Per què es recorda de tantes mares d'àrbitres?

Perquè és el més fàcil. És una llàstima que la gent pagui amb nosaltres les seves misèries. Decebedor que en el segle XXI existeixin tals faltes de respecte. Nosaltres també som esportistes, persones, i de tant en tant, tenim dret a equivocar-nos?

El mateix dret que tenen els jugadors a enganyar-vos.

Com es pot considerar el parany com una virtut? Quan el jutge s'enganya, per què es critica a l'àrbitre i no al parany? En quin altre àmbit de la societat es veu això? Per què no ocorre el contrari?

Massa preguntes per al bo.

Com es pot dir que aquell famós gol que Maradona va marcar de mà va ser “la mà de Déu”? No era la mà de Déu, era la mà del diable!

Déu creient, que et va tancar el camí per a ser jutge internacional per no haver signat un document.

No és una espina, és l'espasa
que porto clavada a l'esquena. Afortunadament, encara que em van tallar les cames, continuo corrent i des de llavors gaudeixo molt més arbitrant.

No sé per què, veient la fusta que els ex àrbitres reparteixen en els mitjans de comunicació. És possible que sigui masoquista?

La d'alguns és trista i traïdorenc. Saben com viuen les coses en el camp, però s'empassen les pressions de conveniència del mitjà i són capaços de dir qualsevol cosa per la polèmica.

Que cal vendre paper, amic!

Crec que per això no posen l'arbitratge de vídeo. Perquè no convé. Si no hi hagués polèmica, de què parlaria la gent? Sobre què s'escriuria? Sense polèmica, el futbol perdria molt.

Encara sort que molts jugadors són gent divinitzada.

Que
facin el que vulguin fora del camp, però jo mano en el camp. Poden ser masses ídolas en el dia a dia, però en el camp són una més. Has d'enfrontar-los amb autoritat i tenir una mica de por al fet que et respectin, si no...

Segur que teniu llistes negres!

Sabem qui cau amb facilitat, qui és el provocador, qui el que fa un salt amb els colzes estesos... Diguem que ens coneixem molt bé.

No és un fracàs el simple fet de necessitar un jutge?

Si els jugadors anessin honestos no es necessitaria un àrbitre, però no ho són i per això estem nosaltres. El que em resulta incomprensible és que tenim un poder increïble i, no obstant això, som els últims micos del circ.