Fa vint-i-cinc o trenta anys, d'una generació determinada van sortir molts professors. De fet, en aquesta època es va produir una gran taxa de natalitat –coneguda com a baby boom–, la qual cosa va provocar una gran necessitat de professorat. Era una època de creixement i el número d'inscrits a les escoles va augmentar molt. En un primer moment, no hi havia suficients infraestructures per a atendre la demanda i moltes de les habitacions van haver de ser situades en els barracons de la ciutat. A més, en pocs anys es va donar un procés d'euskaldunización en l'educació i el professorat va fer un esforç d'euskaldunización en deu o quinze anys.Han

passat els anys i avui dia aquests professors tenen al voltant de 50 anys. En concret, més de 10.000 professors i professores de més de 50 anys d'Educació Primària i Secundària d'Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa treballen tant en l'educació pública com en la privada. És a dir, dins de sis o deu anys es jubilaran –generalment es jubilen als 60 anys–. A més, com es va confirmar al maig en la xarxa pública, el professorat té dret a una jubilació anticipada. Per tant, tots els indicis apunten al fet que d'aquí a uns anys caldrà omplir el buit de tots aquests professionals que deixaran l'ensenyament.Luis Mari

Elizalde confia que arribin a donar una resposta a la petició de la professora. Elizalde és treballadora de l'Escola de Magisteri i doctora en pedagogia del campus de Sant Sebastià de la UPV/EHU i assegura que no hi haurà problemes per a fer front, almenys, a les necessitats d'Educació Infantil i Primària. En l'actualitat, són 4.750 els docents d'ensenyament públic d'Educació Infantil i Primària amb més de 50 anys d'antiguitat. Elizalde ha confirmat que cada any més persones s'apunten al campus de Sant Sebastià que el nombre de places ofertes, en concret, s'ofereixen al voltant de 400 places i 700-800 persones es matriculen a l'Escola de Magisteri de Guipúscoa. Això demostra que hi ha demanda. Sumant els tres campus de la CAB, cada any surten prop de 1.000 alumnes amb el títol de professor: 400 a Bilbao, 350 a Sant Sebastià i 240 a Vitòria-Gasteiz. D'ells, aproximadament 900 són bilingües –persones que han cursat els seus estudis en basc–. També existeix la possibilitat de formar-se en l'ensenyament en

universitats privades, com Eskoriatza, Mare de Déu de Begoña a Bilbao o Deusto. En cadascuna de les dues primeres persones finalitzen els estudis cada any 200 persones, i a Deusto s'ha impartit per primera vegada aquesta titulació.

Per descomptat, la conjuntura és favorable als nous professors que tenen l'oportunitat de treballar de manera paral·lela. És el cas de la donostiarra Naiara Urkola. Té 27 anys i és professor a l'Escola de Magisteri de Vitòria-Gasteiz. A pesar que la jubilació massiva serà una oportunitat propícia, desconfia de l'estratègia que utilitzarà l'Administració per a reconduir la situació: "No entenc que les mesures no s'adoptin abans sabent les conseqüències que tindrà aquesta jubilació massiva. A més, no és raonable sol·licitar una nota mitjana tan alta quan hi ha necessitat de professorat i tenir un número tan limitat de places”.

Falta de professorat en algunes titulacions

Segons ha subratllat el professor de l'Escola Universitària de Magisteri, els problemes se centren
principalment a trobar a professors que tinguin determinades titulacions. En la llicenciatura de matemàtiques, per exemple, si comparem els que realitzen aquests estudis únicament en basc amb els professors de matemàtiques que es jubilaran, els comptes no coincideixen. En el Departament d'Educació s'han adonat que la revista Irrika, editada en col·laboració entre la Universitat del País Basc i la Fundació Elhuyar, ha de fomentar l'afició per les ciències entre els joves. També s'han posat en marxa altres iniciatives, com la difusió científica del programa Sutanblai que es pot veure en ETB o la posada en marxa d'un campament d'estiu científic.

Encara que en general sembla que hi ha gent que respon a la demanda –s'estima que es necessitaran al voltant de 900 professors–, un altre factor que pot dificultar la substitució és la tendència dels alumnes de les escoles de magisteri a continuar aprenent. “Els recentment llicenciats tenen al voltant de 21 anys, veuen que els postgraus ofereixen una bonica oferta i poden arrodonir la seva formació, per la qual cosa no tenen pressa per començar a treballar”. Per a exercir

la docència és imprescindible tenir un sentit de professor i fer agradable la professió, però també cal atreure a l'ensenyament. Elizalde considera que l'actual sistema de substitucions -que cal fer substitucions d'una escola a una altra- no és atractiu per a ningú, i que amb aquesta dinàmica hi ha risc que la gent s'afarti i es cremi. Al seu judici, l'Administració i els que han de crear ocupació haurien de vetllar per això. Naiara

Urkola coneix molt bé el sistema de substitucions, ja que ha caminat per aquí des que va acabar els seus estudis: Elgeta, Orio, Hernani, Urnieta i Sant Sebastià. En l'actualitat és professor d'Educació Física en el col·legi Zubiri Mantejo de la capital guipuscoana. “A causa de les substitucions no estem molt temps en una escola; moltes vegades és qüestió de pocs dies i no tenim temps per a conèixer el propi col·legi”, ha denunciat. Diu que cal adaptar-se constantment al nou lloc i que mentrestant, han d'estar sense saber quan es diran i a on s'enviaran. “No podem integrar-nos i quan comencem a agafar la marxa ens envien a un altre lloc; això no és bo ni per a un mateix, ni per a altres professors, ni molt menys per als alumnes”.

Quantitat sí, però també qualitat

Un altre
dels factors a tenir en compte per a la substitució és el bilingüisme. “No es tracta només que necessitem professors, sinó que aquests tinguin la capacitat de comunicar-se tant en basca com en castellà. A pesar que no és euskaldun, necessitem un professor que es desemboliqui bé en basc, d'altra banda no tindrà molt a fer en l'ensenyament”. Elizalde ha afegit que els que estudiïn a l'Escola de Magisteri han d'estar capacitats en les dues llengües oficials. En l'actualitat, a l'Escola de Magisteri de Donostia-Sant Sebastià només hi ha una oferta en basca, i en Bizkaia i Àlaba també s'ha reformulat el plantejament perquè el major nombre d'alumnes i alumnes puguin acabar els seus estudis en bilingüe. Per a garantir aquesta qualificació, a més del pla d'estudis o currículum, i sense que es generi una despesa extraordinària, les Escoles de Magisteri estan estudiant beques, estudis intensius i la possibilitat de realitzar cursos.

Al costat de la competència comunicativa, l'objectiu és garantir que els alumnes tinguin altres habilitats i coneixements per a ser professors en l'educació. Elizalde ens explica aquestes novetats: “Algú que fins ara s'havia llicenciat i podia haver estat professor sense cap formació psicopedagògica, però a partir d'ara, a més de la llicenciatura, se'ls exigirà un any de postgrau per a treballar la soci-psicopedagogia i la didàctica”. Per tant, per a ser professor de biologia, a més de dominar els continguts d'aquest coneixement, haurà de conèixer la didàctica de la biologia, la sociologia de l'educació, la psicologia del desenvolupament i el funcionament del centre, per a això comptarà amb el quart any de llicenciatura. També es preveu que els alumnes tinguin pràctiques llargues.

Veterans i nous en col·laboració

El canvi de grup de treball a les escoles també té un altre risc. Si en quatre o cinc anys anirà la meitat en un claustre de 30 persones, el projecte educatiu que s'ha construït durant anys pot estar en dubte. Per a evitar-ho, el millor seria que, en comptes d'un canvi brusc de generacions, cada any es vagin renovant un nombre de professors, mentre que a les escoles els veterans i els nous professors col·laboressin. “Els veterans han de donar l'oportunitat de transferir la seva experiència, saviesa i comportaments didàctics, i per a això existeixen alternatives com a contractes de relleu. Alguns professors poden ocupar-se de dos o tres mòduls de joves recentment iniciats alliberats de l'ensenyament, o bé actuar com a tutors o assessors d'aquests”, aclareix Elizalde. Diu que aquestes oportunitats estan inventades des de fa temps i s'apliquen en altres sectors laborals, i que per a la seva aplicació en l'ensenyament es requereix voluntat i finançament. Urkola està d'acord amb Elizalde i aposta per la col·laboració: “S'aprèn molt dels professors amb experiència i ens donen suport, entre altres coses, perquè ens donen idees per a tirar endavant l'escola”. A més, ha recordat que la col·laboració entre els docents és fonamental, ja que en l'educació d'un nen participen molts professors, per la qual cosa és convenient que tots vagin en la mateixa direcció.

Reptes en l'ensenyament

Conèixer idiomes, dominar les tecnologies de la comunicació, gestionar les hores lectives presencials i no presencials, treballar amb un model interdisciplinari, aprofundir en la col·laboració entre família i escola i saber funcionar en equip. Aquests són, en opinió d'Elizalde, els principals reptes als quals s'enfronten els nous professors que s'incorporen a l'ensenyament. Aparentment semblen grans assoliments, però el professorat del futur els veu capaços d'afrontar-los, sobretot per les seves capacitats en el coneixement de les noves tecnologies i dels idiomes. Són bons estudiants acadèmics i tenen vocació. Urkola ha afegit que els nous professors tenen la capacitat d'innovar, de fer més dinàmiques les hores de classe i la frescor.Els canvis que s'estan donant en matèria educativa en els últims anys no són pocs, i

el professor de Zubiri Mantejo es queixa que quan sali una nova llei no es deixa temps suficient per a posar-la en pràctica i desenvolupar-la: “Cal explicar millor quina és la veritable intenció d'aquesta llei o canvi, com es durà a terme, cal anar aplicant a poc a poc i els professors han de preparar-se per a fer-los front”. Elizalde viu aquests canvis com a oportunitats, especialment les que es donaran en la universitat: “Avui dia l'ensenyament, la formació, la metodologia, el projecte d'innovació didàctic… estan en primer nivell i ens donen l'oportunitat d'actualitzar-ho”.