Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Turquia, potència d'entrada Europa restaurada

  • En l'oest, inclosa Europa, es reconeix l'estatus de les noves potències al Brasil, Rússia, la Xina i l'Índia. Però no a Turquia, probablement a causa de molts prejudicis. Però és la 17a economia més turca del món, podria ser la dècima en 2050, tindran la clau dels tubs energètics per a Europa i s'han convertit en potències d'Orient Mitjà.
Irudian Recep Tayyip Erdogan "“ezkerretan"“ Turkiako lehen ministroa, Israelgo presidente Shimon Peresi errieta egiten Gazan armada israeldarrak egindako sarraskiagatik. Suitzako Davosen gertatu zen 2009ko urtarrilaren 30ean, munduko politika eta ekonomiako agintariak biltzen diren konferentzian. Ondoko egunetako deklarazioetan Erdoganek berak goxatu zuen gertakizunari esanahi ezberdinak irakurri zitzaizkion. Dudarik gabe Gazako herritarren defentsa egin zuen Erdoganek, baina bere haserreak bazeraman Turkiaren aldarrikapena ere berekin: solasaldia gidatzen zuen moderatzaileari errieta egin zion aurpegiratuz ez zegoela eskubiderik "Shimon Peresi 25 minutu emateko eta niri 12". Israeli Turkiari baino minutu gehiago eskaintzea, alegia. Europar Batasunerako sarbidea kasik itxitzat emanik, Ankarako gobernuak Ekialde Hurbileko potentziatzat onartu dezaten nahi du.
Després de preguntar a Recep Tayyip Erdogan, Google et mostra la reprimenda de Davos, de 30 de gener de 2009: en una taula rodona en la qual estaven reunits els principals líders mundials, Shimon Peres crida a l'assassí i marxa. La història recordarà a Erdogan, Peres i Gaza, entrellaçats pels israelians durant aquestes setmanes. Però qui escolti amb atenció el vídeo de tres minuts i mig s'adonarà que la protesta d'Erdogan també tenia la seva segona essència: A Shimon Peres li van deixar parlar 25 minuts i a ell només 12. A les autoritats turques no se'ls tornarà a fer res d'això.

Jhon Feffer, director del Foreign Policy In Focus, organisme nord-americà de recerques internacionals, acaba d'analitzar en un article molt sucós la nova força dels turcs en la zona avançada de TomDispatch: Stealth Superpower. How Turkey Is Chasing la Xina in Bid to Become the Next Big Thing, traduint al basc lliurement “Superpotència prudent. Com està Turquia intentant atrapar a la Xina perquè sigui el pròxim gegant”.

No és exagerat comparar-ho amb la Xina? Sens dubte, si ens fixem en el nombre d'habitants. Però Turquia ja és la 17a economia més gran del planeta, que en 2050, segons molts, estarà entre les deu més grans. Durant els anys que ha passat dins de l'OTAN ha desenvolupat un exèrcit de gran força i en breu una part important de l'energia que Europa consumirà passarà per Turquia.

Encara en la imaginació de la majoria dels europeus se'ns parla dels “turcs” i se'ns mostra el dóner kebab, els basars per a turistes i els treballadors immigrants. Els türks són els que en el folklore basc fan de mal ull en les pastorals de Zuberoa, segurament un record de l'època imperial dels otomans. Però, al marge dels tòpics, amb 72 milions d'habitants, i en plena expansió, Turquia busca el seu lloc en el món actual.

Keffer ha destacat que, a més de la seva fortalesa econòmica i militar, Turquia té una posició favorable per a bastir ponts entre Europa, Orient Mitjà i Àsia Central, i entre musulmans, jueus i cristians. Amb el nou segle ha aconseguit que les canonades d'energia de Rússia i Àsia cap a Europa passin per les seves terres. Ara reivindica el lloc que li correspon en la geopolítica, només així es poden entendre els moviments recents de les autoritats d'Istanbul.

En les elits de Turquia, Keffer ha assenyalat que avui es nota un ambient "neo-otomà" similar al d'avui dia. El rígid poder secular que ha governat Ankara durant gairebé segles s'ha transformat en una democràcia islamista moderada. Es diu que el nacionalisme estricte que considerava enemics qualsevol diferència interna ètnica o cultural –pregunti als kurds o als armenis– ha començat a preguntar-se per ser turc. I en el pla econòmic, sembla que han proliferat els “calvinistes islàmics” en despertar del sopor dels llargs anys.

Nascuts per a la mediació
A pesar que
Kemal Ataturk creés en 1924 el nou Estat sobre el model de l'Estat francès –un poderós poder central, un exèrcit modern, una clara distinció entre el privat i el públic–, l'Estat ha estat regit durant vuitanta anys per militars, resolent fins i tot les contradiccions internes com la guerra, ja sigui la destrucció dels comunistes o el nacionalista kurd, causant milers de muertos.la

transició a Turquia va començar entorn de 1980, coincidint amb els primers símptomes de la globalització. En 1997, davant la confiança que els islamistes prenguessin el poder, els militars van donar un cop d'estat. No obstant això, en 2002 va aconseguir el poder el Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP, per les seves sigles en turc) i en 2007 va confirmar la seva força.Els

governs dels islamistes moderats van establir des del principi la següent doctrina: “Zero Problemes amb els veïns”. No trigaria a mostrar els seus fruits. El més

cridaner és el Kurdistan iraquià, que es va negar a anomenar-ho enemic i va enviar aviat el primer diplomàtic a la capital kurda, Arbil. Segons les informacions de Keffer, el 70% de les inversions que es realitzen avui al Kurdistan iraquià i el 80% dels productes comprats de l'exterior són turcs.

Les coses s'han mogut més a poc a poc al Kurdistan de Turquia. Keffer diu que si fins a 1990 el Govern d'Ankara no havia tingut la llengua kurda, ara hi ha un procés d'obertura a nivell cultural. Un expert com Karlos Zurutuza no li confessaria per igual tots els progressos. Però, pel que sembla, això és el que ha aconseguit Turquia, que ha aconseguit vendre en el món.Les

autoritats de l'AKP també han fet passos en el conflicte amb Grècia des de fa molt temps. No amb èxit, veient com han anat les coses a Xipre, però sempre hi ha gestos i moviments. La crisi econòmica pot implicar millores en aquestes relacions, ja que obligarà els dos governs a reduir les despeses que realitzen en els exèrcits.El Govern d'Ankara

ha tractat d'acostar-se a Armènia a pesar que les cicatrius del genocidi que van fer els nacionalistes turcs fa 95 anys no són fàcilment curables. Ha millorat les relacions amb Síria. També amb Rússia i l'Iran. Finalment, des de la regió dels Balcans, que ha estat considerada persona senar gratia, han anomenat a Turquia –les autoritats sèrbies!– perquè mediï amb els musulmans de casa.

No obstant això, es diu fàcilment “Els Problemes Zero amb els Veïns”, aviat sorgeixen els problemes. Egipte s'ha enfadat amb els turcs per mediar amb Hamàs, s'ha queixat en Azerbaia per acostar-se a Armènia, Geòrgia s'ha enfadat pels vincles amb els russos... però per sobre de tots, Israel s'ha enfurit més amb Turquia quan aquesta s'ha mogut per Gaza.la

invasió de Gaza ha refredat molt les relacions entre Israel i Turquia. A canvi, Turquia ha demostrat un nou lideratge entre els països musulmans... al mateix temps que centenars de negocis dels turcs a Israel estan sense parar.

Ankara també vol ser l'intermediari de l'energia. Si l'imperi otomà hagués durat uns anys més, els principals jaciments de petroli i gas del món s'haurien assentat en el seu territori, l'Iraq, Kuwait, Líbia... però Turquia no ho té avui. Però està en camí cap a Europa, per on passaran o passaran enormes tubs procedents de Rússia, de la mar de Caspi o de Kazakhstan: Nabucco, South Stream, Samsun-Ceyhan...

I encara que molts occidentals no ens hem adonat, Turquia, a través de la Fundació Yunus Emre, difon la seva cultura en 80 països, classes de turc, sèries de televisió que allí s'han fet i que, segons Keffer, són bastant liberals a l'empara de l'islamisme moderat. “Atenció –diu Kefferr- a la cruïlla entre la Mar Negra i el Mediterrani. Abans que sigui tard, Turquia estarà en boca de tots”.

Més informació:

- Article de John Feffer en
AlterNet -
El lloc personal de John Feffer
- El lloc de Foreign Policy in Focus -
Recep Tayyip Erdogan renyint Shimon Peresi Davos, vídeo -
Anàlisi d'El País de Madrid M.A.Bastenierren
“La dècada de Turquia”

T'interessa pel canal: Kurdistan
Turquia prohibeix 120 publicacions kurdes en les tres últimes setmanes
L'Associació d'Editors Kurds va denunciar el passat 22 de desembre que durant les últimes tres setmanes les autoritats turques han prohibit més de 120 llibres, revistes, periòdics o altres publicacions sobre kurds.

2024-11-27 | Julene Flamarique
Turquia condemna a presó al periodista kurd feminista Beritan Canözer
Un any i deu anys en Beritan Canözer porta treballant com a periodista. Durant aquest temps, la Policia turca ha registrat la seva casa en sis ocasions i s'ha rastrejat diverses vegades. Ha estat detingut cinc vegades i ha estat empresonat dues vegades.

2024-11-13 | Julene Flamarique
Els presos de Pakhshan Azizi, feminista kurd condemnat a mort a l'Iran, demanen justícia
Va ser detingut a la seva casa el 4 d'agost de 2023 per agents del Ministeri d'Intel·ligència de Teheran. Després de la seva desaparició, va ser torturat tant física com psicològicament en la presó d'Evín, on va ser detingut pels Mossos d 'Esquadra. Ara és condemnat a mort... [+]

2024-10-31 | Justus Johannsen
ANÀLISI
Sense Öcalan no hi ha solució entre Turquia i el PKK
Abdullah Öcalan, líder empresonat del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), ha rebut la primera visita del seu nebot Ömer Öcalan. Durant gairebé quatre anys se li han negat les visites, les trucades telefòniques i tota comunicació amb l'exterior. Turquia, que en... [+]

2024-10-21 | Justus Johannsen
L'assassinat de dos periodistes kurds
La pedra petita de la sabata de la turquía
Dos periodistes, Hêro Bahadîn i Gulistán Tara, i el seu xofer, el company Rêbîn Bekir, anaven a fer un documental a la regió kurda d'Hewraman. El seu cotxe va ser colpejat per un míssil. Bekir va ser afortunat, abans que el cotxe es desboqués en flames, l'impacte el va... [+]

SEBAHAT Tuncel
“Empresonar a polítics kurds s'ha convertit en una cosa habitual”
SEBAHAT Tuncel és un polític del Kurdistan, situat en la perifèria de Turquia, en el sud del país. Ha estat en diverses ocasions en la presó per formar part del moviment d'alliberament dels kurds, i va ser el primer pres que va ser elegit diputat al Parlament turc en 2007... [+]

2024-07-22 | Justus Johannsen
ANÀLISI
Turquia conquista el Kurdistan iraquià en la lluita contra el PKK

Helicòpters i avions de combat turcs cobreixen el cel en la zona dels kurds en el nord de l'Iraq. La Força Aèria turca ha bombardejat 381 emplaçaments en la gran operació militar de les últimes setmanes a la Regió Autònoma del Kurdistan (RDC). El Ministeri de Defensa de... [+]


2024-03-20 | Aitor Aspuru Saez
Ibrahim Bilmez
"Turquia ha desenvolupat un sistema contra Öcalan en la presó d'Imrali i l'ha utilitzat contra altres presos polítics"
Ibrahim Bilmez és advocat i el seu client és Abdullah Öcalan, líder kurd. Ha denunciat el seu aïllament a Euskal Herria al febrer, explicant els mecanismes de repressió i impunitat de Turquia.

2024-02-15 | El Salto-Hordago
Ocalan, 25 anys pres i totalment aïllat, amb el vistiplau d'Espanya i la Unió Europea
El 15 de febrer de 1999 va ser detinguda Abdullah Öcalan, cap del moviment independentista kurd del Partit Obrer Kurd (PKK). Des que els serveis secrets turcs van detenir a Kenya, ho tenen aïllat en la presó d'Iämralä, en una illa de la mar de Marmarmara.  

2024-01-29 | Aitor Aspuru Saez
Lara Vilanova
"Construïm ponts amb les dones de l'Estat Islàmic per al diàleg, però havíem de ser honestos i no caure en la mentida"
Lara Vilanova (1983, Barcelona) és directora de fotografia i The Return: Ha participat en pel·lícules com Life after ISIS, Sinjar, Entenimentades o Arenas. Al desembre va visitar Euskal Herria per a participar en les trobades The Purple Meridians a Durango.

Urtzi Urrutikoetxea
“Ohorezko krimenen ondorioz eraildako emakumeen hilkutxak emakumeek eurek eramateak sekulako eragina izan du Kurdistanen”

Urtzi Urrutikoetxea nazioarteko kazetariarekin mintzatu gara Radio Kobanen, iaz idatzitako Kurdistan-Argi bat ekialde hurbilean liburuari buruz. Testuak azken urteetako gertakizunei erreparatzen die, eta atzerago ere begiratzen du herri kurduaren egoera politikoa eta... [+]


2023-05-22 | Aitor Aspuru Saez
"El sistema sanitari és molt feble perquè els esforços s'han centrat en la defensa contra ISIS, Turquia i A l'Asad"
Ciwan Mustafa, amb responsabilitats en l'àmbit sanitari de l'autoadministració del Nord i Est de Síria, es pot considerar ministre de salut del projecte polític liderat pel poble kurd. La Coordinadora d'Acció Mèdica, en col·laboració amb l'ONG, va prendre la paraula en el... [+]

Nou periodistes kurds són alliberats després de set mesos de presó
Finalitzat el primer dia del judici, nou periodistes kurds són alliberats. Poc més de mig any han estat condemnats al terrorisme "". En total, onze periodistes que estaven en la presó d'Ankara són acusats de pertànyer a l'organització terrorista.

L'esquerra turca s'uneix per a derrocar a Erdogan del poder
Per por de que no aconsegueixin una representació parlamentària, la majoria dels partits d'esquerra han decidit demanar el vot a favor del centreesquerra Kemal Kiliçdaroglu, principal rival de l'actual president.

Eguneraketa berriak daude