El meu oncle deia que era el treball el que més es feia contra el seu voluntad.se diu que menjar és extremadament difícil de resistir i que les feines que es requereixen havent dinat no són fràgils, especialment entre les dones. He sentit també alguns homes llegir tots els periòdics corresponents al període de les seves vacances, mentre s'esplaiaven. Quin alleujament anava a tenir!

Doncs bé, enguany nosaltres hem passat la meitat de les vacances pels hospitals. Eren flames que cremaven Rússia o Portugal, mentre que en la nostra la febre ens abrasava. Es desconeix si és germen, bacteri o virus. La incertesa ens produeix asfíxia, però l'actitud dels treballadors, el saber per a què estan, la consciència, l'humor, la proximitat, l'ambient i l'humor, ens fan creure en l'esforç que estan fent i tenim l'esperança total de donar els seus fruits. S'ofenen tant com nosaltres per no poder obtenir els bons resultats que es volen, i el cansament d'aquesta impotència és la necessitat de treballar a l'esquena. Humà i humà.

Vaig conèixer a un petit rodamon asturià que en temps de contraban havia portat del ruc d'Àlaba i el que necessitaven a la nit i que havia estat expert a tornar a casa, ell treballava per a la família. No va aprendre a parlar basc, ni tan sols en el contraban, però la humilitat i la cara que posava, l'instint d'atreure o seduir a la gent mai li va fer sentir-se en el bàndol oposat entre nosaltres. Aquest temperament es mantenia en peus i despert quan passava la nit treballant en les tenebres i es veia obligat a aixecar-se d'hora per a anar a treballar a camp o prada; en cas contrari, els arengs (segons les seves pròpies paraules) notaven ràpidament qui havia passat el que no havia de passar la nit. Segons ell, la primera regla del seu negoci havia de ser la següent: “Has de fotre al client però acontentar-te”. A nosaltres no ens va ensenyar com es fa això o no encertem a aprendre.Una

vella de Zegama, veient que no hi havia ningú més que ella, va obrir la porta del carnisser del poble i li va dir: “Eunon, estàs sol? Llavors geoxeo torkonaiz”. Al diable! Tornar una vegada fora de casa sense saber els rumors, notícies o notícies d'aquell dia? Ni parlar! El Gaur Egun, el Telenotícies i el Noticiari de la Bellesa Social, li arribaria. Li agradava la font de notícies interactiva, i no les històries de sempre que algú les empenyia o no com un sabueso. Però estic segur que, a pesar que la carnisseria hagués marxat, el carnisser hagués servit bé a la vella.

Lazkao Txiki també em va respondre que “ser savi és saber estar on s'ha anat”: avui en el menjar amb els pastors del Goierri i demà en el menjar del claustre de Leioa. Ni una ni dues, prosseguien: “Saps qui era Einstein?”. I sense temps per a contestar, detallant els detalls: “Perquè Einstein anava una vegada al tren, i demanava bitllet el revisor. Furga en les seves butxaques! : “Tranquil, viatges tots els dies en el mateix tren i sempre tens un bitllet. Confio en ell”. Mitja hora més tard, després de passar el tren de dalt a baix, veu a Einstein traient i buscant llibres, papers, trepetas... “Però ja t'he dit que tots els dies viatges en el mateix tren i sempre amb un bitllet i...”. “No, no –Einstein- no em refereixo a tu, necessito jo mateix per a saber on baixar del tren!”. Això és fer el treball. Quan li vaig demanar entrevista a Lazkao Txiki, em va dir: “Bé, cent vegades abans que les preguntes...”. No vaig passar quinze bon dia buscant una pregunta que ningú li havia fet mai. Però era digna d'ella l'actitud que m'havia mostrat durant tota l'entrevista.Cada actitud i cada

somriure que hem rebut aquests dies, tant a l'hospital de Zumarraga com en el de Donostia, ens ha donat vida. Sí Olatz, Felix, Laparra, Aldama, Aitziber, Mertxe... no sé si sabeu la vostra actitud de treball, dolçor, la qual cosa cada somriure ens cura. Són llocs estranys –afortunadament– per a nosaltres, i quan anem nerviosos, atapeïts, angoixats, encara que per a vosaltres sigui poca cosa, el tracte, la paciència i la proximitat que ens heu donat ens val tant com el millor medicament. Gràcies a tots i a totes. Ho feu meravellosament.

Nota: Encara no sabem com acabarà la nostra història, però a qui fa l'esforç se li deu la seva i, encara que no es pugui dir gens segur, encara que sigui el final, sempre recordarem això: el vostre humor... en el treball.