Mikel Basabe va complir un any com a parlamentari a l'abril: “En l'anterior legislatura vaig passar dos anys com a assessor d'Aintzane Ezenarro. Em vaig assabentar, doncs, dels casaments del parlament. És a dir, el costum de realitzar tràmits, propostes i peticions no legals. També vaig tenir l'oportunitat de treballar amb els companys de la resta de grups”. Al principi hem parlat de l'experiència. Li hem demanat una constatació d'això per a començar: “Aquí es fa molta feina” ens diu.

També t'ha sorprès en alguna cosa l'activitat parlamentària?

No em va sorprendre. Però en aquest sistema de substitució diria que alguna cosa falla. El parlamentari –el parlamentari o el senador– deu el seu lloc més al partit que a l'electorat, la qual cosa comporta una gran dependència del partit.

No és així en el cas dels d'Aralar?

Nosaltres, com som quatre, potser, tenim l'avantatge que quan tenim algun dubte sobre una proposta, tenim l'oportunitat de canviar la nostra posició. En primer lloc, perquè només tenim un representant en les comissions. Nosaltres de moment tenim flexibilitat per a definir la nostra posició en funció de l'escoltat. Un de les xacres que hi ha aquí, i no és només el ressaca d'aquest Parlament, és que la disciplina de partit obliga el parlamentari a portar el vot definit a la votació, abans que es debati el tema. Si això és sorprenent, almenys.

El
Govern de López ha complert un any. Quina és la teva valoració de l'activitat?

La
hipoteca d'aquest Govern està en el pla de creació i el temps l'ha posat encara més de manifest. Aquest Govern va sorgir d'un acord entre el Partit Socialista i el Partit Popular, que té determinats punts. El pp marca l'acció del Govern i això té el seu reflex directe en totes les polèmiques que s'estan produint, per exemple, en l'àmbit de l'educació.

No obstant això, els seus membres la consideren el govern del canvi i la normalització, inclòs el de la tranversalidad.

Quan diuen "normalització", es refereixen a "ficar dins de la norma" a aquest país, que vol normalitzar la Comunitat Autònoma Basca (CAB) com una comunitat autònoma dins d'Espanya. Però aquest govern només és possible a Euskal Herria, en cap altre lloc. En aquest, PSOE i pp s'entenen mútuament i es regalen governs en la CAB i a Navarra. La transversalitat de Patxi López no és un dels valors que ells han reivindicat, precisament perquè el govern, amb la minoria de vots de la ciutadania, fa front a la majoria de la ciutadania, i ho fa precisament superant tots els aspectes de la seva ideologia, excepte en el cas de la idea d'Espanya. Aquest Govern no té ni pretensions ni objectius per a la transversalitat.

Durant 30 anys, el PNB va encapçalar el Govern Basc, que va ser el partit més votat a Euskadi. No es pot dir que no ha estat per al bon canvi? Des d'un punt de vista esquerre?

És
cert que en els últims 30 anys el PNB va ser el cap de Govern, però, d'altra banda, cal no oblidar que els pressupostos han sortit del pacte entre el PNB i el PSE, ja sigui lehendakari López o Ibarretxe, han signat aquests acords. I el mateix en les lleis de contingut social. El PNB i el PSE-EE sempre han mantingut un gran acord. Per tant, alguna cosa ha canviat des del punt de vista de l'esquerra? Per a canviar d'esquerra, el PSE-EE necessitava un altre soci. Algú pot pensar realment que un govern que necessita al PP pot canviar d'esquerra? És el PSE el que durant anys ha pactat amb el PNB els pressupostos, les lleis socials i la política fiscal. Enguany també. Per tant, per a ser d'esquerres, primer, el PSE hauria de tenir voluntat d'influir des dels plantejaments d'esquerres.

Mirem algunes seccions: Per exemple, la política de Rodolfo Ares, que dirigeix el Departament d'Interior del Govern Basc.

Aquest Govern continua donant tornades entorn dels símbols. D'aquí, per exemple, les fotos dels presos i la seva persecució contra els símbols del carrer de la seva repatriació a Euskal Herria. No obstant això, en aquest Parlament s'ha aprovat que s'informi els tribunals sobre l'actuació d'Etxerat. En aquest país és necessari tenir en compte el sofriment de totes les víctimes, acudir a la reparació de tota mena de víctimes i posar els mitjans perquè no torni a haver-hi víctimes. No hi ha jerarquització entre les víctimes i si es fa –si no desenvolupem l'empatia amb el sofriment que més ens allunya– no avançarem en el que aquest país necessita absolutament.

Parlar del Pla d'Educació per a la Pau. Quina és la seva opinió?

El
pla, que ha estat elaborat amb un plantejament polític, s'ha desenvolupat sense tenir en compte la comunitat educativa. Primer s'ha elaborat el pla i després s'ha traslladat a la comunitat educativa. El pla és del PSE i del PP, segons Basagoiti, “sí o sí” a aquest pla.

El
Consell Escolar ha aprovat d'alguna manera el pla.

Nosaltres no criticarem l'autonomia del Consell Escolar. El pla se'ls va passar i en l'avaluació es deia, entre altres coses, que el pla té continguts i objectius polítics.

Què opina de la substitució de Konrado Mugertza com a president del Consell?

El succeït ha apuntat que els càrrecs d'aquesta mena de càrrecs depenen de la política de privacitat. No han donat bona imatge.

Podria rebre el vistiplau del PNB?

Això l'hauran de dir els jeltzales. La nostra posició és aquí. Nosaltres esperem a tenir a les seves mans l'opinió sobre el pla, així com a enviar les nostres al·legacions al Departament d'Educació. En aquest tema convé extremar les precaucions. Després de realitzar les al·legacions, vam donar a conèixer la nostra opinió davant la gent.

Com veu de nou la comunitat educativa davant el pla.

Parlar de la situació de la comunitat educativa amb una visió més àmplia. Per això, la majoria sindical, ELA, LAB i STEE-EILAS, han convocat vaga en l'ensenyament públic per al pròxim 25 de maig. Això és per alguna cosa. Una decisió d'aquest tipus no es pot prendre sense més. De fet, la tendència del Govern és prendre decisions i després donar l'educació a la comunitat educativa. En la nostra opinió, en l'àmbit educatiu no s'ha aconseguit desenvolupar la col·laboració amb tots els agents.

Aralar ha mostrat el seu suport a la convocatòria de vaga general d'enguany.

Nosaltres respectem la convocatòria que fan els sindicats. Creiem que hi ha raons per a cridar a la mobilització.

Al PNB li sembla desproporcionat fer una vaga.

Joseba Egibar ha afirmat que "no és el moment" de convocar una vaga per als pròxims mesos. Però, quan ha estat el moment per al PNB per a una vaga? El PNB no ha canviat.

Passarem a un altre àmbit: el procés de pau, el procés de normalització o el procés democràtic. Vostè com nomenaria el procés?

Procés a seguir.

Per a què?

Entre altres coses, per a oferir a aquest poble el plantejament abertzale d'esquerres que necessita i mereix. Per a aconseguir-ho. Però això exigeix donar per superats els tipus de lluita que estan superats, així com establir bases fixes de col·laboració.

Com veu Batasuna en aquesta tasca?

Jo mateix soc optimista. La declaració de Zutik Euskal Herria ha obert un camí cap a l'esperança en aquest col·lectiu. Ara, en el camí i en el quefer, ha d'imperar el respecte entre les parts per a establir unes bases sòlides de col·laboració. A partir d'aquí tot és possible.

Existeix aquest respecte entre Batasuna i Aralar? Quin és el plantejament polític correcte del nacionalisme d'esquerres?

Per a començar, el nostre plantejament polític no és el Copyright, nostre és el Copyleft. Els plantejaments polítics d'esquerres no són de ningú, són de tots els que volen practicar. Des de 2006, fa dues setmanes celebrem la primera reunió oficial amb Batasuna.

Què pot aportar la relació?

Per part nostra
, reunir-nos amb normalitat, la qual cosa sempre hem demanat, la qual cosa està passant ara. Ara caldria establir unes bases sòlides. Perquè fins ara ha succeït que s'han pres decisions polítiques –aquí estan els documents– però que quan s'han produït atemptats de [ETA] aquestes decisions polítiques no s'han desenvolupat. Quan nosaltres diem que hem de posar bases sòlides, parlem d'això. Que en el futur, passi el que passi, les decisions polítiques han de seguir endavant.

Com valora la Declaració de Brussel·les en aquest sentit?

La
Declaració de Brussel·les encerta quan demana a ETA un alto-el-foc definitiu i verificable. I encerta perquè aquest és el pas que necessitem tots els abertzales d'esquerra. Això seria un gran pas endavant, però això no es pot vincular que el Govern espanyol faci això o l'altre. Sigui el que sigui que el Govern espanyol faci, els abertzales d'esquerres hem de continuar establint les bases per a la col·laboració, i per a això l'única aportació que pot fer ETA és abandonar definitivament la lluita armada.

Brian CURRIN diu que cal exigir a ETA que faci passos, però també al Govern d'Espanya. Sembla que vostès no coincideixen en això.

Però, per a qui és bo que ETA deixi la lluita armada? Jo ho tinc clar. Sobretot pel bé de la ciutadania basca, sobretot dels abertzales i no diguem res per als independentistes. És pel nostre bé continuar la lluita davant l'Estat espanyol per altres vies. És a dir, no podem condicionar aquestes vies en funció del que faci l'Estat espanyol. Per a nosaltres és molt millor un escenari en el qual no hi ha lluita armada, per a nosaltres, els independentistes bascos d'esquerra.

Confluiran les línies de l'esquerra abertzale?

Vam dir des de la fundació d'Aralar que nosaltres no esperarem a ningú. Ens reunirem en el camí quan hi hagi bases per a reunir-nos, amb el que té la voluntat de reunir-nos. Nosaltres estem fent el nostre camí, aquesta decisió és irreversible.