Canvi, canvi, canvi… El PSE va prometre una Euskadi diferent dels electors constitucionalistes de la CAB en la campanya electoral de l'any passat. Després, després de la seva arribada a Ajuria Enea, Patxi López s'ha referit una vegada i una altra al mateix lema: És l'eix dels beneficis que el seu govern està aportant, el canvi feliç. Tal com estava anunciat, EITB va ser un dels organismes públics que va començar a sofrir el canvi de forma més ràpida. El resultat és ben conegut: en aquest any passat, a mesura que la graella d'ETB –deixarem per a un altre costat l'anàlisi de la ràdio– anava canviant respecte al que estava en l'era jeltzale, les crítiques han arribat gairebé per tots els racons a la ponència d'Alberto Surio. El

reportatge se centra en el fet que la metamorfosi de la línia editorial d'ETB hagi produït ja suficient tinta per a omplir una piscina olímpica. Convé recordar, no obstant això, que ningú hauria de sorprendre's per aquests canvis. El lògic en un sistema en el qual els mitjans de comunicació públics són tan dependents del Govern de torn, és això. Tanmateix, el problema s'aguditza quan el canvi redueix la qualitat del producte, mesura amb criteris suprideológicos. I aquest és el tema d'aquest reportatge.

La relació entre ETB i les productores

Abans de res, aclarim una mica de què estem parlant. És sabut que una cadena de televisió, pública o privada, no pot crear per si sola tota la programació que emet en el seu moment. Un model que no es podria mantenir econòmicament. Les televisions necessiten de les productores, però també al revés: el sector de les productores, no totes les productores, necessita de la televisió. Dels dos sentits d'aquesta simbiosi, un és l'establert per la legislació, almenys en l'Estat espanyol i en les cadenes públiques. Així, ETB està obligada a ser el suport, tractor, del sector audiovisual basc. La llei espanyola de l'audiovisual, vigent des de maig, ho ha ratificat i reforçat en part, en augmentar els percentatges que les televisions han de destinar al finançament de nous projectes, encara que en alguns casos s'ha produït un retrocés. La qüestió és que aquesta mesura, en si mateixa, no allibera les productores de l'angoixa.

El sector audiovisual és generós en la CAB. Quan diem que hi ha moltes empreses, no que visquin en l'escuma. És el contrari, excepte excepcions. Tots els professionals de la zona consultada, cadascun amb els seus matisos, coincideixen que hi ha massa productores. La pròpia televisió fa que la CAB tingui un gran sector audiovisual, però la vaca no dona llet per a tots, ja que només té quatre braguers. En altres paraules, ETB no pot emetre més de 24 hores al dia. A això cal afegir que els seus braguers són relativament petites: d'una banda, la crisi ha provocat una reducció pressupostària i, per un altre, té una sèrie de programes de llarga durada a la graella, que consumeixen moltes hores que no poden aprofitar altres vedells. I en tercer lloc, l'obligació d'impulsar el sector no implica que ETB doni menjar a totes i cadascuna de les empreses.

ETB, essencial per a les productores

És
fàcil deduir que en aquest context no totes les productores produeixen productes per a la televisió. Alguns tenen com a únic camp de treball el cinema, uns altres els dos, i alguns dels més petits ni l'un ni l'altre: viuen dels pocs pans que queden fora d'ell. Hi ha més de 60 empreses al País Basc –poques a Navarra i gairebé cap en Iparralde–, i prop de dos terços pertanyen a l'associació de productores IBAIA, la majoria de les quals treballen per a ETB. Segons el president d'IBAIA, Joxe Portela, “la majoria de les productores diuen que no és bo que hi hagi tantes empreses per al sector, ja que no hi ha grans productores. I molts saben que per a ells és impossible començar a crear productes per a la televisió”. En qualsevol cas, Portela diu que el sector menja sobretot d'ETB. També part del finançament necessari per a fer cinema, al cap i a la fi, surt de la butxaca de la televisió.

L'Associació de Productors Bascos (APV) reuneix un terç més de les productores basques. Els que treballen al cinema són els grans protagonistes, però el món de la televisió no els és aliè. En paraules del president Carlos Juárez, “el nombre de productores que hi ha aquí és impressionant, la remodelació que han sofert altres sectors està pendent a Euskadi. La llei obliga a ETB a ser el motor de l'audiovisual en la CAPV, però amb tantes empreses hem de començar a ser conscients que hem de treballar amb criteris de competitivitat i no podem viure d'una única cadena de televisió”. Per a Juárez, la solució és competir en el mercat nacional. Els responsables de diverses productores basques ens han dit, no obstant això, que es tracta d'un treball immens i amb molt pocs resultats. Les grans cadenes privades són sobretot un camp prohibit, ja que només treballen amb unes poques productores amb seu a Madrid. Difícilment accepten noves idees externes.

Una nova era

En
aquest context es va produir el canvi de direcció d'ETB, fa catorze mesos. Les primeres mesures es van adoptar amb rapidesa per part de l'equip d'Alberto Surio, no amb poques polèmiques, però la programació, en general, va trigar més a començar a notar el canvi. Entre altres coses, perquè havien de respectar els contractes signats per l'anterior direcció amb les productores de productes. Les

productores van rebre informació directa de les intencions dels responsables d'ETB el mes de febrer d'enguany. Segons ens ha explicat el president d'IBAIA, Joxe Portela, “ens van cridar tant a nosaltres com a l'OPE a una reunió on ens van dir que canviarien la política fins llavors: obririen les portes a totes les empreses i no sols a unes poques com l'anterior direcció”. L'assumpte no era completament nou. L'avançament d'aquestes intencions va tenir lloc al novembre de l'any passat en el Parlament Basc. Segons va indicar, volia reduir el volum de contractació de les tres productores que més treballaven en ETB, evitant així els riscos d'una concentració excessiva. D'una banda, el fet que aquestes productores se sentin excessivament còmodes, que facin un treball pitjor i més car; i, al mateix temps, que unes altres es vegin excloses. El director d'EITB no va esmentar cap nom, però és ben conegut el nom de les productores que més han treballat amb l'anterior direcció, sobretot perquè ETB els va donar a conèixer en el Parlament Basc al gener de 2008: 3Koma, Baleuko, Pausoka, K-2000, Orio Produkzioak i Hostoil (branca basca de la Globomedia espanyola). Tres d'aquestes sis empreses, segons Surio, es van emportar en 2008 el 62% del pressupost d'ETB dedicat a la subcontractació.

La ideologia mana en la televisió pública?

Els canvis en la programació de l'últim any han afectat sobretot –en alguns casos molt clarament– a la facturació dels citats, en la mateixa mesura en què han engreixat la d'uns altres. Des del PNB s'ha criticat que l'únic objectiu del canvi és afavorir a les productores que estan prop del PSE. En la mateixa línia ens parla, off the record, responsable d'una d'aquestes productores: "Han posat als seus afins i han castigat els nacionalistes, siguin del PNB o no, i als nacionalistes". El procés de plantació és ideològic”. Les fonts d'EiTB ens han assenyalat

que “això no és en absolut així, no hi ha exclusió ideològica; totes les productores tenen lloc en funció de la qualitat del producte que presenten”. En línia amb la compareixença d'Alberto Surio al novembre, la resposta d'EITB posa l'accent en la importància d'ampliar les oportunitats a tot el sector i no sols a uns pocs, i encara que no ho digui expressament, dona a entendre si l'exclusió ideològica no era la que feia l'anterior direcció. “La programació que oferim ha de ser reflex de la societat i la societat és plural”. Com a exemples que no es mouen segons criteris merament ideològics, recorden que en Iparralde s'ofereix ara més informació i programació en basca que l'anterior direcció –que cada diumenge estrenen el nou programa Orena Astekaria d'Iparralde–, encara que alguns van anunciar que la informació d'Iparralde desapareixeria. Davant això, alguns sospiten que les protestes que es van dur a terme quan la seu de Baiona va estar en dubte li van portar a donar a EITB l'atenció que necessita.

La clau està en la qualitat

EITB fa referència a la qualitat, i és en aquest aspecte en el qual la demanda del productor anònim més amunt esmentat es trasllada principalment. Per a ell, no és criticable que la direcció d'ETB hagi llevat el treball a algunes productores i li ho hagi donat a unes altres. El criticable és que en fer aquest canvi s'ha actuat sense criteris de qualitat.

“Dir que obriran les portes a totes les productores és una manera de parlar. S'han precipitat, volent canviar tot, destruint totes les estructures existents”. El pitjor, segons el mateix interlocutor, és que no s'han substituït aquestes estructures per unes altres, o, en el millor dels casos, que les que s'han posat siguin massa febles. En definitiva, moltes productores no saben ara a on acudir per a relacionar-se amb ETB, i amb l'anterior direcció, encara que no tot perfecte, era clar quins eren els canals de comunicació.

Si ens fixem només en l'exigent llei de les audiències, és evident que l'aposta de Surio està fracassant. El PNB s'està bolcant a l'oposició, i els mitjans del Grup Notícies, que té el seu ressò, no deixen passar una setmana sense llançar algun torpede a la línia de flotació d'EITB. “La televisió de Surio és d'un sol dígit”, deia en alguns dels seus periòdics un títol publicat al febrer, alguns dels programes més emblemàtics d'ETB –Uyyyyy! i Euskadi Directe, precisament, per a assenyalar que no arriben al 10% de share. Un altre que s'ha convertit en símbol, per a malament, Aspaldiko, d'Antxon Urrusolo, a penes supera aquesta quantitat, com es deia en la mateixa notícia. Els tres han estat produïts per productores que no han treballat per a ETB durant molts anys.

Les audiències baixen

Des de febrer les coses no han millorat: el nombre d'espectadors continua descendint. El Govern Basc ja no pot resistir l'argument esgrimit per la Consellera de Cultura, Blanca Urgell, al novembre del passat any: “El descens de l'audiència és l'herència que va deixar l'equip anterior”. Les dades fredes indiquen que la majoria dels programes que ha estrenat ETB han obtingut pitjors resultats que els que ja tenien en el mateix horari. Seria un error mesurar l'èxit i el fracàs sol en funció de l'audiència, més encara en una cadena de servei públic, on la qualitat i l'adhesió en la televisió no van sempre juntes. L'opinió de qui escriu això, tanmateix, és perfectament comprensible que els espectadors s'escapin de la majoria dels programes que ETB ha anunciat amb gran baluern en els últims mesos. La televisió és una opinió compartida amb molts crítics.

“Sens dubte, des de fa un any EITB està en boca de tots”, ens han explicat els representants d'aquesta televisió, “el panorama de la televisió està canviant constantment. El naixement de la TDT ha suposat una revolució, la televisió es divideix en múltiples porcions i no són temps fàcils. És clar, a més, que la conjuntura econòmica influirà en la programació i això suposarà, com no podia ser d'una altra manera, retallades. La programació per al pròxim curs no està dissenyada, però alguns ja donen per descomptat que aquest o un altre programa no continuarà. Treballar així i tirar endavant les iniciatives i iniciatives que vulguem no és fàcil”. Els timoners d'ETB

no viuen, com és lògic, d'esquena a les dades d'audiència. S'han mogut, s'han començat a moure, i les primeres mesures anunciades tindran com a objectiu recuperar als espectadors perduts per ETB1. A partir de l'informe del grup de treball coordinat pel director de Radi Euskadi, Joseba Arruti, EITB assegura que s'avançarà en la recuperació de la primera cadena a mitjà termini. L'aposta més forta és un magazín que durarà entre quatre i cinc hores i s'emetrà els dies laborables. Quatre o cinc hores... Torna a recordar la metàfora dels braguers. Com

ja hem esmentat fa temps, no serà en va recordar les paraules del productor anònim que hem presentat més amunt, ja que al seu judici l'ocorregut amb el programa d'Urrusolo reflecteix molt bé el canvi que s'està donant en ETB, i no sols per una pluralitat ideològica molt de menor que el programa que ha substituït (Passa-ho). “Algú pot dir que Urrusolo ha estat abandonat pel seu pensament. És possible, però llavors, on ha estat tots aquests anys? Si és un bon professional, com és que no ha treballat enlloc durant tant de temps?”. A això cal afegir que la productora d'Urrusolo, Plugim, té signat un contracte fins a desembre d'enguany. “Amb la direcció anterior s'establien una sèrie de condicions: si després de tres actuacions les audiències eren molt dolentes, es revisava el contracte. Podria succeir que el programa seguís endavant –en definitiva, ETB és pública–, però podria haver estat que no”. La crítica va més enllà: “En general, la gent que compon la nova direcció d'ETB té poca experiència en aquesta mena de treballs. I això es reflecteix en els resultats”. Més d'un que coneix de prop el món de la televisió –tan a prop, que no és convenient que el seu nom aparegui aquí– ens mostra la mateixa convicció. EITB no ens ha contestat res d'això.