El futur es buida en l'univers basc. Encara que alguns dels quals es consideren demòcrates de tota la vida volien que l'esquerra abertzale aterrés en la pista que els agradava, l'esquerra abertzale, seguint el debat intern, ha agafat la drassana de l'Euskalduna. I no per a mullar-se en solitud, sinó en col·laboració. En el camí de l'Estat Basc, els viatgers volen compartir les condicionis soci-polítiques que fins ara s'han anat creant per separat, portant a la senda d'aquesta aposta una confrontació fructífera, pensant que no totes les confrontacions són així. En la declaració de Pamplona d'abril es recull, per exemple, la situació reforçada per l'augment de la situació de bloqueig.

No sé si l'Estat és l'estructura necessària per a una societat sana en el món de la utopia, però deixant a un costat els futurs, tinc clar que ara com ara, demà passat, els bascos vam necessitar un Estat per a continuar sent-ho. Més encara, si volem apostar, des de la proximitat, pel canvi, per crear unes altres referencies soci-politicoeconòmiques, tant a nivell intern com extern, en aquesta Europa servidora del mercat omnipotent en totes les seves bases; i més en temps de crisi. Rumb a l'Europa dels pobles. Els passatgers no falten avui a Europa. L'Estat

i el poder. Els canvis més importants, per la seva grandària i extensió, han de realitzar-se des dels centres de decisió, aglutinant els múltiples canvis que es produeixen dia a dia i lloc. Per tant, l'esquerra ha d'aconseguir el poder suficient com per a fer front als poders econòmics que operen per fora i per dins. En aquest sentit, es tracta d'oferir a la societat basca una oferta política completa, creïble, amb l'objectiu d'engreixar i mobilitzar a la majoria social. Les

apostes em representen amb un triangle l'espai polític cap endavant dels països bascos. Constitucionalistes en un vèrtex, en defensa de la pell de toro, excloent la confrontació esquerra-dreta. En un altre vèrtex de l'esquerra sobiranista en marxa, en el camí de l'Estat Basc entrant a un ampli moviment independentista per l'esquerra en diferents àmbits, ja que en aquest camí no es pot deixar de costat la confrontació ideològica perquè l'Estat Basc no sigui el reflex del statu quo dels Estats d'avui. I en l'altre vèrtex, el nacionalista, en el vèrtex que no té centralitat, l'objectiu de la gestió en aquesta comunitat d'ampli mercat.Els

companys de viatge de l'esquerra sobiranista, siguin els que fossin, tenen molt a fer, ja que el full de ruta polític troncal en la via de l'Estat ha d'incorporar també les vies socials, econòmiques i ecològiques entorn d'uns mínims, i fan falta uns pocs mínims per a un altre model social en la via de l'Estat. Potser alguns han vist el document d'Euskalduna coixejant pel peu de l'esquerra. I potser alguns d'ells no poden mostrar un currículum molt clar d'esquerra, almenys fins ara, ja que, com tants uns altres, es posa a prova l'olla de cadascun. Bé, tots en aquest vèrtex s'agafen a l'esquerra, alguns amb l'adjectiu i tot. Hi ha, almenys, un punt de partida per al debat! Perquè la lluita ideològica és fonamental, com la institucional i l'activació de la ciutadania. Col·laboració en consensos. El respecte mutu en les discrepàncies, més enllà de les que s'han donat fins ara, en les discrepàncies que es revelaran en els debats profunds a realitzar.