està

l'esclavitud sexual? Cuba i Euskal Herria no són monocolores. Tots dos pateixen sobresatisfacción en els mitjans de comunicació. Cadascun haurà de decidir si vol el canvi de rumb o no el farà sense els propis turistes.