Quines variables influeixen en l'ús de la llengua en els àmbits no formals de la joventut de 12-30 anys? Per a respondre a aquesta pregunta, el Clúster de Sociolingüística ha desenvolupat el projecte d'estudis juntament amb l'escola Urtxintxa i la federació d'associacions de basca Topagunea.

L'objectiu del projecte ha estat crear un model d'anàlisi que resumeixi els factors que incideixen en l'ús de la llengua dels joves. Un model general i adaptable, vàlid per a tots els contextos que es puguin trobar al País Basc i que pugui ser utilitzat en el dia a dia. El seu objectiu últim ha estat crear una eina útil per a les persones que treballen amb nens i joves.

Grup de treball plural

Com a
base per a identificar, descriure i organitzar els factors, el projecte ha comptat amb una reflexió compartida. El grup de treball està format per experts que coneixen el tema des de diferents punts de vista. D'una banda, es va reunir persones que treballen amb i per a joves i a persones que han treballat el tema a nivell teòric. En el grup es trobaven experts procedents de mitjans de comunicació juvenil, ikastoles, universitats, grups de temps lliure, publicitat, administracions i associacions de basca. D'altra banda, van considerar imprescindible recollir la visió dels joves, aprofitar les seves opinions i les seves percepcions per a crear un model d'anàlisi. Per això, pel que fa a l'interès pel tema, el context sociolingüístic i l'edat, també van participar en aquesta reflexió grups de joves de tots els perfils, cadascun d'ells amb la seva pròpia visió. Els tallers de reflexió s'han realitzat amb sis grups de joves. Sumant les variables i conclusions extretes de les reflexions d'experts i joves, han creat un model d'esquema de factors.

Onze factors

El
resultat del projecte és un model d'anàlisi dels factors que incideixen en l'ús de la llengua de la joventut. Han identificat onze factors i els han ordenat i organitzat en funció d'un esquema de tres nivells. També s'ha analitzat la influència de cada factor a nivell individual, a nivell microsocial i a nivell macrosocial. Els onze factors que incideixen en l'ús del llenguatge juvenil estan en la pàgina següent. Dins de cada factor s'inclouen també subfactores perquè s'entengui millor d'on han definit el mateix.L'objectiu

final és posar en pràctica aquest marc general de factors que incideixen en l'ús lingüístic de la joventut. Al receptor, que treballa amb nens i joves, se li ofereix la possibilitat de plasmar de manera senzilla aquest fenomen complex, a més d'oferir-li una eina útil. És a dir, han creat un model bàsic que pot ser vàlid per a diferents contextos i situacions sociolingüístiques. El

tècnic del Clúster de Sociolingüística, Asier Basurto, ens ha comunicat la seva intenció d'oferir un servei per a orientar les aplicacions pràctiques d'aquest model. S'organitzaran tallers dirigits a ajuntaments, associacions i grups de temps lliure, entre altres, per a ajudar a realitzar les anàlisis i diagnòstics de les situacions en cada cas. D'altra banda, també tenen la intenció de crear uns suports per a divulgar el treball realitzat en aquest projecte, perquè qualsevol que treballi amb joves pugui accedir a la informació. En aquests suports es donaran a conèixer els detalls del model, les explicacions per a treballar els factors i exemples de consells i casos pràctics.

L'ús com a opció individual?

Una
vegada finalitzat el recorregut del projecte, els organitzadors han tret unes conclusions generals. D'una banda, l'ús de la llengua dins de l'àmbit informal juvenil és un fenomen social complex. D'altra banda, els experts i joves que han participat en els processos de reflexió s'han adonat que la influència d'un factor en l'ús de la llengua és provocada per nombrosos factors entrellaçats, i se'ls ha fet difícil delimitar on comença i on acaba la influència d'un factor. Asier

Basurto també ha assenyalat que, en general, els factors que han identificat els joves i els experts en la matèria són molt similars. En el procés d'unificació de les reflexions es va observar que els conceptes que moltes vegades s'expressaven amb paraules o de formes diferents tenien el mateix objectiu. Pel que fa als

joves, en particular, s'han identificat tres coses. D'una banda, que cada grup de joves entén el fenomen en funció del que ha viscut. Als experts se'ls va demanar que reflexionessin sobre diversos contextos del País Basc, i així ho van fer. En el cas dels joves, no obstant això, es va observar una tendència a parlar com si el context de cadascun d'ells fos generalitzat i únic. A alguns els va resultar difícil posar-se en el lloc d'altres joves, que tenen una altra manera de viure i entendre el tema de la llengua. D'altra banda, en la classificació dels factors s'observa una major tendència a nivell individual entre els joves. En opinió de Basurto, darrere d'això pot haver-hi una tendència a entendre l'ús de la llengua com a opció personal. Finalment, els joves de 12 i 30 anys han destacat tres grans xarxes de relacions pel que fa a l'ús lingüístic. La primera està formada per la família o les relacions domèstiques. En el segon es troben el procés d'aprenentatge o les relacions relacionades amb l'activitat professional. I en el tercer cas, la necessitat de distingir a la parella, a la quadrilla i a altres amics es va esmentar moltes vegades.

Una vegada completat el marc dels factors, els organitzadors han donat per finalitzat el projecte i de moment no han realitzat cap anàlisi o reflexió sobre el contingut dels resultats. Tampoc s'ha aprofundit en els diferents nivells d'influència dels factors.

Opinions dels guipuscoans

En l'Hizbegia 07 poden trobar detalls sobre alguns dels factors recollits en aquest projecte. La
Diputació Foral de Guipúscoa va realitzar en 2007 una enquesta quantitativa per a conèixer les percepcions lingüístiques dels guipuscoans. Recentment s'han publicat els resultats de l'enquesta Hizbegia 07. L'estudi, basat en una enquesta telefònica realitzada a 1.200 persones de més de 15 anys d'edat, ha tingut com a objectiu conèixer la convivència entre el basc, el castellà, el francès i l'anglès. La

Diputació Foral de Guipúscoa ha realitzat una interpretació de l'enquesta quantitativa de percepcions lingüístiques amb els Ajuntaments. Treballant amb tècnics de basc (2009-2010). La interpretació ha estat realitzada per un equip de treball compost per aportacions, propostes i suggeriments d'experts. En l'informe d'interpretació s'han recollit aspectes positius i no tan positius per a ells i elles. Entre els

aspectes positius, destaquen que en la percepció dels guipuscoans i guipuscoanes majors de 15 anys el basc és la llengua del futur –veure dades en el quadre de dalt–. És a dir, que serà una llengua que sobreviurà molt de temps, per dir-ho d'alguna manera. El basc també és l'idioma més atractiu, segons les dades que s'obtinguin. D'altra banda, el basc és la llengua que ha experimentat un major augment en l'interès per les llengües. D'altra banda, la majoria considera que el basc serà el que més augmenti en la societat i també en l'ús de cadascun. En el sac dels aspectes positius trobem també aquesta opinió dels enquestats; el 60% creu que l'idioma que es vol imposar és l'anglès. No hi ha diferències significatives entre els qui pensen que el basc és la llengua que es vol imposar i els qui diuen que el castellà és la llengua que es vol imposar. Entre els més joves, no obstant això, són més els qui pensen que el castellà és la llengua que es vol imposar enfront dels qui pensen que es vol imposar el basc.

Diuen que el basc és el més difícil

Entre els
aspectes menys positius destaquen que tots pensen que el castellà és l'idioma més pràctic i el més necessari. D'altra banda, els guipuscoans consideren que el basc és, amb diferència, l'idioma més difícil d'aprendre de les quatre llengües, i que el basc és el més polititzat per a totes les edats. El 27% de les persones que en la seva vida quotidiana han volgut comunicar-se en basca i han sentit una certa o molt sovint la impossibilitat de fer-ho. A més, en els més joves aquest sentiment és major. D'acord

amb les dades de la recerca, s'han extret algunes conclusions entorn dels joves d'entre 15 i 30 anys. En un futur pròxim, han conclòs que les noves generacions es convertiran en bilingües, però la percepció de l'equip és que, encara que les noves generacions siguin bilingües, no utilitzen el basc prou. Creuen que influir en els joves pot ser estratègic per a fer el salt de saber-ho a fer-lo en els pròxims anys. D'altra banda, han conclòs que serà molt important acostar-se a ells, ja que un gran nombre de joves són vascoparlantes, a mig fer o sense saber basc (inclosos els fills d'immigrants). En l'estudi s'assenyala que l'oci és un camp a tenir en compte per a influir en la joventut, ja que la societat atorga una gran importància a l'oci. Opinen que és molt important aprofitar aquestes activitats per a incidir en els joves i que per a això és necessari realitzar diagnòstics locals i oportuns.

Nosaltres també hem vist les dades de l'enquesta i ens ha sortit una foto difusa. El llenguatge més atractiu del futur no és el més necessari ni el més pràctic…