Jakes Bortairu, és el coordinador d'AEK en Iparralde. “Mai es va fer el treball intens i rigorós que enguany han realitzat Erramun i Battittu [Baix i Coyos]. Per tant, en aquest moment en el qual AEK compleix el seu 30 aniversari, va haver-hi un treball d'aquest tipus”. Les dades no revelen una gravetat inesperada, però sí algunes afirmacions i negacions d'intuïcions. L'objectiu principal de l'estudi dels autors Baxok

i Coyos ha estat analitzar la relació, els comportaments i les creences dels immigrants en Iparralde amb el basc, sobretot el treball quantitatiu. En 2006 Ipar Euskal Herria comptava amb 288.362 habitants i entre 1999 i 2006 va guanyar 14.665 habitants, principalment gràcies a la població immigrant. D'una banda, la majoria dels immigrants coneixen una de les dues llengües principals del país, el francès, però no el basc. D'altra banda, cada vegada tenen més pes en la demografia, per la qual cosa és important analitzar la relació de la població immigrant adulta amb el basc, tal com assenyala Bortairu, “en el moment en què estem treballant en el pla estratègic d'AEK dels 4/5 anys que han arribat, per tant, aquest treball és una aportació molt adequada”.

2.607 alumnes/as responen

Els
autors han acudit a l'AEK d'Ipar Euskal Herria per a realitzar una recerca sobre els alumnes immigrants en basc, institució que reuneix la majoria dels adults que estan aprenent basc en Lapurdi, Baixa Navarra i Zuberoa. Des de 1994 AEK demana als estudiants, immigrants i autòctons que responguin al qüestionari. Baix i Coyos han pres les bases de dades de les quinze escoles nocturnes dels cursos 1995-1996, 2002-2003 i 2008-2009. S'han utilitzat 2.607 fitxes d'alumnat –més estudiants en aquests cursos, però no totes les fitxes han estat útils–, d'immigrants i autòctons, i s'han comparat sistemàticament les dades dels uns i els altres. En alguns casos les diferències entre els dos grups són molt petites, però en uns altres s'aprecien diferències.L'estudi

recull aspectes com l'edat, la situació laboral, la professió, el nivell de basc i el coneixement del basc en la família, en els amics, en el treball. A més, les motivacions i els objectius de l'alumnat tenen una part sòlida. Se'ls han donat les vuit possibilitats de motivació per a aprendre basca, i han fet el mateix amb els objectius que tenen en aprendre basc, se'ls han donat deu oportunitats.

Motivacions

Les raons per les quals
es vol aprendre basca no són les mateixes per a ser autòctona o ser immigrant. Els més triats pels alumnes de l'escola van ser els següents: Comunicació amb els euskaldunes (60%), Identificació personal (46%). En el grup central inclouríem: Per a adquirir la cultura basca (33%); perquè jo estimo les llengües (24%); i perquè els meus fills estan aprenent basc (16%), tenint en compte que un 40% dels alumnes té nens. Les motivacions menys triades són les següents: Integració al País Basc (12%) i captació o modificació d'ocupació (11%). Per contra

, l'alumnat immigrant ha optat per la comunicació amb els Euskaldunes (65%), l'adquisició de la cultura basca (57%) i la integració al País Basc (46%). Li segueixen Estimar el basc (37%); Captar la identitat (20%); i Perquè els nens estan aprenent (18%), tenint en compte que el 56% de l'alumnat immigrant té nens i nenes. En últim lloc ha quedat la raó Trobar una ocupació (11%).Per tant
, les respostes relacionades amb la identitat apareixen en primera línia, però hi ha diferències en les respostes dels alumnes autòctons i dels alumnes immigrants. Els seus alumnes busquen arrels, la seva cultura és l'eix d'aquesta, mentre que els immigrants tenen com a objectiu la integració al País Basc. En general, les motivacions sobre la identitat tenen més pes en les persones immigrants, potser perquè les autòctones ja s'autodefineixen com a ciutadanes i ciutadans bascos. Les motivacions pràctiques –comunicació amb els bascos, transmissió a nens, cerca d'ocupació...– han estat posades en segon pla tant pels immigrants com pels autòctons. No obstant això, el motiu pel qual es comuniquen amb els vascoparlantes ha estat el primer en la llista de vuit grups, i l'últim a necessitar el basc per a treballar. Potser aquesta última opció significa que tots dos grups coneixen la realitat del mercat laboral en Ipar Euskal Herria i que són conscients de l'escassetat de llocs de treball en els quals el basc és necessari.

Objectius

Baix i Coyos han aprofitat les dades de 803 alumnes i alumnes del curs
2008-2009 per a conèixer els seus objectius. Els alumnes tenien deu objectius a triar i podien triar més d'un. Tant la persona autòctona com la més triada pels immigrants ha estat l'objectiu de conversar amb els Amics (veure taula en la pàgina adjunta), i la menys triada ha estat la d'aconseguir una professió de Basca. Quant a la resta dels objectius, no estan d'acord els immigrants amb els autòctons. Per als autòctons, el segon objectiu més important és que el basc s'aprengui tant com el francès, mentre que els immigrants han situat en segon lloc l'objectiu d'entendre els mitjans. En definitiva, sembla que els immigrants es conformen amb menys capacitats comunicatives i que els autòctons busquen una major capacitat. No obstant això, els dos grups han donat molta importància als objectius relacionats amb la comunicació oral, i altres, com la transmissió del basc als nens i l'aprenentatge del basc per a accedir a la professió, han quedat relegats.