A principis de maig pugem a l'A15 el periodista i el fotògraf. La ràdio va anunciar el cel, blau i blau. Els termòmetres del cotxe van baixar fins als tres graus centígrads. El fred ens va sorprendre amb la roba de primavera. Arribem a Larraintzar, barri del municipi d'Ultzama, a la vall d'Ultzama. Ens reunim a l'Ajuntament amb el regidor Patxi Tornaría. La sala de reunions és impressionant, però en contra de la nostra opinió estàvem molt bé. “Encara no hem aconseguit regular la temperatura, potser és massa calenta. En el col·legi, per exemple, hi ha la mateixa temperatura a les aules i en els passadissos”, ens comenta el regidor i enginyer Tornaria. Porten a penes un any utilitzant calderes de pèl·let i estelles i encara tenen alguns ajustos pendents.

L'Ajuntament d'Ultzama va seleccionar vuit edificis per a posar en marxa el projecte, tots ells situats en el barri de Larraintzar: centre escolar, centre de salut, centre cívic, serveis socials, ajuntament, piscina, poliesportiu i frontó. El fet que estigui bé a l'Ajuntament des de fa un any no vol dir que abans hi havia fred, per descomptat, però per què aparcar el gasoil i agafar la biomassa? Doncs perquè no sabien què fer amb el bosc (62% de la superfície d'Ultzama), “la fusta no val res i en la subhasta gairebé has de regalar. Al qual traurà els arbres has de fer una sendera perquè compri la parcel·la. Les muntanyes s'han convertit en una càrrega més que en un recurs econòmic. Ara els boscos no els cuida ningú”. L'últim cop ha estat un cop de vent de França que s'ha estavellat aquest dissabte. Han derrocat a milers d'arbres i ells s'afanyen a vendre'ls. Els boscos de la Ultzama tenen l'estómac ple i no tenen on buidar-lo. Per a l'any 2004 han estudiat tot el bosc del municipi, saben en quina situació es troba i saben el que necessita el bosc des del punt de vista de la sostenibilitat. La decisió d'abandonar el gasoil i el propà i utilitzar l'estella i el pèl·let es va basar en aquests dos motius.

Camió d'estelles de 7-8 tones per setmana

S'estima
que es necessitin 600 tones de biomassa a l'any (combustible) per a les estufes i l'aigua calenta de vuit edificis. L'Ajuntament d'Ultzama ha subcontractat a una empresa de la zona per a treure llenya dels boscos d'Ultzama. Agafen arbres sencers, els piquen i fan estelles. Les fulles i branques, per exemple, es deixen en la muntanya perquè és bo per al bosc. L'empresa té emmagatzemades les estelles de fusta i a mesura que els edificis municipals ho demanden, el camió s'emporta a l'aula de biomassa de Larraintzar. En el magatzem de biomassa, entre 7 i 8 tones d'estelles, es vacia aproximadament un camió a la setmana. A la sala de biomassa, existeix una caldera de 700 kW de potència calorífica per a cremar l'estella. Hem vist un gran dipòsit de 2.500 litres d'aigua al costat de la caldera. L'aigua està calenta i disposada a entrar en la xarxa de canonades. Altres 2.500 litres d'aigua circulen pels tubs. D'aquesta sala l'aigua s'extreu entorn de 70 graus a través de la xarxa de canonades d'accés als vuit edificis. Igual que surt un tub, entra un altre, l'aigua calenta arriba de tornada, ara a uns 50 graus. Els tubs dels edificis van baix terra i una vegada començada l'obra, es va introduir també la fibra òptica.Estem

donant explicacions sobre la caldera d'Ezpal i no hem esmentat el pèl·let. Pèl·let és una paraula anglesa que significa gra petit. Transformen les serradures en gra perquè sigui el combustible de la caldera (veure foto a dalt). Hem preguntat a Patxi Tornaría per què han decidit utilitzar una caldera d'estelles i dues de pèl·let. Dit d'una altra manera, quina diferència hi ha entre usar estella com a combustible o pèl·let? En la presa de decisió s'han tingut en compte tres coses. D'una banda, l'espai. L'estella necessita molt més espai que el pèl·let. D'altra banda, quants diners es vol gastar o es pot gastar. En tercer lloc, les possibilitats d'adquisició de la matèria primera. En Ultzama l'estella és més accessible, ve dels seus boscos i és més barata que el pèl·let perquè el procés de transformació és més curt i senzill. El procés d'accés al pèl·let és més complex, per la qual cosa aquest combustible és més car. Pelleta és comprada a una fusteria d'Iraizoz. La fusteria utilitza els residus generats en la mateixa per a l'elaboració de pèl·let. Quant a la potència calorífica, el pèl·let és el guanyador. Per a aconseguir la calor que dona un litre de gasoil es necessiten dos quilos de pèl·let, mentre que es necessiten tres quilos d'estella.

Ja hem dit al principi que un dels objectius de l'Ajuntament d'Ultzama era l'explotació forestal, en la seva mesura, però l'aprofitament dels boscos. Volien arbres de la Ultzama per a la caldera, convertits en estelles, encara que la instal·lació era més complicada que la del pèl·let. El problema és que ara tenen una caldera d'estelles de 700 kW i dues calderes de pèl·let de 50kW. Trien les calderes en funció de les necessitats de calor. L'enginyer ens ha posat un exemple: “A la primavera vam tenir un estiu durant un parell de setmanes i els edificis no necessitaven calefacció, en total només requeria 40kW. Parem la caldera d'estella i vam posar en marxa dues petites calderes de pèl·let, ja que la caldera d'estella té un rendiment molt superior a la potència màxima”. El

nou sistema de calderes requereix la meitat de la potència calorífica de l'anterior. I com pot ser això? Tenen tot el dia per a produir energia i els edificis del poble demanden energia en diferents horaris.

Temperat en la piscina

Al maig
i juny de 2009 es va posar en marxa el sistema de calefacció amb biomassa combustible. Les primeres proves les van realitzar amb piscina. En Larraintzar hi ha un petit pou infantil i un gran pou, i fins l'any passat l'aigua es mantenia en 17-18 graus. “Quan el sol es posa calent, però quan s'amaga fa fred” diu Tornaria, i la piscina no tenia molt d'èxit. L'any passat les aigües dels pous es van situar en 21-22 graus i les dels pobles d'al voltant han notat diferències. Els abonaments s'han triplicat i en els cursos s'han inscrit 75 nens en lloc de 20-25.El resultat

de les noves calderes el van sentir els ciutadans en el cos l'estiu passat, però no cregueu que eren molt optimistes quan es va posar en marxa el projecte. Segons Patxi Tornaría, l'alcalde Patxi Pérez es va obstaculitzar per la posada en marxa d'un nou sistema de calefacció. “Si és d'algú el mèrit és de l'alcalde. En part va ser l'assumpció del risc, encara que tècnica i logísticament viable”. A les oïdes de la regidora van arribar les següents consideracions quan es va informar del projecte: és un retrocés, no funcionarà, ha d'estar sempre damunt; la gestió és complicada...No

ha estat gens fàcil, la pròpia Tornaria ens ha confessat que des de la tardor de l'any passat fins a finals d'any va ser aprenentatge i sofriment. A partir de mediats d'octubre les calderes van haver de treballar i els problemes es van acumular: l'estella és massa gran, aquí hi ha obstrucció, allí no s'escalfa bé... fent ajustos sense llevar-se els ulls. Ara estan més tranquils, des de principis d'any controlen de manera estricta la potència calorífica que consumeixen diàriament i la quantitat de matèries primeres que cremen. Estan cada vegada més prop dels objectius marcats. Per exemple, es calcula que per a obtenir la calor que produeix un litre de gasoil s'han de cremar tres quilos d'estelles. Fins fa poc havien pesat quatre quilos d'agulles.

Orinis de bestiar i residus domèstics

Les calderes de pèl·let i estelles escalfen
vuit edificis públics, però els habitatges no estan en aquest circuit. L'enginyer no ens ha dit que tinguin intenció de fer-ho, però ens ha dit que des de fa quatre o cinc anys s'han instal·lat calderes de pèl·let en diverses cases de la zona. El Govern de Navarra subvenciona aquestes calderes. L'Ajuntament d'Ultzama té organitzada la recollida dels residus de fusta generats pels habitatges. És a dir, els habitants de nuclis rurals com Ultzama tenen restes de fusta que no poden utilitzar ni reutilitzar, sense saber a on tirar-los. Al costat de l'edifici de biomassa hi ha un contenidor per a ells i aquest material també es converteix en estella. Al costat del contenidor de residus de fusta hi ha un contenidor amb una pols acumulada després de la crema de la pèl·let i l'estella. També tenen intenció d'aprofitar-ho, ja que tenen en marxa un projecte que recollirà l'orina del bestiar autòcton i el convertirà en biogàs. La intenció és barrejar la pols del contenidor a aquesta pixa de bestiar.

Algunes úlceres estaven preocupades, mirant els boscos. En fracassar el negoci tradicional, es necessitaven solucions diferents. No és més que un any des que es va posar en marxa el projecte, però sembla que la ciutadania està satisfeta amb el benefici: els boscos han recuperat el seu valor econòmic, els cuiden de manera sostenible i s'han convertit en fonts d'energia renovables. Si continuen complint aquests objectius, potser s'entusiasmaran altres pobles, com ens ha dit Tornaria, ja que no existeix una xarxa d'edificis públics d'aquest tipus a Euskal Herria.