A la legislatura li queda menys d'un any. Com valora el treball en el Parlament en educació?
He après moltes coses, però a vegades em sembla que tot és una espècie de comèdia. I estar en el nostre lloc, en l'oposició, moltes vegades és decebedora. S'esforça molt a presentar propostes, a adaptar les coses perquè siguin acceptades pels altres, i una vegada i una altra, per ser nosaltres, fora. Hem presentat més d'un centenar d'esmenes o propostes relacionades amb l'educació i no ens han estat acceptades, ni tan sols la més bàsica.

A conseqüència de la crisi econòmica, el Govern de Navarra ha reduït considerablement els diners destinats a Educació, especialment el destinat al basc. La crisi s'està aprofitant per a atacar al basc?
Sí, és bastant clar que en el Govern de Navarra s'ha utilitzat la crisi econòmica i s'han atrevit a fer coses que fins ara no s'han atrevit. Quant a les partides relacionades amb el basc, s'ha produït un descens del 50 per cent. En altres ocasions, han desaparegut directament diverses partides. Aquestes retallades s'han produït, sobretot, en la formació del professorat, en els recursos de les escoles o en les subvencions per a activitats extraescolars. A més, el pressupost d'Euskarabidea va disminuir un 25 per cent interanual.

L'únic problema que té Euskarabidea no és l'econòmic.En
2008 es va aconseguir constituir un institut autònom amb un pressupost de quatre milions d'euros. En la nostra opinió, va ser un bonic pas endavant, però ara s'ha convertit en un nero cornudo. L'altre dia, a petició nostra, Xabier Azanza va comparèixer en el Parlament. Li va acompanyar el conseller Català. Azanza va guardar silenci, no va dir res. El responsable d'Euskarabidea és un ferm defensor del camí que està duent a terme el Govern en l'actualitat. Les intencions d'Euskarabidea són útils, però no s'han complert, han construït una casa sense mobles.El

Parlament va aprovar una petita modificació de la Llei del Basc, la possibilitat d'incloure quatre municipis en la zona mixta. El procés va ser molt complicat, va suposar la sortida de CDN del Govern i el pas del PSN pel Govern de Pedro Sánchez. Com veu el canvi?
Va ser una llàstima. L'actitud del PSN ha estat molt perversa. Al principi, es va proposar entrar en Beriain, i d'un dia per a un altre li ho van llevar i van entrar en Belascoain. A més, en la proposta es va introduir una nova modificació: que no era suficient que el Parlament aprovés la modificació de la zona mixta, que hauria de ser aprovada també pels ajuntaments. Així, es va aprovar l'entrada de Noáin, però després no s'ha debatut al poble, ja que UPN compta amb la majoria absoluta necessària.

Veu al PSN disposat a fer nous passos?Ells
no són partidaris de modificar la llei, només parlen d'això quan els convé. Ells han estat els creadors de la Llei del Basc i estem d'acord amb això. Ara han vist que s'han produït alguns canvis, que vinculen a la demografia i a l'urbanisme, i han acceptat l'ampliació, però fins aquí.En
Artajona i Mendigorría s'ha vist amb claredat. Els pares han dit que no tenen dret a la llengua, que per a denunciar-ho es va organitzar una manifestació en la qual van reivindicar la llibertat d'elecció del basc. Nosaltres presentem una moció per a saber quines peticions hi havia per a estudiar en basca a l'escola pública d'aquests dos pobles, i tampoc la van acceptar.Quan
arribin les eleccions, el PSN voldrà aconseguir un altre àmbit, el necessitaran, i potser l'utilitzen per a això. Llavors voldran mostrar l'altra cara, una cara agradable per al basc.

Quin és el camí amb la Llei del Basc, el moviment de fronteres o l'eliminació de fronteres?A
Navarra cal actuar amb realisme polític, cal anar pas a pas, encara que els passos siguin petits. Si no guanyem les pròximes eleccions… En

els últims anys l'estratègia del Govern de Navarra ha estat prioritzar l'anglès. Com es pot oposar a aquest discurs?
És difícil, perquè les institucions estan intentant vendre l'anglès amb prou feines, posant l'anglès en contra d'aprendre basca. Diuen que l'anglès és un idioma comercial, que només és vàlid... Hem d'estendre el discurs per la diversitat. Amb una planificació adequada, som capaces d'aprendre qualsevol idioma, anglès i altres. Per què no xinès? Qui sap si d'aquí a una mica serà el xinès aquest idioma per als negocis!
Comencem almenys amb la llengua navarresa, hauríem d'estar orgullosos del que tenim. Primer de nosaltres i després d'altres llengües.Per a l'euskaldun

o l'euskaltzale aquesta idea és bastant clara. Però com fer arribar això a una persona que viu lluny de l'ambient basc, especialment als seus pares? És
difícil, no s'adonen que un no va en contra de l'altre, que el basc i l'anglès són totalment compatibles. Són moltes les persones que han interioritzat aquest discurs. A través del model TIL i la propaganda sobre el tema queda clar quin missatge volen transmetre: en un món globalitzat ha prevalgut un idioma, l'anglès. Per això, els nostres fills necessiten anglès per a moure's pel món. Aquest missatge arriba a la gent, sens dubte.
A la gent que no és militant només li arribaran els avantatges de l'anglès i és difícil resistir-se a aquest discurs. D'alguna manera, hem d'aconseguir que l'Administració actuï amb sentit comú. Per exemple, seria important que Euskarabidea tingués un discurs a favor del basc, però no fa res, al contrario.se ha celebrat una multitudinària manifestació a favor

del basc a Pamplona/Iruña. Això pot influir en l'actuació del Govern de Navarra?
A ells no els afectarà, en aquests casos fan de cec; “els passarà”, pensen. Ha estat bo, sobretot per a nosaltres. Estàvem molt silenciosos, sofríem tal atropellament i cadascú s'afanyava a resistir com vam poder. Ha estat molt important per a nosaltres, i per a tota Navarra, per a dir que som aquí. Ha servit per a reivindicar l'autoestima dels bascos i l'orgull de sentir-nos bascos.